L’editorial: Normalització
L

26 de novembre de 2021

El 2017 es va culminar una acció política que havia de portar a la independència, però que es va avortar davant les represàlies i la violència de l’estat. I aquestes reaccions sistemàtiques no s’han deturat. Sota diferents formes i amb actors diversos, s’ha anat produint un degoteig d’actuacions que semblen no tenir fi. Aquesta vegada un nou episodi judicial. El TS dictamina que el 25% de les classes s’han de fer en castellà.

Poc importa que en tots aquests anys el model d’escola catalana hagi funcionat bé i hagi estat un element de cohesió social. Menys encara que des del 2005, solament 80 famílies hagin demanat expressament l’escolarització en castellà. En aquesta conjuntura es vol reivindicar que ací és Espanya i es vol enderrocar el pilar de la llengua.

Aquest diari, com d’altres mitjans, van néixer per la normalització lingüística. És a dir per donar el suport a una de les més genuïnes expressions de la identitat catalana. Però aquest mateix objectiu, transversal i aplaudit aleshores per tot el ventall polític, s’ha volgut convertir en una bandera d’una part de la societat, i per això apareixen altres sentiments partidistes, que utilitza el castellà per una nova “normalització”, que reivindica una Catalunya uniforme com a part d’Espanya.

Alguns partits van començar a parlar exclusivament el castellà a l’hemicicle parlamentari. TV3, diuen, per ser un organisme públic, també hauria de tenir les seves quotes en l’altra llengua oficial i ha anat perdent la defensa del català, per esdevenir un canal informatiu que parla en català i encara no sempre. Ara ha tocat el torn a l’escola, argumentant que l’escolarització ha de ser en llengua nativa. I això significa deixar de ser un gresol comú, per convertir-se en un nou element de discriminació.

El president de la Generalitat, que negociava un percentatge pel català en la nova llei audiovisual, diu que es planta i que desobeirà la sentència. Però ens temem que això no acabarà bé. La judicatura té molt clar el seu paper. El seu poder és omnipresent i garant, entre altres coses, de la unitat d’Espanya que exerceix interpretant les lleis i obligant a complir les seves resolucions.

Mentre, la ciutadania veu estupefacta, com la “normalització” té ara significats partidistes i ha deixat de ser un element de cohesió transversal. També s’adona que aquest no serà el darrer episodi en aquest procés a dues bandes.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta