Pere Prat
Empresari
Alguns parlen de la crisi que ve, quan la realitat és que continua la crisi que no se’n va anar. Aquella que va quedar dissimulada pels ingents recursos que la Reserva Federal i el BCE va abocar al sistema, principalment als bancs. Aquells més de vuitanta mil milions d’euros mensuals només a Europa. Així, quan molts parlaven de recuperació -que per a molts no ha existit mai- poc, o res, es feia per resoldre els problemes estructurals.
I com que les condicions bàsiques continuen sent molt semblants, ara comencen a aparèixer signes alarmants, com la baixada generalitzada de beneficis empresarials en el primer semestre d’aquest any i els moviments a la baixa de les entitats financeres a la Borsa. En les darreres setmanes Credit Suisse ha rebaixat les seves valoracions per Unicaja, CaixaBank, Sabadell i Bankia. I això les fa patir a Borsa, arrossegant també a la resta de la banca espanyola.
Així Unicaja es veu penalitzada en allargar-se la seva possible fusió, CaixaBank pateix pel possible impacte de l’IRPH, Banc de Sabadell per la poca transparència en l’abast de la seva reestructuració i de les possibles multes a les quals hauria de fer front, de la venda de la filial del BBVA al Paraguai, de què Bankia pugui mantenir els seus dividends i d’altres xafarderies que sempre acaben afectant les valoracions.
Les explicacions donades per l’entitat suïssa han estat demolidores. Fins no fa gaire les entitats financeres hispanes presumien de solvència i de fer bé les coses. Però, en un entorn de baixos tipus d’interès, han perdut la seva tradicional font d’ingressos i els seus guanys s’han reduït considerablement. Són solvents, perquè tenen uns nivells de capital confortables, però ja no són prou rendibles i hauran de continuar netejant balanços i tornar-se a plantejar polítiques de fusions.
Però, a part de l’informe de CS, també cal posar l’atenció en les actuacions de Naturgy (antic Gas Natural) que no ha paït gens bé les directrius de la Comissió Nacional de Valors i que veu com això posaria en risc la seva rendibilitat. O també les dificultats per mantenir llurs cotitzacions borsàries en empreses com Ence, MásMóvil o Indra, que van fer que per segona vegada en aquest any el selectiu baixés per sota de la cota dels 8.700 punts, amb pràcticament tots els valors en negatiu.
I si sortim de l’estat, el panorama internacional no és engrescador. La situació derivada del Brexit, la política a Itàlia, la guerra comercial entre la Xina i els EUA, la problemàtica a l’Amèrica del Sud amb els moviments a Argentina, Brasil i Veneçuela, els sotracs en els mercats asiàtics i el sempre permanent risc d’Orient Mitjà, ens adonarem que el detonant per “tornar” a una crisi que “mai ha marxat” és cada vegada més proper.
