L’article 26
L

2 d'agost de 2021

A Catalunya, per alguna raó perfectament entenedora hores d’ara, el poble ha tingut molt poca confiança en la llei, sobretot si fa referència a les decisions de l’Estat, com ho demostren des de fa dècades, les diferents dites, cançons i refranys populars que, mig en broma mig seriosament, circulen en reunions i tertúlies.

Aquesta filosofia popular queda perfectament descrita amb les bromes al voltant del presumpte “Article 26” aquell pel qual “el govern té atribucions de passar-se pels c…. totes les lleis del país”.

Fins fa quatre anys, aquesta manipulació del codi penal espanyol no anava més enllà d’un recurs còmic i una forma irònica de distanciar-se de l’estat, però des de setembre del 2017, allò que semblava una broma ha passat a ser una realitat palpable i dolorosa sense que, coses de la vida, hagi de deixat de tenir un cantó xusco…. per a aquells a qui no afecta directament.

O no us semblen d’un un ridícul espantós les declaracions dels guàrdies civils al judici del procés? Aquells del “A por ellos!” i el “Yo soy la tormenta” declarant amb llàgrimes als ulls que tenien por de les mirades de les iaies i els avis que votaven l’u d’octubre. Ells que anaven amb armilla antibales, casc, proteccions i armats fins a les dents, patien per l’arma mortífera que dúiem els catalans: un vot. Fruit d’aquestes declaracions, els jutges prevaricadors dictaren cent anys de presó per als nou acusats.

O què dir de la Mariona Reig, de 70 anys, mestra jubilada de Palafrugell, que, segons els informes policials, li ha provocat la baixa per estrès posttraumàtic a un agent de la benemèrita que es va infiltrar de paisà com a agent d’intel·ligència, el dia 1 d’octubre. Molt llest no seria l’agent quan va ser perfectament identificat i el seu rostre reproduït a les xarxes socials. El jutjat de Tortosa, on viu el “brillante agente” va obrir diligències secretes contra Mariona Reig que ocupen més de mil pàgines…. per un tuit.

O què dir dels rapers Pablo Hasel i Josep Valtònyc, l’un a la presó i l’altre a l’exili per cantar que el Borbó és un lladre. Un lladre que, amb la protecció de l’Estat, viu una jubilació de luxe en una illa del “golfo persico” (Golfo va per l’hoste).

Mentre jutges que no han volgut investigar les tortures a detinguts sota les seves ordres són elevats al rang de ministre, a honrats servidors públics com Mas-Colell se’ls persegueix amb acarnissament per un tribunal “de cuentos” amb el mandat caducat. Vostè, amable i pacient lector, provi de conduir amb el carnet caducat i veurà com li cau tot el pes de la llei.
A Espanya la llei es basa en l’article 26 que, en aquest cas, no és una conya popular, sinó una vergonyosa cadena que ens lliga a tots.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta