Els anoiencs podem veure una molt interessant exposició a la Biblioteca d’Igualada sobre els enormes projectes que es volen fer a la comarca entorn de les energies renovables. Avui, hi ha més de 430 hectàrees afectades que es volen destinar a camps fotovoltaics en tramitació i un parc eòlic amb 7 molins, que se suma als 105 aerogeneradors que ja hi ha en servei.
Molts hi veuen en això una desproporció descomunal, innecessària perquè aquestes instal·lacions serviran bàsicament a l’àrea metropolitana i en canvi malmetran la nostra geografia i especialment el sector primari, ja de per si prou tocat.
El cas dels macroprojectes previstos a diferents comarques fa temps que apareix als mitjans, però no se’n treu encara l’aigua clara per part de l’administració, que es troba entre dos focs, i està més immersa en properes eleccions i les seves trifulgues polítiques que en resoldre un assumpte urgent.
Sigui com sigui, no cal ser massa intel·ligent per entendre que el pas cap a les energies netes ha vingut per quedar-se i no queda altre camí. Ben fet, però aquest camí.
Una nodrida i variada representació de veus del món científic, ambiental i econòmic va fer abans de Nadal un manifest en què reclamen el desplegament de grans projectes d’energies renovables a Catalunya, ja que consideren que és urgent accelerar la transició energètica de manera immediata i a gran escala. Diuen que a Espanya aquest tema va més de pressa i les renovables ja aporten la meitat de l’electricitat, mentre que a Catalunya no arriba ni al 20%.
Avui hi ha peticions en marxa per evacuar energia a subestacions elèctriques catalanes per una potència de més de 9.000 MW, però només el 14% correspon a projectes eòlics sobre els quals la Generalitat té l’última paraula. Un 80% de les sol·licituds són de grans instal·lacions que s’ubicaran a l’Aragó però que demanen al govern espanyol l’evacuació energètica (a través de les polèmiques MAT) cap a Catalunya. Si d’aquí menys temps del que pensem, hem de dependre energèticament de l’Aragó, pot ser suïcida.
Cal posar fil a l’agulla al tema de les Renovables, ja. I fer-ho escoltant les parts, i actuant amb sentit comú. La política de l’estruç és la més fàcil.
