Definitivament, l’actual estat espanyol ja ha superat de llarg al estat feixista que va presidir Francisco Franco durant 39 anys. L’ha superat de molt. Franco es va acostumar a ordenar matar en les diferents campanyes bèl·liques en les que va participar. És conegut que donava l’ordre d’afusellar presoners o soldats poc valents a l’hora del cafè i abans de fer la migdiada.
Quan va ser cap d’estat va deixar de matar… directament. La seva policia denunciava a la justícia franquista qualsevol comportament antifeixista. Sovint els mateixos governadors civils obrien diligències contra els opositors.
Franco va institucionalitzar els Tribunals Militars que no tenen el sistema de garanties que, almenys teòricament, tenen els jutjats ordinaris. Qualsevol aldarull, manifestació o delicte d’opinió era perseguit pels governadors civils i els acusats queien en mans dels militars. Les crítiques al règim es consideraven delicte militar, ja que el cap d’estat era Capitán General de los Ejércitos. Per a l’estat feixista, eren els jutges militars, i no Franco, els que mataven
A mesura que el règim de Franco volia ser més acceptat pels governs democràtics, va anar acotant el tipus de “delicte” susceptible de ser jutjat per la jurisdicció militar. Tot i que un simple aldarull al carrer o qualsevol enfrontament als antidisturbis es considerava delicte militar, es va crear el TOP, Tribunal de Orden Público que, sota la aparença d’un tribunal civil, reprimia tot tipus de oposició al règim.
Des d’artistes a sindicalistes, des d’activistes o polítics en la clandestinitat a estudiants, el TOP va tancar a la presó a milers d’opositors al règim. En tractar-se de tribunals especials, deixaven sense defensa als acusats. Tot i que per aplicar-li la pena de mort a un condemnat, calia que el Cap d’Estat i el govern signessin el sinistre “enterado”, els corifeus del règim afirmaven que s’havia aplicat una sentència judicial.
Cap país democràtic del món disposa de tribunals especials i, quan oficialment va caure la dictadura, el TOP es va convertir en Audiència Nacional amb els mateixos jutges, els mateixos funcionaris i en el mateix edifici. I així seguim.
L’Audiència Nacional actualment et pot tenir dos anys a la presó sense que hagis de cometre cap delicte. El Tribunal Supremo et pot condemnar a 13 anys de presó només per pensar diferent. Ni el Cap d’Estat, ni el presidente del gobierno s’han d’embrutar les mans: “las sentencias hay que respetarlas” diuen quan un català és condemnat.
PP, PSOE, C’s i en part Podemos apliquen encara més grollerament el sistema franquista de portar als enemics davant dels tribunals i deixar que, com feien els lleons al circ romà, la justícia espanyola devori demòcrates, sense que ells hagin de donar l’ordre. Els jutges ja saben que si volen ascendir, han d’embrutar-se les mans perquè els polítics les tinguin netes…. però no les hi tenen.
