Gaudim mirant pel·lícules: clàssics moderns (1a part)

145

Ramon Robert

En temps de confinament víric i hores d’oci i descans gairebé obligades, hi ha opcions per a tot, sempre i quan no se surti de casa i es prenguin les degudes precaucions. Es pot fer dissabte qualsevol dia de la setmana, podem posar ordre a tot allò que algun dia calia ordenar, podem veure aquelles sèries que fins ara no havíem tingut temps de veure, podem tornar a jugar al parxís o es poden realitzar exercicis físics tot escoltant la ràdio o la nostra música preferida. Pels qui prefereixin de gaudir amb una bona pel·lícula, els proposem de veure alguns dels 20 títols que hem seleccionat, tots ells amb garantia d’interès i alta qualitat, almenys pel qui signa la tria. La nostra selecció és de cinema contemporani, o sigui cinema del segle XXI. Començarem aquesta tria de clàssics moderns amb pel·lícules de la primera dècada de segle, i d’aquí uns dies editarem la selecció que comprèn la segona dècada, el període que va del 2011 fins ara. Passin i vegin.

 

EL NEN ROBOT
(Intel·ligència artificial, Steven Spielberg, 2002). Es pot veure per HBO / Microsof Store / Rakuten TV
Steven Spielberg diu a la seva manera el celebèrrim conte de Pinotxo, el nino que una vegada va somiar ser un nen de debò. Però en la renovada lectura, Pinotxo no és un ninot de fusta, sinó un nen robot, David, que no dorm, no creix i mai no s’enfada, i que té capacitat d’emocionar-se. Spielberg relata un bonic, quimèric i malenconiós conte de ciència-ficció, o si es prefereix, una desoladora paràbola futurista sobre la condició humana. Atenció a la fada de Pinotxo, en realitat una il·lusió creada per uns éssers extraterrestres.

VARSÒVIA OCUPADA
(El pianista, Roman Polanski, 2002). Es pot veure per Movistar + / HBO / Google Play / Netflix
Pel·lícula magistral i escruixidora, en la qual Roman Polanski descriu el capítol més trist de la vida d’un pianista que va sobreviure a les dramàtiques conseqüències de l’ocupació alemanya de Polònia. De fet, s’hi argumenta la barbàrie i el terror exercit pels nazis contra els jueus polonesos. Aferrant-se al realisme, però mantenint la bona escriptura del seu millor cinema, l’apàtrida Polanski va realitzar una obra extraordinària, amb la qual guanyaria la Palma d’Or al festival de Cannes.

SUBURBIS DE RIO
(Cidade de Deus, Fernando Meirelles, 2002) Es pot veure per Movistar + / Filmin
Basada en fets reals recollits pel novel·lista Paulo Lins, s’hi descriu, a través d’un grapat de personatges i amb cronologia discontínua, la història de la puixança del crim organitzat als suburbis de Rio de Janeiro, des de finals dels anys seixanta fins a principis dels vuitanta, quan el tràfic de drogues i la violència van imposar la seva llei entre la indigència i la massificació de les faveles. El cineasta Meirelles matisa, destria i és capaç de mostrar-nos la bellesa entremig dels successos més terribles i dels personatges més esfereïdors.

TRAGÈDIA AMERICANA
(Mystic River, Clint Eastwood, 2003). Es pot veure per Netflix / Movistar + / Filmin.
Clint Eastwood va tornar a palesar el seu enorme talent com a cineasta. Circumscrit a una colpidora novel·la de Dennis Lahane, el realitzador efectuaria una lúcida, dolorosa i pessimista mirada sobre la manifestació i les repercussions de la violència en la societat nord-americana. Eastwood relata amb serena contenció i atén amb detall la complexitat moral de cadascun dels turmentats personatges. No és fàcil imaginar pels respectius papers una més encertada selecció d’actors, d’entre ells Sean Penn, Kevin Bacon i Tim Robbins.

