És important fer la diferència entre el mareig i el vertigen. El mareig consisteix en una sensació d’inseguretat i inestabilitat, mentre que el vertigen provoca la sensació de gir o moviment. L’alteració de l’equilibri pot ser permanent o transitòria.
Mantenim l’equilibri del nostre cos gràcies a l’actuació conjunta del sistema visual, del sistema musculoesquelètic i del sistema vestibular. Quan en falla algun d’aquests apareixen els símptomes.
El sistema vestibular té els seus receptors a nivell de l’oïda interna (laberint posterior), i una malaltia o alteració en aquest lloc fa que aquests receptors donin una informació equivocada i el cap fa com si ens moguéssim. El vertigen s’acompanya sovint del nistagme, que és un moviment involuntari dels ulls que ens ajuda a fer el diagnòstic més precís.
Causes , tipus i símptomes del vertigen
1. Vertigen perifèric: és l’afectació del sistema vestibular, ja sigui el laberint (oïda interna) o bé el nervi vestibular. Per això també es pot anomenar vertigen otològic o vestibular. Els símptomes són molt intensos, acompanyats de nàusees i vòmits, sudoració i en alguns casos pèrdua auditiva i acúfens (sorolls).
Podríem comentar molts tipus, però els més freqüents són:
– Vertigen posicional paroxismal benigne (VPPB): és el que té més prevalència i es caracteritza per episodis breus però repetitius relacionats amb els canvis posturals. Pot ser motivat per un traumatisme al cap, una cirurgia de l’orella, per un procés inflamatori entre d’altres… Es produeix per l’alteració d’unes estructures anomenades otolits (formades per calci) i es confirma el quadre per l’observació de moviments oculars nistàgmics al posar el cap en la posició que ho produeix. En molts casos la repetició de la mateixa maniobra fa que es curi el vertigen.
– Malaltia de Ménière: Provoca un acúmul de líquid a l’oïda interna, que genera episodis recurrents de vertigen, acompanyats d’acúfens, sensació de tap o pressió a l’oïda i pèrdua auditiva. Normalment després de la crisi tot torna a la normalitat. Es poden anar repetint crisi al llarg dels anys, quedant a poc a poc més dany o pèrdua auditiva definitiva.
– Neuronitis vestibular, laberintitis : Són provocades per causes inflamatòries i/o infeccioses que afectin l’oïda i es caracteritzen per crisi intenses que poden durar dies.
– Neurinoma de l’acústic: Tumor benigne que s’origina en el nervi auditiu i de l’equilibri.
– Accident vascular de l’orella interna: pot provocar crisi de vertigen intensa amb pèrdua sobtada i important de l’audició.
2. Vertigen central : Provocat per lesions a diferents nivells de l’encèfal. Pot anar acompanyat de visió doble, inestabilitat a la marxa i mal de cap. Els símptomes vertiginosos solen ser menys intensos, però continus. Entre les causes destacarem les tumoracions de la fossa posterior de l’encèfal, els ictus cerebelosos i l’esclerosi múltiple.
Com fer el diagnòstic:
– Fer una bona història clínica i exploració física. En destaquem l’otoscòpia i la comprovació de la mobilitat ocular, i descartem la presència de moviments nistàgmics. Si n’hi ha i són horitzontals i rotatoris s’associa amb vertigen perifèric, si són verticals s’associa amb vertigen central.
– Audiometria tonal, per avaluar l’audició.
– Proves vestibulars computeritzades, a destacar avui dia el VHIT (Video Head Impulse Test).
– Proves d’imatge com la Ressonància Magnètica i el TAC.
El Video Head Impulse Test (VHIT) és una prova de fàcil realització, per avaluar i estudiar els vertígens, que avui dia supera la Videonistagmografia (molt més aparatosa).
Consisteix en l’estudi computeritzat de l’impuls cefàlic, gràcies a una microcàmara de vídeo d’alta velocitat, que permetrà comparar així la velocitat del moviment ocular amb el moviment del cap. D’aquesta manera podem quantificar la relació entre ambdós moviments i detectar diferències anormals, a més de registrar moviments oculars anòmals que apareixen en pacients amb lesions vestibulars.
A l’Institut Mèdic estem realitzant aquest tipus de prova a molt pacients amb símptomes vertiginosos. Es tracta d’una prova de curta durada i gens agressiva que ens permet avaluar íntegrament al pacient, i poder fer un bon seguiment.
Tractament
En funció de si es tracta d’un procés central o perifèric, i dintre d’aquests, d’on es localitza la malaltia, el tractament pot variar molt. Durant les crisis de vertigen s’acostumen a donar els fàrmacs anomenats sedants vestibulars. En les fases posteriors es poden pautar exercicis de rehabilitació vestibular. En funció de l’etiologia i gravetat pot requerir-se cirurgia. El principals procediments quirúrgics són la laberintectomia i la neurectomia vestibular.
En l’actualitat, en els casos de vertigen més rebels, i abans de proposar una dràstica cirurgia, existeix la possibilitat de recórrer a les injeccions transtimpàniques de diferents tipus de medicaments, com ara corticoesteroides en primer lloc, i la gentamicina com a segona opció en cas de fracàs amb els primers.
