No ha prosperat una iniciativa del govern municipal d’Igualada que pretenia obrir la porta a permetre a propietaris de la ciutat a modificar les seves plantes baixes per poder-hi fer habitatges. Es tractava d’una proposta que ha fet parlar a la capital de l’Anoia, però que finalment no veurà la llum pel vot contrari de les forces polítiques d’esquerres, que esgrimeixen com a raó fonamental que a Igualada ja hi ha prou pisos buits.
I és cert. Sí, ho és. Des de fa una bona colla d’anys. Aquí, i a tot arreu. Lamentablement, és un problema que ningú no ha estat capaç de resoldre, tant des de les dretes, com des de les esquerres. Qui governa Catalunya i Espanya?
Parlem molt, però el problema persisteix. Any rere any. Seguim veient blocs de pisos sencers i habitatges unifamiliars sense acabar, en mans de bancs perquè les empreses constructores van fer fallida fa una desena d’anys, i moltes, masses, habitatges als nuclis antics que amenacen ruïna sense que res ni ningú des de les institucions intentin posar una mica de sentit comú, a voltes amb normatives locals impossibles d’aplicar en cases de més cent anys sense ascensor, on viu gent gran que ja no pot pujar ni baixar escales…. I doncs, què hem de fer?
La proposta que presentava el govern d’Igualada és del tot respectable, sense oblidar el problema dels pisos buits, si bé està clar que no tenia el vist-i-plau de la majoria del consistori. I ho sabien.
Per tant, el mínim que poden fer -uns i altres- és seguir el debat per trobar una solució al problema, i que no passi com sempre, que tot acaba amb soroll… i res més. I així van passant els dies, els mesos i els anys, i no avancem.
Ja no ens interessa tant la política, ens interessen més les solucions. I que s’apliquin. Potser aquesta és una més de les raons per les quals els joves es llencen als carrers aquests dies. No ho oblidem.
