Entrevista a David Alquézar, alcalde de Sant Martí de Tous
Aquests són dies Festa Major a Sant Martí de Tous. Com es presenta aquest any?
Amb moltes ganes d’omplir el poble de vida. Per a les touenques i touencs la Festa Major sempre esdevé un espai que ens permet retrobar-nos com a poble, omplint els carrers i places, compartint la festa amb amics i familiars. Ho hem viscut amb la recent reobertura de l’Ateneu Municipal, tenim tots una il·lusió compartida per trobar espais on gaudir de la cultura, les tradicions i les festes locals.
Quins són els actes que en podríem destacar?
La Festa Major de Tous des de fa una bona colla d’anys omple dos caps de setmana seguits plens d’activitats pensades per tots els públics.
Aquest passat cap de setmana ja va ser un èxit de participació, especialment la cursa del Panna que va aplegar pràcticament 700 participants i que de nou va demostrar la força de tot un poble, que a través de tots els voluntaris i especialment la comissió dels Pannes va tornar a fer possible un esdeveniment d’aquesta magnitud.
Aquest cap de setmana vinent és el que preveu els actes més tradicionals però també dels més esperats. Des del cercabirres i el concert a l’Ateneu Municipal, el primer en aquesta nova etapa de l’equipament, a l’Eucaristia en honor a Sant Martí on recuperem enguany la tradició de ballar el Ball de faixes dins de l’església parroquial, la cercavila que aquest any comptarà amb un gran nombre de balladors de totes les edats, a la tradicional cercavila amb la imatgeria popular de Tous acompanyats en aquesta ocasió d’una part de la imatgeria jove d’Igualada que enguany ostenta la capitalitat de la cultura catalana.
Enguany, un dels actes més representatius de Sant Martí de Tous com és el Ball de Faixes compta amb més de 70 participants. Tenint en compte que anys enrere havia estat a punt de perdre’s, és una recuperació espectacular.
Certament i n’estem molt orgullosos! Una mostra més del dinamisme participatiu i cultural del poble. El Ball de Faixes es un tret distintiu de Sant Martí de Tous, del qual, a partir de la feina de tots els voluntaris que s’hi han bolcat els darrers anys hem sabut posar en valor. Estem determinats a treballar perquè sigui reconegut amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya igual que ho va ser fa uns anys les Caramelles, aquest seria un magnífic reconeixement a tota la feina feta.
Tous, culturalment i socialment parlant, és un municipi molt actiu, amb moltes entitats. Són bàsiques per a la vida del poble? Compteu amb elles a l’hora d’organitzar esdeveniments?
Sempre expliquem que Tous és un municipi ric culturalment i socialment parlant. Aquest és un tret singular del municipi: el gran dinamisme cultural, esportiu i social que impregnen, a totes les activitats, les diferents associacions, entitats, col·lectius, veïns i veïnes a títol individual, com autèntics protagonistes de l’esdevenir comú. Tous es construeix a partir de l’aportació tots ells. Són les entitats les que compten amb tot el suport municipal per organitzar els esdeveniments, elles en són les autèntiques protagonistes.
Un altre dels espais representatius del poble és el Cinema, que fidelment cada cap de setmana projecta pel·lícules, arribant a ser durant l’època en què Igualada no tenia sales de cinema, l’única sala de projecció de la zona. És un valor afegit al municipi?
El cinema a Tous té nom i cognoms, i es diu Pere Mas, també gràcies a tot el consell parroquial que amb el seu esforç i el suport de tot el poble van aconseguir que no es perdés aquest magnífic equipament. Per a Tous, tot l’espai, però especialment l’activitat de cinema té un valor immens. Una programació cinematogràfica de primer nivell, seleccionada amb molta cura que ens permeten complementar l’oferta cultural del poble sent un referent també per la comarca.
Som a poc més de sis mesos de les eleccions municipals. Pots fer una valoració d’aquests quatre anys de legislatura?
