En ocasions, arran de moltes de les consultes que em vénen al despatx em pregunto perquè a l’escola, ja de ben petits, no hi ens ensenyaven/ensenyen nocions bàsiques d’educació financera.
Em refereixo a conceptes bàsics com límits d’endeutament, què saber al demanar una hipoteca o un préstec personal, al dipositar diners en un banc, quins drets/deures tenim com a consumidors bancaris per posar uns exemples ben quotidians.
Les bombolles potser no es poden evitar, molt economistes mantenen que són cícliques en el sistema capitalista, però dotar als ciutadans d’un mínim de coneixements en educació financera faria menys vulnerable la part més dèbil de la cadena. Els bancs són empreses privades, que busquen el màxim guany possible per això cal que nosaltres, com a usuaris bancaris, sapiguem què ens convé i què no ens convé de tota la gamma de productes que constantment ens ofereixen. I això només ho podem saber amb educació, amb coneixements que ens facin identificar els possibles productes que ens poden portar a un sobre-endeutament o a un risc important pel nostres estalvis. D’aquesta manera potser s’haguessin pogut evitar les males experiències de les participacions preferents i el sobre-endeutament de moltes famílies que sense «ser-ne conscients» signaven operacions que comprometien tots els seus ingressos presents i futurs.
Lídia Olivenza Ribé, LOR Advocats especialistes en dret bancari.
loradvocats@gmail.com
