La ràpida i accelerada evolució de la tecnologia i la incorporació de la inteŀligència artificial a molts sectors econòmics està tenint molt impacte en el mercat laboral. A més de portar indubtable beneficis, pel que fa a la productivitat i l’àmbit del coneixement, presentarà nous reptes que caldrà afrontar. El principal segurament sigui l’automatització de feines i la resposta a preguntes que requereixin l’accés a una informació complexa.
Serà possible automatitzar una gran quantitat de tasques. Des de transaccions financeres fins a l’elaboració d’informes d’investigació, passant per la creació d’imatges i art audiovisual. Programes com Chat GPT-3 o DALL-E-2, que són ja avui dia oberts i gratuïts, permeten escriure articles similars a aquest que està llegint a partir d’una quantitat mínima de paraules. I en el cas de DALL-E-2, fer imatges o logotips a partir d’una descripció manuscrita de què volem que creï. Aquestes noves eines condicionaran treballs fins ara reservats a persones amb diferent grau de capacitació i segurament significaran una reducció de les ofertes de laborals, al ser possible que moltes feines les acabi fent un algoritme.
També comportarà la necessitat d’habilitats i coneixements actualitzats. Amb l’evolució constant de la tecnologia serà menester adquirir els nous coneixements, si no es vol quedar fora del circuit. Això pot ser un desafiament important pels que no facin formació contínua, bé sigui per edat o per dificultat a accedir a centres adequats i que incrementaran el risc de caure en l’atur estructural, que tot fa pensar que anirà creixent en els propers anys.
Però on hi ha un risc hi ha una oportunitat. La intel·ligència artificial i la tecnologia millorarà la productivitat, l’eficiència i la qualitat de vida. Cada vegada sentirem a parlar més de conceptes com la renda bàsica, la jornada laboral de quatre hores, o l’anglicisme “work-life balance” (equilibri entre feina i vida). I és que és altament probable que hi hagi una transformació significativa de les feines que ens permeti treballar menys hores i el temps que dediquem a treballar s’aprofiti més i hi hagi més temps lliure. Pensem, per exemple, en la quantitat d’hores que passa el personal sanitari fent informes mèdics i treballs administratius, que es podrien automatitzar i que permetria dedicar més temps a la seva feina d’atenció al malalt.
Ja deia el filòsof Heràclit que podem baixar dues vegades al riu, però ja no serà el mateix riu. Tot es mou i l’entorn canvia. I cada vegada més ràpidament. Els reptes actuals deixaran de ser-ho i n’apareixeran de nous. Com sempre, caldrà mantenir una actitud positiva per adaptar-se i estar disposats a aprendre i a millorar la capacitació professional. Potser ja no estem en un món en canvi, sinó en un canvi de món. I, parafrasejant a Darwin, tot fa pensar que, en aquest nou escenari, potser no caldrà ser el més treballador, ni el més fort, ni el més intel·ligent, sinó el que sigui capaç de respondre i adaptar-se millor als canvis.
