Entrevista a Tània Verge i Mestre, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya
El Departament d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya, creat el 25 de maig de 2021, treballa per les competències en polítiques per a la igualtat efectiva entre homes i dones, feminismes, drets LGTBI, antiracisme i altres formes de discriminació. Amb poc més d’un any de treball, La Veu de l’Anoia ha entrevistat a la seva consellera, Tània Verge i Mestre per posar sobre la taula temes relacionats amb el masclisme, els col·lectius LGTBIQ+ i la societat catalana.
Formes part d’una conselleria que es va crear des de zero fa poc temps. Què suposa aquest repte?
No és només la creació d’una conselleria, sinó que el Govern tingui per primera vegada la transformació feminista com a eix de tota la seva actuació. Això implica que tenim la capacitat ara mateix, de tenir una cadira al Consell Executiu, de poder influir en tota l’agenda de govern, de fer que les polítiques feministes arribin al conjunt de conselleries i de fer que les polítiques d’igualtat importin. El pressupost de la Conselleria es va doblar en el primer exercici pressupostari i això ha repercutit en les polítiques dels ens locals. En el cas d’Igualada i del Consell Comarcal de l’Anoia, hem passat d’un finançament de 900.000€ en el període 2018 2021 a 1,7 milions per al període 2022 2025.
Com s’aconsegueix frenar el discurs d’odi dels partits d’ultradreta?
Estem veient a tots els països la contrareacció. Són plataformes d’antidrets fonamentalismes religiosos diversos. El que hem de fer des de les institucions és plantar cara i dir que “no passaran” com vam fer per exemple a Barcelona aturant i immobilitzant un autobús amb un missatge transfòbic que pertany a una organització antidrets. Vam aconseguir que no pogués circular per tot el territori català i que es cobrís el missatge.
Quins projectes de futur té la Conselleria?
En té en tots els àmbits. Una conselleria que és transversal vol que les polítiques feministes arribin a totes i cadascuna de les actuacions de Govern. Tenim una finestra d’oportunitat que se’ns obre perquè amb la reestructuració de Govern tenim la possibilitat de treballar de manera molt més profunda amb les diferents conselleries, i ja tenim projectes en marxa, amb totes i cadascuna d’elles. Des de les polítiques centrals del departament d’Igualtat i Feminismes, clarament treballem per un canvi profund en l’abordatge de les violències masclistes per posar no només èmfasi en la reparació i en la millora de l’acompanyament a les dones i als seus fills i filles en tots els casos de violència masclista, sinó també en la prevenció, perquè aquí la corresponsabilitat és del conjunt de la societat. D’altra banda, en la igualtat de tracte i la no discriminació, tant garantint els drets de les persones LGTBIQ+ en tots els àmbits de la societat com en la lluita contra el racisme. Una conversa que encara tenim pendent com a societat que hem après a fer amb el masclisme, però no el racisme. Encara estem lluny i ens costa identificar-lo.
Què ha aconseguit fins ara la Conselleria?
Doncs hem assolit posar a l’agenda política tota una sèrie de qüestions que fins ara no hi havíem estat. El dret a les cures, per exemple, que poden ser des del canguratge, els casals, ludoteques, acollides matutines o de tarda. En el cas del Consell Comarcal de l’Anoia i de l’Ajuntament d’Igualada, s’estan desplegant diferents serveis a través d’aquest programa, amb borses de canguratge amb serveis relacionats amb casals o altres espais per quan son fora de l’horari escolar. El dret al temps. Amb el temps que dediquem a les cures, precisament quan tenim aquesta corresponsabilitat pública, el que fem és alliberar de temps a les famílies i especialment a les dones. I això vol dir temps per a la participació social, política, per fer esport, per aprendre idiomes, per formar-se i, evidentment, també per la conciliació. El dret a l’equitat menstrual. Per combatre la pobresa menstrual, perquè encara hi ha moltes dones que no poden triar el tipus de productes que fan servir, però també per trencar tabús i estigmes, perquè hem de poder parlar de la menstruació o de la menopausa amb tota la normalitat del món, perquè la tenim al llarg de tot el cicle vital i per conèixer també productes que són més saludables i, a més a més, reutilitzables. El dret a no patir racisme o no patir discriminació en cap àmbit de la vida, el dret a viure lliures de violències masclistes. Tots aquests drets són drets que han vingut per quedar-se, que han de ser drets de la ciutadania.
El 2021 Catalunya va ser la comunitat autònoma amb el número més alt de violacions denunciades. Com es pot millorar aquesta dada?
Tot i no celebrar les dades, sí que és bona notícia que les denúncies vagin aflorant. Que augmentin les denúncies no és sempre una dada negativa. Evidentment, voldríem que n’hi hagués zero, però moltes violències masclistes, que poden passar en l’àmbit de la parella, familiar, comunitari o laboral, fins ara havien estat invisibilitzades i no hi havia prou consciència social per identificar-les o uns serveis suficientment preparats per atendre-les. A mesura que aquesta consciència social s’ha implantat i hi ha més serveis d’ajuda, és normal que les denúncies creixin. Des de la Conselleria plantegem un canvi d’aproximació perquè el focus no ha d’estar en la denúncia sinó en com acompanyem a les dones perquè se sentin fortes per fer el passi i puguin després construir i seguir amb la seva vida.
Una de les tasques de la Conselleria ha estat augmentar els recursos destinats a les violències masclistes.
