El passat 21 de gener de 2017 va sortir publicat el Reial Decret-Llei 1/2017 de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl. La gran quantitat de consumidors afectats i les conseqüències econòmiques que es deriven d’aquesta matèria ha obligat el ministeri a asseure’s per regular i establir mesures amb l’objectiu d’aclarir, agilitzar i abaratir el procediment de reclamació dels interessos pagats indegudament a les entitats de crèdit. L’esmentada norma també té per objectiu regular i homogeneïtzar el tractament fiscal de les quantitats percebudes pels consumidors, afegint la Disposició Addicional 45a a la Llei de l’Impost sobre la renda. En els darrers mesos han anat evacuant-se per part de la DGT consultes vinculants sobre aquesta matèria, però els criteris i la interpretació d’aquestes diferien entre elles de manera que generava confusió al contribuent. Per tant, aquestes consultes queden sense efectes, prevalent la Disposició Addicional 45a.
En primer lloc, la devolució obtinguda pels interessos indegudament pagats no haurà d’integrar-se a la declaració de la renda. Tampoc s’integraran els interessos indemnitzadors que hagi pogut percebre el contribuent.
En segon lloc, si els interessos van sumar-se a la base de la deducció per adquisició d’habitatge habitual, la norma estableix que cal retornar la deducció de la qual es va beneficiar indegudament el contribuent, però només per a aquells exercicis no prescrits (a partir del 2012) i, òbviament, sense recàrrecs, ni sancions, ni interessos de demora. No és necessari presentar declaracions complementàries de cada exercici, s’han de sumar les quantitats indegudes i incloure-les en la quota de la declaració de renda de l’exercici en què es celebra l’acord (que normalment coincidirà amb el del cobrament dels interessos). Si en comptes d’obtenir una devolució, l’acord estipula una reducció del deute pendent amb l’entitat de crèdit, no caldrà fer cap regularització tributària.
En tercer lloc, també té conseqüències fiscals en cas que el contribuent hagués obtingut un rendiment de capital immobiliari (arrendament de pisos o locals) de l’immoble finançat amb un préstec bancari afectat per una clàusula sòl. Si els interessos es van incloure com a despeses deduïbles per al càlcul del rendiment esmentat, caldrà efectuar declaracions complementàries de cada exercici no prescrit, excloent de les despeses els interessos indegudament deduïts que s’hagin retornat. No s’imposaran recàrrecs, ni sancions, ni interessos de demora, sempre i quan es presentin dins del termini establert, que està comprès entre la data de l’acord i la data de finalització del següent termini per presentar la declaració de renda. S’ha de tenir present que la presentació de declaracions complementàries interromp la prescripció.
Finalment, pel que fa als interessos que s’han pagat indegudament a l’entitat de crèdit durant l’exercici 2016, si l’acord es pren abans del 30 de juny de 2017, no es podran sumar a la base de la deducció per adquisició d’habitatge habitual, ni podran computar com a despeses deduïbles en la declaració de renda de l’exercici 2016.
Amb aquestes mesures queda més clar com s’hauran de regularitzar fiscalment les devolucions acordades. És important estudiar cada cas i actuar en conseqüència, doncs les entitats de crèdit han de comunicar a l’Administració Tributària (AEAT) la informació relativa a les devolucions practicades mitjançant declaració informativa Model 181.
Quim Carles, Economista i especialista tributari de Grup Carles
GRUP CARLES ADVOCATS organitza una sessió informativa sobre la recuperació de les clàusules sòl i les despeses de formalització de les hipoteques
