Josep Elias i el circ
J

8 de març de 2021

He llegit el llibre El circ a Igualada, 1883-2020 d’en Josep Elias Farré. No cal que digui que m’ha agradat molt. Soc coneixedor des de fa anys, de l’afecció d’en Josep Elias envers el circ, car en els meus temps de director de La Veu, vaig gaudir d’alguns dels seus reportatges a l’entorn del circ.

Quan vaig saber que estava preparant el seu llibre, em vaig imaginar que giraria majoritàriament al voltant del circ Raluy, del qual segurament que en Josep és el periodista que més coses en sap…. i més n’ha publicat, però el llibre va molt més enllà. És un compendi de totes les actuacions de circ que hi ha hagut a Igualada al llarg dels 137 darrers anys, on els Raluy hi tenen molta presencia, però no és la majoritària.

A través de les seves pàgines, assistim a tota mena d’anècdotes, perfectament documentades que no es limiten a la mera cita, sinó que en Josep les posa en el seu context per entendre-les millor. També recupera alguns dels reportatges que gairebé estaven en l’oblit, com les entrevistes que va fer Joan Armengol a un domador de lleons, realitzada directament dins la gàbia. O la que li va fer a la trapezista canària Pinito del Oro dalt del trapezi. O altres vicissituds de les troupes dels circs que ens han visitat al llarg dels anys.

Els que tenim la sort d’haver vist treballar a en Josep Elias sabem de la seva meticulositat i exhaustivitat amb què toca els seus temes. Tot i ser de la generació de la documentació en paper, no només sap moure’s per arxius físics, sinó que també es mestre en recerca digital i amb la seva memòria fotogràfica, recorda perfectament si existeixen fotografies de les notícies que busca. En el seu llibre hi ha tal quantitat de testimonis gràfics que tremolo de pensar en les hores que en Josep haurà invertit a l’Arxiu Fotogràfic Municipal, a l’arxiu de La Veu i sobretot al seu arxiu personal.

Per edat he tingut ocasió d’assistir a les vetllades de circ dels anys 50 i 60 i amb els meus fills dels anys 70. He gaudit rememorant sessions que ja tenia oblidades a la memòria, recuperant fins i tot, els acudits típics dels pallassos de l’època que en Josep reprodueix amb la fidelitat que se’ls passaven d’una generació a l’altra les famílies de pallassos. Com dic, en Josep és exhaustiu i molt hàbil per recuperar vivències passades. També m’he assabentat de coses que desconeixia, com per exemple que la biblioteca matemàtica de Lluís Raluy (fill de la igualadina Marina Tomàs Jorba) està dipositada a la Biblioteca d’Igualada.

Podria seguir parlant del llibre i no li faria justícia. Per això és millor que el compreu i segur que hi trobareu les vostres pròpies vivències. El circ a Igualada 1880-2020 reflexa de manera diàfana, la forma de ser i treballar d’en Josep Elias que ens recupera una part de la nostra memòria. La particular de cadascú i la del conjunt d’una ciutat –Igualada- que ha sabut gaudir de les entranyables sessions de circ.

En Josep Elias Farré ha sabut conservar l’infant que tots portem a dins.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta