Com cada primer dissabte de setembre, se celebra el Dia Mundial de la Barba. Aquesta diada és relativament nova, doncs es s’enalteix el pèl facial masculí des de fa poc més de dotze anys, i té el seu origen a Austràlia. De mica en mica, i amb la proliferació i el culte modern a la barba, va agafant més empenta aquesta data.
Autor: Toni Claramunt, responsable de La Barberia d’Igualada
La barba ha estat una característica distintiva de l’home des dels temps més remots. Pels primers homínids era una característica habitual. Tot i que la seva funció original era probablement la de protegir la cara del fred i dels elements naturals, aviat va adquirir un significat simbòlic i cultural. Al llarg dels segles, la barba ha estat un emblema de poder, saviesa, religió i masculinitat en moltes cultures del món.
En la història antiga, la barba sovint simbolitzava estatus social i poder. Els egipcis antics, per exemple, consideraven la barba un atribut diví i els faraons sovint portaven falses barbes trenades, independentment del seu gènere. Alhora, altres cultures de l’època la decoraven amb olis i anells per demostrar la seva riquesa i posició social.
A l’antiga Grècia, la barba era símbol de virilitat i saviesa; només els esclaus i els joves la portaven afaitada. D’altra banda, a Roma, la introducció de l’afaitat per part de Juli Cèsar va marcar un canvi de tendència, i la barba es va associar amb la filosofia i la resistència a l’autoritat. Més tard, en èpoques medievals van seguir un camí similar, utilitzant la barba com a símbol de força i valentia en batalla.
A l’edat mitjana i el Renaixement, la barba va guanyar i perdre popularitat en funció de la influència política i religiosa. Durant la Reforma Protesta i altres moviments religiosos, la barba va tornar a esdevenir un símbol de la puresa moral i la resistència a la corrupció de l’Església Catòlica. A l’Islam, per exemple, portar barba és considerat un acte d’adhesió a les tradicions del profeta Mahoma, mentre que en d’altres religions, la barba representa la devoció i la connectivitat amb la divinitat.
En els darrers segles, la percepció de la barba ha anat canviant significativament, influïda per les modes, les guerres i els corrents ideològics. Durant el segle XIX, una època de grans transformacions industrials i polítiques, la barba es va tornar a popularitzar entre els homes europeus com a símbol de masculinitat robusta i fortalesa moral. El segle XIX va veure com la barba es va convertir en un símbol de canvi i resistència política, especialment durant les revolucions de 1848 que van sacsejar Europa. Els revolucionaris sovint portaven barbes com una mostra de la seva oposició a l’ordre establert i al conservadorisme. La barba va esdevenir un emblema d’autenticitat, virilitat i idealisme revolucionari.
A la mateixa època, figures polítiques com Abraham Lincoln als Estats Units i Karl Marx a Europa portaven barbes espesses, que es van convertir en part de la seva identitat pública i símbols de les seves ideologies. Per a Lincoln, la barba va ajudar a consolidar la seva imatge de líder robust i protector durant la Guerra Civil. Per a Marx, la barba era un reflex del seu rebuig al capitalisme i la seva lluita per la classe obrera.
No obstant això, la Primera i la Segona Guerra Mundial van portar una tendència cap a l’afaitat, impulsada per la necessitat d’higiene en els camps de batalla.
Durant la dictadura franquista, portar barba podia ser vist com un acte de rebel·lió o desafiament, ja que la imatge neta i afaitada estava associada amb la conformitat i l’obediència al règim. Amb l’arribada de la democràcia a finals dels anys 70, la barba va començar a ser més acceptada i fins i tot popular entre certs cercles polítics, especialment entre els moviments d’esquerra i els joves que volien marcar distància amb el passat dictatorial.
En els últims 40 anys, però, hem viscut un ressorgiment de la barba en la cultura popular. Des dels anys 80 fins avui, la barba ha passat per diferents fases i estils, des del bigoti prominent dels anys 80 fins a la barba de tres dies dels 2000. Aquestes tendències responen tant a la influència de figures mediàtiques com a canvis en la percepció de la masculinitat.
En l’actualitat, la barba ha esdevingut una part fonamental de la imatge masculina, amb una importància similar a la del cabell o la vestimenta. Portar una barba ben cuidada i endreçada no només és una qüestió d’estil, sinó també d’higiene i salut. Per això, avui dia hi ha una gran varietat de productes específics per a la cura de la barba, com olis, bàlsams i xampús, que ajuden a mantenir-la suau, hidratada i ben pentinada.
La tendència actual ha portat a una especialització en la cura de la barba, amb barbers professionals que ofereixen serveis específics per a mantenir-la impecable. A més, les barbes s’han convertit en un mitjà d’expressió personal, amb una àmplia gamma d’estils que reflecteixen la personalitat de qui la porta, des de la barba completa i frondosa fins a la perilla més minimalista. Cadascun d’aquests estils pot ser adaptat segons la forma de la cara, la textura del pèl i el gust personal. L’elecció d’un estil de barba adequat pot millorar l’aparença general i accentuar els trets facials. Sigui quin sigui l’estil escollit, és fonamental cuidar-lo i mantenir-lo per aconseguir un aspecte net i polit.
En resum, la barba, que un cop va ser una simple adaptació evolutiva, s’ha convertit en un símbol complex i dinàmic, una part integral de la identitat masculina que requereix atenció i cura en el nostre dia a dia.
