“L’arribada d’una família a un micropoble pot marcar la diferència per mantenir un servei”

22 d'abril de 2022

Entrevista a Ton Lloret Ortínez, autor de Repoblem

Soc Ton Lloret. Igualadí de naixement i clarienenc d’adopció des de fa 15 anys. Soc llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i treballo al Museu Molí Paperer de Capellades.

Què és Repoblem?
No és massa més que un compte de Twitter i Instagram (@repoblem) amb la intenció de connectar persones amb interès per establir-se a un poble i això lligar-ho amb el problema del despoblament, un tema que pràcticament no se’n parlava.

El compte està tenint molt ressò.
No ho esperava pas, la veritat. Al cap de pocs dies d’engegar-lo ja em trucaven d’alguns mitjans i ha tingut força ressò mediàtic. Les expectatives han estat sobrepassades i en positiu.

Feia temps que tenies el projecte al cap?
Ja feia temps que em rondava aquesta inquietud. En el meu cas, vivint en un micropoble, vas veient que es va morint o marxant gent i això fa que alguns serveis vagin desapareixent. I aquest és un fet que passa a molts altres indrets de Catalunya. La imatge que teníem de la gent anant a l’estiu al poble dels avis, de mica en mica es va apagant.

I com es desencadena tot?
A l’agost del 2020 hi ha un poble de la Noguera, Cubells, que feia una crida oferint dos habitatges municipals perquè s’hi establissin famílies per mantenir l’escola. I coincidint amb l’èxode urbà provocat per la pandèmia, vaig pensar que seria interessant bascular tot aquest flux de gent no tant cap a pobles de 5.000 o 10.000 habitants que ja tenen aquests serveis garantits, sinó cap a pobles que tinguin el risc de tancar l’escola, per exemple. Al final, que una família vagi a viure en un micropoble pot ser la diferència per mantenir un servei fonamental pels que ja hi viuen o no.

Foto: Ton Lloret Roca

Els ajuntaments dels pobles estan fent esforços per aturar el despoblament. S’està fent el necessari, però, des de la Generalitat?
Arribem molt tard. El desequilibri ja comença el 1920 i s’aguditza a partir del 1950. Actualment tenim el 71% de la població vivint al 14% del territori i en canvi tenim l’1,2% de la població vivint al 35% del territori. Dels 947 municipis de Catalunya, el 51% tenen menys de 1.000 habitants. Ara és molt difícil revertir-ho, perquè has de tocar pràcticament totes les àrees de la vida, començant per l’habitatge.

I aquest deu ser un problema, no? És difícil trobar habitatge de lloguer al món rural.
Sí, és un problema molt greu, especialment habitatge de lloguer. I aquest és necessari, ja que si no has viscut mai en un poble, el que busqués primer és provar-ho i l’oferta de lloguer és zero. Al llibre parlem del cas de Maldà (Urgell), on tenen el 50% de cases buides i amb la projecció de la corba demogràfica que van fer els donava que el 2060 podia quedar absolutament despoblat.

I es tracta de cases que queden tancades perquè els propietaris no se la volen vendre ni llogar perquè són les seves arrels familiars, però al mateix temps també són cases que normalment necessiten reformes importants i per tant una forta inversió de diners per adequar-la.

Cases que només s’obren per vacances i caps de setmana, no?
Ara hem passat Setmana Santa i molta gent ha anat al món rural. Però el fotut és quan hi tornes un dimecres del mes de gener i t’ho trobes tot tancat i veus realment la vida que hi ha. El període de vacances és un miratge, el que compta és la vida que hi ha entre setmana.

Arrel de la iniciativa Repoblem, has publicat un llibre amb el mateix títol. Què hi expliques?
He seleccionat vuit històries de repobladors, però no només explico les seves històries. Sinó que a partir de cadascun dels casos de repoblament intento explicar què hi ha darrere de la necessitat que la gent vagi a viure als pobles. En el capítol de Castellfollit del Riubregós, per exemple, parlo amb l’alcalde i una mestra, que m’expliquen perquè és tan important l’escola al municipi, que és més que un servei: és un aglutinant social que fa de pal de paller dels habitants d’un micropoble.

I per altra banda també explico les vuit històries dels pobles on s’anava a viure. Vaig anar a buscar vuit alcaldes de micropobles per explicar quins són els projectes que s’estan duent a terme.

Les històries pertanyen a diversos punts de Catalunya i al mateix temps intento explicar alguns dels temes que penso que són d’actualitat i rellevància al món rural, com el relleu agrari o la transició energètica.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari