Avui la societat gaudeix d’una generació de joves preparats. Probablement la millor que hi ha hagut a la història. Però al mateix temps amb unes perspectives de desenvolupament humà, social i professional més precàries. La majoria es troba davant d’un mur per poder desenvolupar-se professionalment i, desencisats, accepten treballs amb salaris poc atractius i condicions laborals inadequades. En molts casos es veuen obligats a marxar lluny de les seves llars per falta d’oportunitats.
Es treballa molt l’especialització, en un món on la gran velocitat dels canvis deixa obsoletes modernes tecnologies, feines i entorns productius. Massa empreses neixen i moren amb una rapidesa inusitada i sectors que, fins no fa tant semblaven sòlids, han desaparegut o desapareixeran en un futur no llunyà. Diuen que moltes de les grans companyies que seran líders en els propers deu anys encara no han nascut i que els productes més venuts encara no són al mercat. Davant d’aquesta schumpeteriana bogeria destructiva no és d’estranyar que es produeixi concentració en pols d’atracció que desertitzen molts indrets. Hi ha pobles que desapareixen perquè la seva població es desplaça a les capitals i, al mateix temps, es creen noves conurbacions ajuntant diverses poblacions properes.
Catalunya encara no té clar què vol fer. Hi ha 964 poblacions. Han desaparegut les grans entitats financeres, que han canviat la seu social amb l’esquer de millores fiscals i propiciades per l’interès de l’estat per frenar el procés. La burgesia emprenedora s’ha convertit en rendista i participa del joc especulador, sigui immobiliari o financer. Escassegen les grans empreses de capital autòcton i per això es busquen inversions estrangeres, oferint clústers de coneixement, mà d’obra qualificada, a preus dits “assequibles”, per no dir baixos o es demana a les administracions que s’hi impliquin per mantenir l’entramat social.
I davant d’aquest panorama se segueixen fent plans de tota mena per donar suport a la xarxa social que permeti impulsar noves empreses i crear llocs de treball de la qualitat suficient. Fins ara els acurats diagnòstics del problema no han estat seguits de l’encert en les solucions proposades. Continua havent-hi un desequilibri entre la realitat i els objectius. I s’hi ha de seguir treballant. Esperem que aquesta nova iniciativa qualli i sigui un bon pas en la solució desitjada. Ens hi juguem molt i no només els joves
