L’Anoia és la tercera comarca en el rànquing de territoris amb més parcs eòlics en funcionament i en tramitació -un total de 123-, per darrere del Baix Ebre i la Terra Alta, i la segona pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques -437,9 hectàrees-, només per darrere del Segrià. Ara, de cop i volta, resulta que a la nostra comarca fa gairebé més vent que a cap altra, i que el sol hi cau més fort que a cap altre lloc del país. Curiós, perquè la majoria dels anoiencs no el coneixíem, aquest enorme potencial….
El decret llei 16/2019 va fer que la comarca rebés una gran quantitat de projectes per instal·lar energia eòlica i fotovoltaica, alguns dels quals van caure amb la modificació que va fer el Govern de la Generalitat l’octubre de 2021 per ordenar i equilibrar la implantació de les energies renovables. Un dels canvis va ser que les empreses -la majoria, per no dir totes, d’obscurs propietaris de fora de Catalunya- havien d’oferir entrar a part del negoci als amos de les finques afectades.
No fa gaire setmanes que les empreses han desembarcat a l’Anoia venent els seus projectes, amb la lògica oposició d’alguns col·lectius, i alguna actitud molesta de propietaris que volen conèixer què s’hi cou.
És cert que, seguint les indicacions de la Unió Europea i els seus objectius a mitjà termini, caldrà que les energies renovables siguin la “gasolina” que faci moure el motor del país. És un tema que ens hem de fer nostre, sí o sí… però amb sentit comú de totes les parts. De l’administració, menys poruga i més clara, de les empreses, que han de ser molt més transparents, i també dels ciutadans.
L’Anoia va ser, durant molts anys, el cap de turc de moltes decisions delicades dels governs de torn, especialment en referència a abocadors de tota mena. És hora de fer-nos valdre més com a territori i de repartir més equitativament per més comarques tota aquesta corrua de molins de vent i plaques solars que, de moment, només beneficien uns quants i ens perjudiquen a la majoria. De vent i, sobretot, de sol, n’hi ha a més llocs. Sentit comú, si us plau.
