El passat 26 de novembre, el Govern de la Generalitat aprovava la modificació del decret llei 19/2019 de mesures urgents per a l’impuls de les energies renovables que introdueix requisits per incrementar la participació i el consens territorial així com per prioritzar els projectes petits, de 5 MW o menys. La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, Teresa Jordà, assegurava després d’aprovar el decret que aquest canvi legislatiu és “tan sols el primer pas” i serveix de “punt de partida” per accelerar la transició energètica a Catalunya, que pretén arribar al 2050 generant el 100% de l’energia a través de les energies renovables. La consellera defensava llavors que el decret “no va absolutament contra ningú” i busca un funcionament “extremadament participat” i que afavoreixi els projectes de menys dimensió.
El text incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables, per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum. En aquest sentit, a partir d’ara els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica hauran d’acreditar l’acord del 50% dels terrenys sobre els quals es projectin, i també que s’ha presentat una oferta del 20% de participació local.
Abans de l’aprovació d’aquest nou decret de renovables, l’Anoia era una de les comarques de Catalunya on hi havia més projectes, que s’havien de sumar als parcs eòlics i fotovoltaics ja existents. Amb el nou decret, es desconeix quants dels previstos segueixen endavant i quants s’han suspès.
Una de les empreses que ha presentat diversos projectes a la comarca per la instal·lació de parcs fotovoltaics ha estat Ignis, una multinacional espanyola, creada el 2015 i que actualment ja té més de 200 treballadors i 130 milions d’ingressos anuals. Fonts de l’empresa explicaven a La Veu que, l’aprovació del nou decret de renovables els ha obligat a canviar la seva estratègia i que en alguns casos han hagut de tornar a començar els processos que ja tenien engegats. També expliquen que, tal com proposa el nou decret, s’han tornat a posar en contacte amb alguns ajuntaments per tal de poder fer xerrades informatives sobre els seus projectes als veïns dels municipis afectats, però de moment no han rebut cap resposta afirmativa en aquest sentit.
Més benefici que conreant-hi
A l’espera que alguns dels projectes que hi ha previstos a l’Anoia tirin endavant, algunes empreses, com és el cas d’Ignis, ja han contactat amb diversos propietaris per tal d’aconseguir l’arrendament del seu terreny per instal·lar-hi parcs fotovoltaics. És el cas del Pere Riba, el Xavi Serra i el Joan Rosich, que tenen camps a Sant Martí de Tous, Òdena i Bellprat, respectivament. En els tres casos expliquen que Ignis els va anar a trucar a la porta, oferint-los un contracte d’arrendament d’entre 30 i 50 anys dels seus terrenys. Tots tres expliquen a La Veu de l’Anoia que en un primer moment els van venir dubtes per tirar endavant l’operació, en tractar-se d’un negoci del qual no en tenen cap coneixement, però després d’unes setmanes de pensar-s’ho, van acceptar que Ignis pogués instal·lar parcs fotovoltaics als seus camps.
Pere Riba, que va heretar els terrenys de 10 hectàrees del seu pare, explica que “ara estic conreant aquests camps, però també és veritat que hi estic perdent diners. Si ho cultives com t’agrada, no és rendible, i no vull cultivar com ho fa tothom. A mi enverinar les terres amb herbicides i adobs dolents i cars, no m’agrada”. Riba comenta que quan li va arribar l’oferta la va estudiar i “com més m’ho miro, més convençut estic que el futur passa per aquí”. I afegeix, “volen tancar les nuclears i tampoc volem posar les renovables aquí, però veig que tots els xavals van amb la PlayStation i no sé quantes pantalles i em pregunto: d’on traurem el corrent elèctric?”
El terreny que té en Xavi Serra a Òdena també té 10 hectàrees i admet el dubte inicial que li generava la proposta, “ells [Ignis] van passar per casa i vam estar parlant. Primer ho veus una cosa molt rara, però després ho vam anar rumiant i per a un petit propietari com jo pot ser una ajuda important”. Serra no es dedica exclusivament a la pagesia i creu que “amb les plaques tindria un rendiment més fix, sense dependre tant de si la collita és bona o no”.
