Per primera vegada, s’aplica el Pla de Sequera de la Generalitat a l’Anoia, com a conseqüència del baix nivell de l’aqüífer Carme-Capellades. La restricció a 14 municipis de la comarca que depenen d’aquest recurs natural soterrani podria durar poc temps, esperem-ho, però és suficient per adonar-nos -una vegada més- del problema que tenim.
Que l’aqüífer està sobreexplotat fa anys que ho sabem, i fruit d’això ja fa molt, molt temps, es va fer una inversió enorme des de la Generalitat per fer arribar fins a la Conca d’Òdena una canalització des d’Abrera en el que es coneix com a sistema “Ter-Llobregat”.
Aquesta canalització, que finalitza en un dipòsit entre Òdena i Igualada, connecta des de fa poc amb una altra -finançada pel govern espanyol amb fons europeus- que ens arriba des del pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonès.
La Conca d’Òdena, doncs, és una cruïlla de canalització d’aigües que, com sempre se’ns ha explicat, hauria de garantir -de sobres- el subministrament d’aigua de boca i també industrial, sense cap tipus de problema, i per molts anys en el futur, sense necessitat, donat el cas, de ni tocar l’aqüífer Carme-Capellades…
Com és, doncs, que hi ha restriccions? La pregunta és lògica, però la resposta no ho és tant. Fa molt temps que alcaldes de la comarca pressionen perquè la Generalitat obri l’aixeta d’aquestes canalitzacions sense que això suposi un cost afegit als comptes dels municipis. També hi ha encara indrets on els veïns paguen un preu irrisori per l’aigua, que s’extreu de l’aqüífer, d’on encara pengen servituds i “lleis” de fa centenars d’anys, encara que sembli impossible… No és el cas de la majoria, especialment a la Conca d’Òdena, que han de fer front a rebuts amb impostos caríssims…
Calen respostes sobre l’assumpte de l’aigua a l’Anoia. I, quan més clares, millor.