És un objectiu prioritari d’aquesta Conselleria i d’aquest Govern la radicació de les violències masclistes, i sí, això són més recursos, però també és un canvi qualitatiu en el seu abordatge.
La violència masclista és el principal problema de seguretat pública d’aquest país. Els recursos salven vides i serveixen per fer polítiques, i, per tant, sí que calia augmentar els recursos per fer més i millors polítiques. Els recursos també ens serveixen per fer campanyes de conscienciació i arribar a més sectors de la població, necessitem més recursos per treballar amb entintats, agents econòmics i socials o xarxes veïnals i per fer un abordatge comunitari de la prevenció. La corresponsabilitat en la radicació de les violències masclistes és el conjunt de la societat.
De la mateixa manera que a la nostra societat creix el moviment i la conscienciació feminista, d’igualtat i de més, també creixen els discursos d’odi. Solucions?
D’entrada no considerar als actors antridrets com a interlocutors. Des del Departament hem definit una estratègia claríssima per desacreditar les seves mentides i de fer evident que aquestes organitzacions o partits d’extrema dreta són finançats per fonamentalismes religiosos i per les grans fortunes. Les seves polítiques no són coherents amb allò que diuen defensar, i tenen missatges populistes que apel·len als sentiments basats en estereotips que busquen estigmatitzar col·lectius i per això, com deia, no els podem legitimitat com a interlocutors.
I no creu que així es talla la llibertat d’expressió d’aquells que no fomenten aquesta igualtat?
La llibertat d’expressió no és absoluta, això ho diu el Tribunal Europeu dels Drets Humans. La llibertat d’expressió és totalment incompatible amb el masclisme o els delictes d’odi. Negar les violències masclistes, la misogínia, atacar a les persones trans o LGBTIQ+ no és fer servir la llibertat d’expressió perquè està vulnerant els drets humans d’altres persones, i, per tant, aquí l’actuació del Govern ha de ser ferma.
Sempre es diu que per frenar l’odi, la solució és l’educació. Creu que és suficient? Creu que es fa una tasca correcta a l’hora d’educar sobre feministes i igualtat?
Des de l’àmbit educatiu s’hi estan abocant molts esforços, per exemple a través del programa Coeduca’t (Educació Inclusiva) però no ens podem centrar només en l’educació perquè el conjunt de la societat que ja ha finalitzat els estudis també ha d’aprendre. Per tant, s’han de fer campanyes dirigides al conjunt de la societat i accions de manera específica que vagin dirigides als homes perquè la transformació feminista també els interpel·la directament i el patriarcat els ha imposat conseqüències molt greus que impacten a la seva vida negativament.
Ara que parla sobre la implicació dels homes en la lluita feminista, perquè sovint trobem que queden exclosos per dones de manifestacions o altres mostres de suport a les dones…
En el cas de les manifestacions, crec que és bastant evident que on hi ha una lluita històrica per aconseguir drets les persones afectades estenguin davant de la manifestació i siguin les principals protagonistes, per tant, és normal que al capdavant hi hagi dones o contra el racisme siguin les persones radicalitzades. Crec que els homes són benvinguts, i de fet s’espera la seva implicació per tenir molta més força.
El Gobierno va reduir l’IVA dels productes menstruals d’un 10% al 4%. Creu que és suficient?
És un pas endavant sí, però és insuficient i crec que podria haver estat IVA zero perquè hi ha països europeus que ho tenen així. Aquesta mesura hauria d’incloure també els bolquers, tant per a criatures com per a persones grans perquè són productes de primera necessitat. Cal ser també molt més potents en la provisió de productes menstruals de manera gratuïta. El Govern ha començat aquest any la campanya La meva regla les meves regles als instituts on es distribueix un kit menstrual acompanyat d’una sessió de salut menstrual impartida per llevadores i infermeres dirigida a nois i noies per trencar tabús. També tenim un pla d’equitat menstrual perquè volem arribar a totes les dones amb l’objectiu d’assegurar el dret menstrual de les dones i arribar a tothom.
Des del govern de l’Estat Espanyol, es parla d’abolir la prostitució. Què n’opina?
L’abolicionisme no pot ser només una reforma del codi penal, que és el que planteja el partit socialista del govern espanyol. És molt difícil abolir la prostitució si abans no es modifica de manera substantiva l’actual Llei d’estrangeria espanyola perquè això genera molta irregularitat administrativa, deixa a moltes dones en risc d’explotació i, per tant, tenen menys opcions de tenir una vida digna. També s’hauria de treballar les sortides laborals i quins recursos d’acompanyament dignes tindran perquè aquestes dones puguin deixar la prostitució. Un altre element molt important: les principals afectades han de tenir veu aquest debat, és una pràctica feminista escoltar a les dones afectades per una determinada política, i això ara mateix no està passant.
Creu que hi ha igualtat de condicions laborals per a les persones que s’identifiquen dins del col·lectiu LGTBIQ+?
No. Hi ha enquestes que s’han fet en l’àmbit de les empreses o de les universitats i el que es veu és que només una proporció molt baixa -al voltant d’una quarta part- de les persones LGTBI se senten còmodes per expressar la seva orientació sexual en el lloc de treball. Això ens mostra que fan falta moltes més polítiques també de promoció de la diversitat sexual i de gènere en l’àmbit del treball, i veiem també com les persones trans són les que pateixen una major discriminació.
