Entrevista a Joan Botella, president de Federalistes d’Esquerres
Federalistes d’Esquerres és una associació cívica, no partidista, que té com a objectiu difondre la història, els valors i les propostes del federalisme, segons expliquen. El dimecres 9 de febrer a les 7 de la tarda presenten el seu projecte a l’Espai Cívic Centre d’Igualada. Entrevistem al seu president, Joan Botella.
Quins són els principals eixos de Federalistes d’Esquerres?
Per a nosaltres és el treball de base, de difusió dels principis i propostes del federalisme, i suport a l’acció conjunta de les esquerres federalistes.
És possible el canvi constitucional que vostès proposen amb el panorama polític actual?
Nosaltres defensem canviar la Constitució, però de moment és clar que no es pot; o més ben dit, igual es podria modificar a pitjor! Però més seriosament: molts canvis substancials es poden produir sense tocar la Constitució. Per exemple: l’estatus de les llengües, el finançament, o la presència de les Comunitats Autònomes a la UE es poden regular, i cal fer-ho, sense esmenar el text constitucional. Altres temes, en canvi, sí que requereixen aquesta reforma: per exemple, el paper del Senat, que hauria de ser molt important però no ho és gaire.
Quina seria la diferència del federalisme que vostès proposen a l’estat de les autonomies actual?
L’”estat de les autonomies” és un invent a mig camí, en què hi ha elements de forta descentralització, però sense haver canviat l’Estat central, sense implicar les Comunitats Autònomes en la direcció de la política general, i sense que l’Estat hagi assumit responsabilitats per a la promoció i suport de les cultures minoritàries. Segurament el 1978 no es podia fer més, però 40 anys més tard el vestit ha quedat petit, les costures tiben; i com més es trigui a posar-hi remei, més tensió s’acumularà: el cas català n’és un bon exemple.
Vostè també és politòleg. Com definiria el moment polític en el qual es troba Catalunya actualment?
Per fer-ho curt: les dues grans propostes de canvi que hi havia, el procés i tot l’àmbit dels Comuns/Podem, han arribat als seus límits sense haver reeixit, i el resultat ha estat el manteniment de les velles forces polítiques i la superposició de les noves. Conseqüència: un sistema de partits exagerat, amb massa partits, i de molt difícil gestió. Pensi que no hi ha majories estables a gairebé cap institució; que a cada elecció ha guanyat una força diferent; etc. Clima d’incertesa: qualsevol conversa política comença amb un “què passarà?”, quan faria falta un “què farem?”.
Quina és la seva intenció de cara a les eleccions municipals del 2023? Tenen previst presentar-se en solitari en alguns municipis?
Ni ens hem presentat ni ens presentarem mai a les eleccions. Una altra cosa és que companys, a títol individual, es presentin aquí o allà: em sembla bé i, en la mesura del possible, els ajudem, i els animem a recordar que el federalisme es construeix des dels municipis.
Dimecres dia 9 de febrer presenten el seu projecte a Igualada. Tenen estructura territorial a la comarca de l’Anoia?
Hi ha membres i simpatitzants a diferents punts de la comarca, però la pandèmia ha dificultat molt la nostra acció. Amb la millora de la situació sanitària, espero que aquelles dificultats es redueixin i els companys puguin desenvolupar una activitat regular i visible.
Quin és el seu projecte polític per l’Anoia?
El que vulgueu la gent de l’Anoia. El federalisme no és una doctrina que cau del cel, sinó una dinàmica d’unir forces i de treballar junts per resoldre els problemes comuns. Avui dia, tots els problemes socials i polítics importants tenen una dimensió territorial que va més enllà del local: la crisi ecològica, el canvi tecnològic, les migracions, la globalització econòmica, la pandèmia!, o ara la crisi Rússia – Ucraïna. Davant d’això, l’escala territorial per actuar eficaçment no és ni la comarca, ni Catalunya, ni les Espanyes: per això som fortament europeistes, participem activament en la Unió dels Federalistes Europeus ( UEF), i promovem moltes iniciatives en aquesta direcció.
