18.8 C
Igualada
Dissabte, octubre 1, 2022

L’editorial: Normalització

El 2017 es va culminar una acció política que havia de portar a la independència, però que es va avortar davant les represàlies i la violència de l’estat. I aquestes reaccions sistemàtiques no s’han deturat. Sota diferents formes i amb actors diversos, s’ha anat produint un degoteig d’actuacions que semblen no tenir fi. Aquesta vegada un nou episodi judicial. El TS dictamina que el 25% de les classes s’han de fer en castellà.

Poc importa que en tots aquests anys el model d’escola catalana hagi funcionat bé i hagi estat un element de cohesió social. Menys encara que des del 2005, solament 80 famílies hagin demanat expressament l’escolarització en castellà. En aquesta conjuntura es vol reivindicar que ací és Espanya i es vol enderrocar el pilar de la llengua.

Aquest diari, com d’altres mitjans, van néixer per la normalització lingüística. És a dir per donar el suport a una de les més genuïnes expressions de la identitat catalana. Però aquest mateix objectiu, transversal i aplaudit aleshores per tot el ventall polític, s’ha volgut convertir en una bandera d’una part de la societat, i per això apareixen altres sentiments partidistes, que utilitza el castellà per una nova “normalització”, que reivindica una Catalunya uniforme com a part d’Espanya.

Alguns partits van començar a parlar exclusivament el castellà a l’hemicicle parlamentari. TV3, diuen, per ser un organisme públic, també hauria de tenir les seves quotes en l’altra llengua oficial i ha anat perdent la defensa del català, per esdevenir un canal informatiu que parla en català i encara no sempre. Ara ha tocat el torn a l’escola, argumentant que l’escolarització ha de ser en llengua nativa. I això significa deixar de ser un gresol comú, per convertir-se en un nou element de discriminació.

El president de la Generalitat, que negociava un percentatge pel català en la nova llei audiovisual, diu que es planta i que desobeirà la sentència. Però ens temem que això no acabarà bé. La judicatura té molt clar el seu paper. El seu poder és omnipresent i garant, entre altres coses, de la unitat d’Espanya que exerceix interpretant les lleis i obligant a complir les seves resolucions.

Mentre, la ciutadania veu estupefacta, com la “normalització” té ara significats partidistes i ha deixat de ser un element de cohesió transversal. També s’adona que aquest no serà el darrer episodi en aquest procés a dues bandes.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Estan passant coses amb Junts i PDeCAT a l’Anoia

Aquests dies s’han fet arreu del país les eleccions territorials de JuntsxCatalunya. A l’Anoia, la candidatura liderada per l’advocada igualadina Sandra de la Iglesia...

Humans de l’Anoia: Nadia Giménez

NADIA GIMÉNEZ Em dic Nadia, tinc 24 anys i soc igualadina. Vaig estudiar gràfica publicitària a La Gaspar i allà vaig adonar-me que la meva passió...

L’Editorial: Respecte al poble

El que està passant aquests dies en la política catalana és inacceptable i denunciable. Mai s’hauria d’haver arribat a aquestes alçades, que provoquen la...

ERC Igualada publica un vídeo paròdia sobre la visita del govern municipal al Vaticà

La visita de l’alcalde Castells i 9 persones més al Vaticà per saludar el Papa Francesc segueix portant cua. Si bé el govern municipal...

Igualada renova el projecte “Tu sí que vals” pels instituts

Durant el curs 2021-2022 va néixer el projecte de “Tu sí que vals” a través del que s’ofereix orientació acadèmica individualitzada i personalitzada a...
Compartir