Aquests darrers mesos han culminat diverses actuacions llargament esperades. Amb la inauguració de la renovada zona esportiva, de l’arranjament del conjunt arquitectònic de l’església com a exponent de la transformació urbanística de tot el nucli antic, o el nou parc de cal Manadetes, podem celebrar unes inversions que després de molt d’esforç col·lectiu ens permeten avançar. Unes inversions que són una gran fita com a municipi, que ens permeten afirmar amb tota rotunditat que tenim una alta qualitat de vida, i que hem sabut transformar el nucli mantenint-ne els valors i el llegat que ens signifiquen com a poble mil·lenari tot conservant una correcte situació econòmica.
Vivim envoltats d’un context complex, que ens posa de relleu la sort que tenim de viure en aquest racó de mon. Convençuts que només a partir de l’estima, l’esforç, el treball col·lectiu i un sentiment optimista: el de creure que entre tots Fem Poble, es com realment avancem i assolim fites importants com a comunitat.
Heu aconseguit el govern municipal dur a terme els projectes que us havíeu fixat? En queden de pendents?
Aquests darrers anys han suposat un repte immens de gestió amb greus situacions sobrevingudes que ens han afectat com a municipi, la pandèmia, el gran incendi de la serra de Miralles – Queralt, la greu afectació que impliquen projectes com la MAT o els macroprojectes d’energia renovable que també afecten bona part de la comarca, o el context d’inflació que patim.
Com en els darrers mandats, com a equip de govern vam redactar el pla d’actuació municipal agafant el compromís davant dels veïns dels reptes a assumir, ja a mitja legislatura, en plena pandèmia, en vam fer un primer balanç on es percebia l’elevat grau de compliment dels compromisos adquirits. Ara que encarem la recta final podem afirmar que haurem complert més del 85% dels compromisos adquirits amb els nostres veïns, una fita molt rellevant donat tot aquest context complex que ens ha tocat viure.
Evidentment queden molts reptes per assolir, molts d’ells ja planificats, amb subvencions ja tramitades i on estem treballant amb tota la intensitat per fer-los possible, per exemple la portada d’aigua a Fiol i Masies, la construcció d’un poliesportiu municipal, una nova fase d’urbanització del carrer carretera, entre d’altres.
Un dels trets diferencials del municipi és la seva escola que està treballant en un projecte educatiu modern i innovador. Finalment aquest estiu vinent es podran retirar els barracons i fer un espai adequat i digne per dur a terme la tasca escolar?
Efectivament el projecte pedagògic i tot l’equip docent que el lidera és un dels trets que més ens enorgulleix com a municipi. Els darrers anys hem treballat per dotar l’escola de les millors instal·lacions possibles com a clara prioritat de l’acció de govern amb una inversió municipal acumulada de 650.000 €. En aquests moments tenim planificada una nova fase de 450.000€ conjuntament amb el departament d’Educació de la Generalitat que ens ha de permetre eliminar els dos barracons que té l’escola. Malauradament aquesta actuació s’havia de començar aquest passat estiu, però fruit del context d’inflació en que ens trobem, s’haurà endarrerit un any iniciant obres l’estiu del 2023.
Ara fa un any parlàvem en aquestes pàgines dels projectes d’instal·lació d’un macroparc fotovoltaic i del pas de la MAT per Tous i per bona part de la comarca. En quina situació es troba tot plegat?
El projecte de la línia de molt alta tensió, la MAT que travessa l’Anoia, és un autèntic despropòsit impulsat per una empresa privada, fet que no s’ajusta al que ha de ser una línia de transport d’energia. Justament aquesta setmana els alcaldes afectats ens hem reunit amb la secretària d’Acció Climàtica compartint el rebuig unànime a aquesta infraestructura, analitzant l’estat i la possible evolució del projecte i definint estratègies conjuntes d’oposició a aquesta infraestructura.
