És allò que et va succeint mentre et capfiques fent uns altres plans (John Lennon). Podríem concretar-ho encara més: temps. Aquell que vola, espetega com un llamp i no torna, et passa per davant del nas i en un moment t’ha portat a l’edat adulta. Per això és tan important, diguem vital, aprofitar-ho.
L’altre dia en una formació parlàvem de la importància que té escoltar. És una acció tan altruista i plena de generositat com cap altra. T’explico per què… Si el temps en aquesta vida és tan limitat i li dediques a una altra persona, estàs sent generós o no? I tant que sí. Quin feedback podem tenir amb aquesta acció? Doncs l’enriquiment personal, percebre que l’altre se sent comprès, entès i escoltat. Crea un espai d’empatia i assertivitat.
Existeixen diversos nivells d’escolta:
Superficial: solament dono la impressió d’escoltar. En aquesta l’interlocutor se n’adona sí o sí que no estàs per ell.
Participativa: escolto, parlo, penso, escolto, parlo, penso. Aquesta per un debat potser està bé.
Atenta i activa: estic enfocat en què dius, a les paraules i el llenguatge no verbal. Aquí podem crear un espai de sintonia i la persona es pot obrir i confiar.
Completa: estic més enfocat en tu que en mi. Començo a saber qui ets per escoltar la teva expressió completa. Aquí podem descobrir a l’altre persona i adonar-nos que els altres poden sumar moltíssim a la nostra vida. Fem pinya i generem vincle.
A una sessió de coaching executiu, la directora general d’una empresa em deia: És que no em fan cas, repeteixo les coses i res, fan el que volen. A més, sembla que quan em veuen s’amaguen i no volen parlar amb mi. Crec que els faig por… uff!! Aquesta situació és greu.
Imagina’t per un moment la circumstància. La comunicació és del tot errònia. Els resultats no arriben, el rendiment és baix, l’estat d’ànim és també baix. Li vaig preguntar: tu escoltes atentament els teus treballadors? I em va contestar: jo no estic per escoltar, aquí es ve a treballar. Quan m’expliquen la seva vida, m’atabalen. Jo no vull saber res…
Aquí comença un procés de gestió del canvi a través de la comunicació eficient, eficaç i sobretot afectiva. L’escolta és vital per crear un clima positiu, on tothom es senti segur de ser ell mateix. No es tracta de voler saber de la vida de l’altre, es tracta d’escoltar i empatitzar. A través de l’escolta podem potenciar la persona, activar-la, implicar-la i motivar-la. A l’ésser humà ens encanta ser escoltats. En aquest espai d’entesa es crea una sintonia, un nosaltres i és del tot intrínsec al nostre interior. Ho necessitem.
Com pots comprovar, un temps d’altruisme i generositat referent al temps i l’escolta pot canviar les relacions, els vincles, el rendiment, les decisions i la salut. Recordem que les nostres cames ens porten a tot arreu, així la vida personal pot afectar a la professional i al contrari també. A tots ens agrada tenir bones relacions i aquestes són terriblement importants per valorar si la nostra vida ha valgut l’esforç de viure o no. Moltes vegades, la por a mostrar-nos, sigui quin sigui l’entorn, no permet que seguim creixent, ja que les persones vitamina (tal com diu Marian Rojas Estapé) les podem trobar a qualsevol lloc.
Escoltar és una gran fortalesa i aquells que la desenvolupen els assegura la millora de la comunicació, per tant, la millora de les relacions. Pertany a les famoses Soft Skills, aquelles habilitats intangibles que multipliquen els equips d’alt impacte. Un líder empàtic pot treure el millor dels altres. Fer-ho des de la por (com l’exemple anterior), incapacita, minva la creativitat, estressa, pressiona, potencia els errors, resta implicació, trenca vincles i sobretot no et permet conèixer qui està treballant amb tu.
El temps… aquell que podem aprofitar per aportar valor, sumar i inclús multiplicar o dedicar-ho a altres coses. Un altre cop el poder d’elecció es col·loca davant nostre. Així doncs, tu decideixes.
Sempre podem extreure el millor de cada experiència, només cal re-enquadrar.
