La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic que pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana que permeti la satisfacció de les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Tot i no ser un concepte nou, i certament tampoc circumstancial, no s’ha estructurat fins ara com a element clau dins d’un engranatge econòmic que percebia la sostenibilitat més com un element de cost que com un sistema sinèrgic de creixement. Però tot paradigma té el seu punt d’inflexió, i aquesta transició està actualment en ple procés de consolidació. Dos fenòmens marquen la magnitud d’aquesta aposta a escala europea.
El Pacte Verd Europeu estableix un nou full de ruta per aconseguir que Europa sigui climàticament neutra d’aquí al 2050. Més recentment, la Unió Europea ha dotat un paquet de fons inèdit de més de 2.024 M€ per reparar els danys causats pel Covid-19 i transformar l’economia. Aquest Pla de Reconstrucció concentrarà bona part de les inversions previstes en el suport a la inversió en les transicions ecològica i digital dels diferents països membre de la UE. Sota aquestes premisses, la sostenibilitat s’integra finalment dins el fenomen econòmic, de la mateixa manera que dècades enrere ho va fer el capitalisme. En els pròxims anys resultarà evident parlar d’economia sostenible sense utilitzar implícitament la paraula sostenible, de la mateixa manera que ens referim de forma majoritària a economia capitalista quan pensem en el concepte economia.
Resulta evident que aquelles empreses que adaptin abans els seus sistemes gaudiran d’avantatges competitius i veuran assegurada la seva continuïtat. El sector financer i assegurador estan ja incorporant plans que delimitin els riscos climàtics, ambientals i socials dels seus actius. Per garantir inversions, crèdits i assegurances competitives, els diferents actors econòmics han de començar a establir mecanismes d’identificació de riscos actuals i futurs. Mecanismes basats en la Responsabilitat Social Corporativa, l’Anàlisi de Riscos Climàtics, el càlcul de la Petjada de Carboni, el Reporting d’Informació no Financera i la Governança Climàtica, són algunes de les eines sobre les quals pivotaran les oportunitats per situar-se en posicions estratègicament competitives en la popera dècada i poden servir de punt de partida per identificar projectes que siguin objecte de finançament directe via els Plans de Recuperació previstos en els pròxims anys.
La sostenibilitat ha arribat per quedar-se, no com un cost associat complementari a l’activitat econòmica, sinó com a palanca de canvi i desenvolupament econòmic. Si fins ara, sobre qui pivotaven els processos lligats a la sostenibilitat i el canvi climàtic eren els departaments tècnics, ara ja s’hi han incorporat els departaments de màrqueting i ben aviat veurem les estructures financeres i de gerència estratègica participant en aquests processos.