El macorprojecte de plaques fotovoltaiques que inicialment plantejava una afectació de 170 hectàrees al nostre municipi també es troba en fase d’al·legacions i l’Ajuntament s’hi ha posicionat en contra com també ho han fet molts veïns.
En aquests moments aquest projecte, a partir de les consideracions del mateix departament d’Acció Climàtica, i del departament de Territori s’ha reduït a 45 hectàrees, totes les línies elèctriques d’evacuació en el nostre terme es projecten soterrades, i s’ha reconegut una distancia per la implantació respecte les masies de 100 metres. Tot i així com a govern municipal continuem manifestant-nos en contra del model i de l’afectació que suposa pel nostre poble, lluitant perquè no es dugui a terme.
Salvem Tous fa uns quants dies va organitzar una manifestació de protesta que va aplegar força gent tant de Tous com de fora. Treballeu conjuntament amb les plataformes a l’hora de reivindicar per al territori?
També vam ser presents a la protesta. La nostra prioritat com a equip de govern sempre ha estat defensar el nucli i tot l’entorn del poble com allò que ens caracteritza com a comunitat.
Com a Ajuntament ens coordinem amb la plataforma de manera periòdica, explicant les novetats en relació als projectes, vam assumir el cost del gabinet jurídic que va preparar les al·legacions presentades pels veïns, conjuntament amb l’associació Amics de Tous vam realitzar una recollida de signatures, organitzem i col·laborem en esdeveniments com ara l’exposició que hi ha per Festa Major al Casal Cinema.
Catalunya anem molt tard en la implantació d’energies renovables i dona la sensació que ningú vol posar el fil a l’agulla perquè immediatament sorgeix el rebuig per part del territori, doncs en moltes ocasions l’administració tira pel camí del mig, buscant solucions fàcils. Quin creus que hauria de ser el camí a seguir?
Malauradament la transició energètica s’ha de fer amb urgència i no es fa a partir d’un full en blanc. El Govern de la Generalitat ha de realitzar-la a partir de tots els antecedents, a partir de les majories parlamentaries actuals i vetllant perquè es produeixi amb equilibri territorial. El decret 16/2019 que en comarques com la nostra va suposar una allau sense sentit de projectes, la inacció dels últims deu anys que en termes de país ens situa a la cua dels països europeus en renovables, la necessitat de realitzar la planificació territorial amb participació de les comarques i dels municipis com a model antagònic d’allò que es pretén imposar des de l’estat (projectes superiors a 50 MW o línies MAT que portin l’energia d’altres territoris, …), no ho posa gens fàcil.
Tenim un repte immens, hem d’afanyar-nos fomentant en primer lloc la creació de comunitats energètiques (recentment s’ha aprovat el radi de 2 kilòmetres) prioritzant la instal·lació en cobertes, hem d’afanyar-nos a fer aquesta planificació territorial que refermi el model de transició energètica català que es el que defensa la Generalitat, amb projectes descentralitzats propers als punts de consum, participat i amb cohesió territorial. Com a societat hem de ser conscients que el nivell creixent de despesa energètica es insostenible, cal un canvi de paradigma. Evidentment no serà fàcil, però hem d’assumir que tots hi hem de participar activament.
Tornaràs a ser alcaldable per ERC al teu municipi en aquestes properes eleccions municipals?
Tinc la sort d’encapçalar el grup Esquerra Tous, un grup de veïnes i veïns que treballa amb un clar compromís municipalista, on el centre de tota l’acció política es fer poble, com a pilar fonamental de l’acció de govern. Les coses no passen perquè si, passen perquè es treballa amb empenta i determinació, somiant projectes que sovint costen molt de materialitzar-se. El més bonic de la política municipal es somiar projectes que facin avançar allò que estimes, el poble, l’entorn i la qualitat de vida que hi tenen els seus veïns i veïnes. Tenim projectes per fer, l’energia per fer-los realitat i mantinc tot el compromís amb Tous.
