No creixerem tan ràpidament en habitants com deia fa uns dies l’alcalde de la ciutat, Marc Castells -que aventurava arribar als cinquanta mil habitants en la propera dècada- però sí que s’arribarà molt a prop dels 45.000, a l’entorn del 2033. Almenys això és el que diuen els experts, que fa pocs dies, a través de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) han fet les projeccions de població per als propers anys en diferents municipis del país.
a la tercera dècada del segle. / ARXIU
Així, Igualada tindrà uns 43.500 habitants al 2033, amb un creixement del 9,9% respecte la població que tenia el 2018 (39.547). Tot i així, recordem que fa pocs dies la capital de l’Anoia arribava ja als 42.000 habitants, i estem al 2021! Amb tot, l’espectacular creixement de la població igualadina (quatre vegades més que el que tindrà Barcelona, que “només” augmentarà en un 2,5%) no serà el més alt de la comarca: a Masquefa, s’arribarà als deu mil habitants, amb un increment del 17,2%. Piera i Montbui augmentaran de forma similar, a l’entorn del 8%, arribant a passar dels setze i deu mil habitants, respectivament. En canvi, encara que pugui semblar paradògic, Vilanova del Camí, al costat de la capital anoienca, només té previst un augment poblacional de l’1,3%, amb la qual cosa mantindrà la seva població de dotze mil habitants al llarg de quinze anys. Situació similar viurà Capellades.
A destacar els increments significatius de població que experimentaran les grans ciutats de l’anomenada segona corona metropolitana, així com les de la costa. Es veuen augments de fins al 20% en municipis com Calafell, o del 22% a Cunit, de l’11% a Vilafranca del Penedès o Esparreguera, del 12% a Cervera, tots aquests molt superiors a Igualada. Amb xifres més o menys iguals a les de la nostra ciutat hi ha Martorell, Sant Esteve Sesrovires, i, en menor mesura, Sitges i Vilanova i la Geltrú.
En canvi, Manresa pujarà un 5,9%, quedant-se però, amb 80.780 habitants, com la ciutat més gran de la Catalunya interior, amb una conurbació que superarà fàcilment els cent mil habitants, per uns 70.000 de la Conca d’Òdena.
La grandària del municipi és un factor important en el creixement futur de la població: pràcticament tots els municipis de més de 5.000 habitants en l’any 2018 (202 dels 211) guanyaran població, mentre que gairebé la meitat dels de menys de 5.000 habitants (345 dels 736), en perdran. La disminució afectaria especialment els més petits i a l’horitzó del 2033 únicament haurien guanyat població 4 de cada 10 municipis de menys de 500 habitants.
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 205 municipis (el 22%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2018-2033. En canvi, es preveu que en aquest període la migració serà positiva en 755 municipis (el 80%), i en molts d’ells compensarà el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.
L’any 2033 la població de 0 a 15 anys disminuiria en valor absolut a 736 municipis, 3 de cada 4. En canvi, la població de 16 a 64 anys augmentaria a 446 municipis, la meitat del total, fruit dels saldos migratoris. La població de més edat, la de 65 anys i més, augmentaria a 810 municipis, 5 de cada 6. L’envelliment de la població és una tendència global de la població de Catalunya que afecta tot el territori.