En Joan Rosich, que té uns terrenys de 25 hectàrees a Bellprat, comenta que un dels representants d’Ignis es va reunir amb diversos propietaris de la zona per fer-los la proposta i que nou d’ells es van assessorar conjuntament a través d’un advocat especialitzat en energies renovables. “L’advocat ens va donar garanties i en el meu cas això em va fer decidir”. En el cas de Rosich, els terrenys els porta el seu pare, que té 70 anys, i aquest també va ser un factor que va fer decantar la balança.
Renovables sí, però així no
Des que es van començar a conèixer els projectes que hi havia intenció d’implantar a l’Anoia, es van anar impulsant diverses plataformes, moltes d’elles locals, per expressar el rebuig a la instal·lació d’aquestes plantes fotovoltaiques i eòliques en els seus municipis. De l’agrupació de totes aquestes plataformes en va néixer Preservem l’Anoia, que, diuen, “defensem el territori davant les multinacionals energètiques”. Una de les portaveus d’aquesta plataforma, Carola Ribaudí, explica a La Veu que “no ens sembla que el decret de la Generalitat hagi de canviar massa coses. Sembla que la tramitació serà més complicada, però a l’hora de la veritat tots els nous requisits no faran de filtre dels projectes, pots fer veure que poses més traves, però les empreses que fan els projectes tindran l’habilitat de superar-los i això, en definitiva, farà que no canviï res”. Per a Preservem l’Anoia, tot i les traves, les grans multinacionals continuaran posant grans parcs fotovoltaics i eòlics en el terreny rural i per tant, “tot seguirà igual”, diuen.
En relació amb la clàusula del decret que proposa que el 20% de la propietat dels parcs siguin de veïns, empreses o administracions del territori afectat, Ribaudí afirma que “aquesta no és vinculant, ells poden oferir, però si no hi ha ningú que vulgui entrar-hi, el projecte tira endavant igualment”. A més, critica que se’ls està oferint la propietat del 20% d’un terreny explotat amb un model que és, precisament el que ells critiquen. “Nosaltres defensem un model en què aquests projectes ocupin terreny ja trepitjant, és a dir, aquell que ja està ocupat per l’home, on ja hi ha ciment, teulades, etc”. I afegeix, “ni que tinguéssim diners per invertir en aquest 20%, que aquest és un altre tema, no ho faríem, perquè és un model que no volem, em sembla un insult i tot que ho ofereixin”.
Des de la Xarxa per la Sobirania Energètica, que agrupa el conjunt de plataformes d’àmbit català que aposten per aquest model, s’ha fet un decàleg amb diverses propostes per arribar al 2050 produint el 100% de l’energia que necessita el territori català a partir de fonts renovables, tal com marquen els compromisos europeus. En aquest sentit, la plataforma proposa “una sobirania energètica real, potenciant els projectes de comunitats energètiques locals, les experiències público-comunitàries i les petites o mitjanes instal·lacions (menys de 10 MW) promogudes amb capital públic i/o privat procedent d’inversors locals”. Des de la Xarxa per la Sobirania Energètica són conscients que també calen projectes grans, però aposten perquè aquests es facin en espais periurbans, industrials, degradats i de serveis (xarxa viària, canals de reg, embassaments, etc.), així com altres espais on ja hi ha hagut la intervenció de l’home i propers als llocs de consum.
El transport de l’energia i un nou projecte: la MAT
Precisament el transport de l’energia des dels punts de producció fins als llocs on es consumeix és un altre dels debats que s’hauran d’afrontar. I és que si la producció es fa en territori rural i la major part de consum és en les grans àrees urbanes, fan falta línies perquè l’energia arribi. I una d’aquestes línies preveu creuar l’Anoia. Es tracta d’una línia de Molt Alta Tensió (MAT) del projecte Valmuel-Begues, d’iniciativa privada, que contempla una línia de 400 KV de tensió amb origen a la Franja de Ponent, per portar energia fotovoltaica i eòlica procedent de Terol fins a la subestació de Begues, al Baix Llobregat, i traslladar-la finalment fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. Creuaria diferents comarques com l’Anoia, passant molt a prop de nuclis habitats i partint nombrosos municipis.
A l’Anoia, els municipis afectats serien Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Piera i els Hostalets de Pierola, que juntament amb el Consell Comarcal ja han presentat al·legacions a un projecte que el president del Consell Comarcal, Xavier Boquete, considera que “suposarà una nova cicatriu que marcarà el nostre paisatge i que heretaran les properes generacions; per tant, tal i com està concebut ara mateix és del tot inacceptable”.
