El President Quim Torra va visitar divendres de la setmana passada Igualada, per presentar-hi el seu llibre Les hores greus. Torra comenta que la Conca d’Òdena és un lloc molt especial i que té un protagonisme destacat en aquest dietari. La Veu de l’Anoia hi va poder parlar una estona abans de la presentació.
Com està set mesos després de la inhabilitació que el va allunyar de la primera línia política?
La veritat és que estic pitjor. Quan la gent em diu “deveu estar més tranquil”, jo els responc que no, perquè quan estàs amb un tema tan i tan greu com és la pandèmia i l’estàs lluitant, i de sobte t’aparten per un fet que considero absolutament injust, no m’agrada. M’hauria agradat arribar fins el final en la lluita contra la covid.
Li va sorprendre que no hi hagués grans mobilitzacions contra la seva inhabilitació, que es va acceptar amb una certa “normalitat” que s’inhabilités al President de la Generalitat?
Estem en una fase que la pandèmia impedeix qualsevol tipus de mobilització, en aquell moment estàvem iniciant la segona onada i nosaltres som forts quan es podem manifestar al carrer. Però també crec que, en general, la ciutadania s’ha convertit en un espectador de moltes coses que van passant i que assumeix amb resignació. Fins que la ciutadania no torni a ser actor de les coses que vulgui que passin, no ens en sortirem.
En aquest sentit, sembla que la ciutadania també s’està mirant amb un cert escepticisme la investidura del nou president…
En les investidures del vicepresident Aragonès no sembla que despertessin cap interès, tampoc les negociacions. És preocupant, això vol dir que des de la política ho hem fet molt malament com per portar aquest estat d’ànim a la ciutadania, que ho assumeix amb un punt de resignació i de decepció.
Com veu les negociacions?
No estic ni en els equips negociadors ni en cap partit, així que no en tinc un coneixement molt directe. Suposo que ho veig amb la mateixa resignació i decepció que qualsevol ciutadà del 52% independentista, que sembla mentida que havent assolit un resultat com aquest estem a punt de malbaratar-lo. Si amb el 52% ens proposem fer l’acord que ara mateix han signat ERC i la CUP, a mi em sembla que la decepció serà molt important. El que s’ha plantejat no és cap full de ruta, són dos anys que perdem inútilment perquè no hi ha res a pactar amb l’estat espanyol.
Espero que si Junts arriba a un acord amb ERC i la CUP sigui per anar un pas més enllà. Jo el 14-F vaig dir que volia un govern amb els tres partits amb un full de ruta clar, sinó no té cap sentit aquest govern.
Aquestes setmanes està presentat el llibre Les hores greus arreu del territori. Què hi explica?
És un dietari escrit davant del que jo intuïa que seria un fet que partiria la història en dos, abans i després de la covid. Crec que les notes que jo vaig anar prenent cada dia sobre com estava vivint la pandèmia, com ho feien els meus companys de govern, com responia la ciutadania, podien tenir un interès per a la gent.
La primera gran decisió que van prendre com a govern va ser el tancament perimetral de quatre municipis de la Conca d’Òdena. Com ho va viure?
Tot va anar molt accelerat aquella setmana. És quan el Departament de Salut ens avisa que s’ha perdut la traçabilitat arreu de Catalunya i que no controlem la situació. I no la controlem, especialment, a la Conca d’Òdena. Davant aquesta situació, i seguint les recomanacions dels experts, prenem la decisió de tancar perimetralment immediatament. S’ha de prendre ràpidament i àgil, sense previs avisos, perquè la gent no pugui marxar de la zona. No va ser fàcil prendre la decisió. Quan ho teníem tot preparat i molt pocs minuts abans d’explicar-ho en roda de premsa, ho vam comentar als alcaldes. Sé que en aquell moment potser va costar d’entendre i va generar dificultats. Però també vull agrair a tota la ciutadania de la Conca d’Òdena aquell sacrifici que després hem intentat compensar amb una sèrie d’ajuts.
Van ser setmanes amb moltes morts, els mesos de març i abril.
Sí, i l’experiència d’Igualada i la Conca d’Òdena ens va permetre adonar-nos d’un error que estàvem cometent, que és que les xifres oficials no es corresponien amb les xifres reals. Nosaltres donàvem les xifres de traspassats en hospitals amb PCR positiva, que no coincidien amb les xifres que es donaven des de la funerària. Un cop ho vam resoldre aquí, ens adonem que la xifra de morts a Catalunya era el doble. I en un exercici de transparència, però també molt dolor, vam haver d’anunciar que al país enlloc de 3.000 morts n’hi havia 7.000. Cosa que no ha fet Espanya i per tant no se sabrà mai l’autèntic abast de la tragèdia.
A la Conca es va destacar molt que alcaldes de quatre formacions polítiques remessin en una mateixa direcció durant els mesos més durs de la pandèmia. Va passar el mateix al govern de la Generalitat?
Crec la manera com es va gestionar la pandèmia des de la Conca permetrà que en el futur es trobi una manera molt més agermanada a l’hora d’actuar. Pel que fa al Govern de la Generalitat, amb l’enorme pressió que hi havia de donar respostes, hi ha moments de molta tensió. Però crec que també hauria passat amb un govern monocolor. Van ser temes bastant puntuals, no li dono rellevància en la gestió de la pandèmia. Sí que dono rellevància al fet que des del meu primer dia com a president no som capaços de governar amb confiança i lleialtat mútuament.
Ja sense responsabilitats polítiques. Li ha posat nota a la gestió del govern?
És difícil fer-ho. El que sí que noto ara que vaig fent la presentació del llibre és que la gent agraeix que donéssim la cara i expliquéssim la gravetat de la situació. I tot això en un govern autonòmic, que malauradament és el que som, al qual se li van confiscar les competències de Salut, Interior i Mobilitat. Aquestes tragèdies es poden afrontar si ets un estat. Les enquestes que han anat sortint deien que la gent tenia més confiança en la Generalitat que en l’estat i suposo que es deu a saber transmetre una certa anticipació de mesures, que per altra banda crec que eren de sentit comú.
