Des de fa uns mesos la comarca de l’Anoia compta amb el Comitè en Primera Persona, una associació creada per persones compromeses que pateixen un trastorn mental i volen un espai on puguin crear xarxa, promoure l’empoderament i oferir un suport mutu. Ara mateix el Comitè està format per unes 15 persones que es dediquen a fer tallers i trobades on les primeres persones (usuaris amb trastorns mentals) gaudeixen de la companyia dels altres i la tranquil·litat de compartir el seu dia a dia.
La Veu de l’Anoia ha parlat amb tres membres del Comitè en Primera Persona de l’Anoia l’Edu, la Rosana i la Mari. La seva tasca al Comitè “no té etiquetes”, fan el que poden amb molt compromís i determinació.
Què és el Comitè en Primera Persona i quina és la seva funció?
Rosana (R): És un grup format per primeres persones, és a dir que tenim algun trastorn mental. Fem activitats, tallers i visibilitzem la salut mental. Som un grup de persones que ens acompanyem i ens donem suport.
Mari (M): Volem que la gent sàpiga que som persones normals i que tenim els nostres drets tot i tenir un tractament mèdic. Tenim una malaltia mental, però no som “bitxos raros”.
Com va néixer el Comitè?
R: L’Espai Situa’t va organitzar una trobada a l’abril, les Jornades d’Empoderament en Salut Mental de l’Anoia, i ens vam conèixer, tot i que alguns ja érem amics. Després d’aquell dia, ens vam reunir i vam decidir crear aquest Comitè. Ràpidament, es va començar a unir gent i ara som 15 persones.
M: Comptem amb l’ajuda de la Geni, que és la persona que ens orienta en quines línies hem d’actuar i és un suport molt gran.
Edu (E): La Geni fa molt bon treball. En una ocasió va notar que estava desanimat i em va aconsellar que anés al comitè. També em va presentar a altres professionals que fan tallers de gestions emocionals al CAP, i va ser molt positiu.
Diem ‘primera persona’ a qui té un trastorn mental perquè no és tant estigmatitzant.
Com ha estat l’acollida del Comitè?
R: Totes les nostres activitats van adreçades a primeres persones. Als tallers s’apunten moltes persones tot i que no formen part del comitè. El nostre objectiu és ser una referència per a la resta de primeres persones i consolidar el nostre projecte. Ara, fem GAM’s a Piera i a Igualada i des dels CAP ens volen derivar a persones amb trastorns i d’altres municipis a les nostres trobades.
Què és un GAM?
R: El GAM és un Grup d’Atenció Mútua. Nosaltres organitzem GAM’s centrats en problemes concrets amb primeres persones. És una ajuda que fem entre nosaltres, jo per exemple soc moderadora d’un GAM. Nosaltres no som professionals i abans que una persona entri a un GAM fem una petita entrevista per detectar si aquesta persona necessita un GAM o potser l’ajuda d’un psiquiatre.
E: Són espais de seguretat entre 6 i 10 persones amb unes normes molt clares i molt estrictes de confidencialitat, de compromís d’assistència per poder crear un clima de confiança i de seguretat perquè la gent confiï en les persones que té al seu voltant i pugui parlar de temes delicats que els pertorben i que no confien a explicar-ho a familiars o amics.
Quin trastorn és més comú dins dels GAM’s i el Comitè?
R: Hi ha varietat. De TLP i som 3 o 4. Però tenim altres persones amb fibromiàlgia, depressions, addiccions…
Com creieu que veu la societat a les ‘primeres persones’?
R: Crec que després de la covid 19 la salut mental es tracta d’una manera diferent perquè hi ha molta gent amb seqüeles com ara depressions. Així i tot, continua havent-hi un estigma molt gran cap a nosaltres i es tracta com un tema tabú. Per això hem de continuar lluitant fins a aconseguir que un trastorn mental es vegi tan normal com una malaltia física.
El Comitè és com una resposta a la carència d’atenció per part de la sanitat pública.
Creieu que les persones amb un trastorn mental teniu suport de la sanitat pública?
M: En general hi ha poc suport i pocs especialistes en psiquiatria. Jo tinc un TLP i en el meu cas faig visites cada 3 o 4 meses, però altres usuaris tenen visites molt més de tant en tant i potser necessitarien més suport i atenció..
R: El que fa falta és personal, a vegades ens visita un professional i després marxa i fins que torna a venir un altre passa molt de temps…
Edu (E): El Comitè és com una resposta a aquesta carència d’atenció per part de la sanitat pública. És un espai on fem xarxa, parlem de com ens sentim, i no ens sentim sols.
Teniu ajuda per part dels ajuntaments o entitats?
M: La Generalitat ens està donant suport i saben que hem creat el Comitè en Primera Persona, i som el primer grup així que s’ha creat a la comarca, i creiem que de Catalunya.
E: Els centres cívics ens cedeixen espais per a poder fer els tallers i els GAM’s, tant a Igualada com a Piera.
R: També tenim suport dels mitjans de comunicació, ara també el de La Veu (riu). I a partir d’aquestes mes tindrem un espai a la ràdio per poder parlar sobre els nostres trastorns i farem tertúlies. També ens agradaria tenir veu a les escoles i poder fer xerrades. Estem molt preocupats per les addiccions a les drogues i al telèfon dels joves.
Què significa per a vosaltres el Comitè?
R: Per a mi el Comitè és ajuda; ajudar als altres i deixar que a tu també t’ajudin. Sempre dones però també reps.
M: Per a mi també és ajuda i afecte, ens tenim molta estima entre nosaltres i som com una família molt gran. Aprenem molt els uns dels altres i quan estem junts són moments molt alegres.
E: Per a mi és la família que esculls.