AVENTURES A ALTA MAR
(Master and comander, Peter Weir, 2004). Es pot veure per Vodafone / Movistar +.
Superlatiu llargmetratge d’aventures i bel·licisme a alta mar, lliure adaptació de les novel·les consagrades per l’escriptor Patrick O’Brian a la figura de l’intrèpid capità Jack Aubrey, aquí caracteritzat per Russell Crowe. Realitzada amb intens sentit narratiu, afavoridora fotografia i reeixit disseny de producció, aquesta pel·lícula s’embranca amb alguns clàssics del cinema d’aventures marines dels anys cinquanta, on també s’hi trobava l’anhel de viatjar, el neguit d’explorar i l’inesgotable coratge dels navegants.

EFECTES GLOBALS
(Babel, Alejandro González Iñárritu, 2006). Es pot veure per Amazon Prime Video / Vodafone / Rakuten TV.
Partint de l’anomenat efecte espoleta -uns adolescents marroquins disparen un fusell al desert, ferint una turista americana- com a eix generador d’unes trames conseqüents, discontínues i no sempre paral·leles en el temps, Babel exposa idees referides a la confusió, les diferències culturals i socials, i la por a allò desconegut, de vegades excusa per a la insolidaritat. I encara va més enllà en tractar sobre la violència, els recels ètnics i l’abús d’autoritat per part dels vigilants del sistema i de l’ordre polític establert. Amb Brad Pitt i Cate Blanchet de caps de cartell.

ORDRE TOTALITARI
(La vida dels altres, F. H. von Donnersmarck. Es pot veure per Filmin.
Referida als inflexibles condicionants vitals i polítics suportats per la ciutadania, la trama d’aquesta excel·lent pel·lícula s’ubica en la República Democràtica Alemanya, en els anys precedents a la caiguda del mur de Berlín, que va simbolitzar l’enderrocament de l’Europa soviètica. El drama concentra la seva atenció en el capità Wiesler, un competent i disciplinat oficial de l’Stasi, la policia secreta de la RDA, el qual vetlla per la seguretat de l’Estat i pel manteniment de l’ordre totalitari. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

XEF RATOLÍ
(Ratatouille, Brad Bird, 2007) Es pot veure per Disney + / Movistar + / Vodafone.
El vuitè llargmetratge de Pixar és una formidable comèdia d’haute cuisine. Una vegada el protagonista -una rata anomenada Remy- surt de les clavegueres i arriba als carrers de París, som espectadors de dos o tres magnífics passatges culinaris, atès que les seqüències més divertides succeeixen entremig de fogons i cassoles. Fent lloança del valor de l’amistat, de la família, de la perseverança i de la importància de ser un mateix, la pel·lícula s’assaboreix amb delectança i proporciona gairebé dues hores de cinema amb majúscules.

OEST AMERICÀ
(True gift, Joel Cohen, 2010). Es pot veure per Amazon Prime / SKY España / Vodafone.
Respectant la lletra i l’esperit del llibre de Charlie Portis, els germans Coen viatgen als deserts i muntanyes de la nació índia, l’actual Oklahoma. L’emprenen el borni i bevedor agutzil d’Arkansas (Jeff Bridges, extraordinari) i la tenaç adolescent Mattie Ross, sorprenent debut en pantalla gran de Hailee Steinfeld. Amb més classicisme que modernitat, els germans abasten el primer gran western del segle XXI. Ho fan amb aleatoris caràcters de violència, lirisme, mordacitat i sentiment.

ESPIES MENTALS
(Inception, Christopher Nolan, 2010). Es pot veure per HBO / Netfilx / Google Play/ Microsof Store
Després d’haver realitzat pel·lícules tan notables com Memento (2001), Insomnia (2002) o The Dark Knight (2008), el cineasta Christopher Nolan sorprendria amb un hipnòtic i complex thriller negre, surrealista i de ciència-ficció. L’argument pot sintetitzar-se amb el que diu el seu protagonista, un espia mental que interpreta Leonardo DiCaprio: “Un simple somni pot canviar-ho tot”, si bé els doblecs i les distintes capes oníriques són també susceptibles de ser enteses com ho fa el personatge interpretat per Cillian Murphy: “Estem en un somni dins d’un altre”. (De fet, ara i aquí, estem atrapats dins d’un malson. Esperem poder despertar-ne ben aviat).