Fa moltes setmanes que les persones que es cuiden de l’organització interna dels partits van de bòlit buscant candidats per omplir les llistes a pobles i ciutats de cara a les eleccions municipals. I, en aquesta ocasió, costa. Molt. La situació no és només per a l’Anoia, es repeteix a tot arreu, i en diferents formacions. En general, la política viu hores baixes, especialment la de perfil independentista, i el ciutadà de carrer en fuig ràpidament. En alguns municipis de l’Anoia, sobretot els més petits, la situació és realment delicada, quan només manquen dos mesos per a les eleccions, i un exacte per a la publicació de les candidatures…
Engrescar gent, cada vegada és més difícil, no només per l’escassa reputació de la política, sinó també per un tema demogràfic i social. La pèrdua de població dels petits municipis, i la posició dels més joves en relació a molts assumptes els allunya d’un statu quo encartronat i, moltes vegades, allunyat de la realitat, com és la política d’avui dia. Això motiva que molts alcaldes i regidors repeteixin un i altre mandat perquè no hi ha relleu, almenys amb garanties. També hi té a veure l’economia, és clar. En molts pobles, el que perceben els alcaldes per la dedicació que requereix el càrrec és molt poc… I això tampoc ajuda.
Comptar amb una Constitució del 1978 quan clama al cel que necessita una revisió, un Estatut d’Autonomia que ha estat manegat i menystingut a ulls de tots els catalans, l’erosió de la sobirania de l’administració local, totes les conseqüències del “procés” o la manca d’una nova Llei Electoral són alguns dels arguments que justifiquen un allunyament de la política per a molts sectors de la població. També és cert, però, que la única manera de canviar aquests entrebancs en democràcia és precisament -i únicament- a través de la política.
Cal una seriosa reflexió per part dels organismes competents, i dels propis partits polítics, per canviar una deriva que pot tenir conseqüències molt perilloses. Llepar-se les ferides no serveix per a res. Actuar, sí.
