L’editorial: Ha tornat el foc
L

30 de juliol de 2021

De nou l’Anoia ha tornat a ser assolada pel foc. Aquesta vegada a Bellprat, Santa Maria de Miralles i Sant Martí de Tous, que junt amb part de la Conca de Barberà, han hagut de lamentar estralls i pors, mentre aplaudien la mobilització de la gent. Queda un paisatge ennegrit per les cendres que mutarà en una verdor temorenca per la certesa que, en un futur no llunyà, tornarà a produir-se un nou desastre. Potser no hauria de ser ara el moment de parlar de com es poden evitar aquests incendis, perquè és molt recent l’agraïment pels mitjans materials i pels esforços abnegats de la gent que no ha descansat, ni ha regatejat hores de nit i dia. Però si no ho fem ara, potser mai no es faci. Només cal recordar què res ha passat després del gran incendi, també per Sant Jaume, d’Òdena i el sud del Bages el 2015.

Només les paraules de sempre. Teòrics de despatxos que prefereixen pagar avions, compensacions, hores i combustibles en la extinció i no pas en la prevenció. Parlen de masses forestals contínues i de difícil accés. S’infravalora aquest patrimoni. Ja no es parla de la reserva de CO2 ni de la qualitat paisatgística. Res de subvencionar la recollida de fusta caiguda, de mantenir la densitat espaiant arbres o afavorir la presència de bestiar per netejar-los. Tranquil·litzen la consciència esbrinant si l’origen del foc ha estat una burilla, una imprudència o una fatalitat.

Expliquen les actuacions que calen fer, però no valoren l’experiència dels pocs veritables pagesos que van quedant. Els veuen vells i sense estudis. Però quan arriba una desgràcia, els demanem eines i esforç, pensant que donant-los-hi les gràcies ja se’ls paga el deute. I així una vegada i una altra. Els teòrics de ciutat parlen a una pagesia a la que no escolten. No entenen que aquesta àrea boscosa i cerealista, contraposa tractors a la pols d’un terreny àrid, on la sequera endureix la terra i l’escassa rendibilitat fa claudicar a la gent de masos i pobles petits. Els prediquen el consum de proximitat, sense valorar ni què, ni a qui vendre. Talment sembla com si volguessin jardiners que cuidin el paisatge per quan hi vagin a caçar o passejar a peu, bicicleta o moto.

Ha tornat el foc, però seguim esperant les solucions.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta