No serà com voldrien, a ben segur. Ni com voldríem tots, però aquesta Festa Major també representa el retorn dels Moixiganguers a la seva plaça, després d’any i mig de gairebé silenci absolut. Sense colles convidades, l’exhibició serà diferent, però almenys hi haurà els nostres. Amb el president de l’entitat, Oriol Solà, hem parlat de l’actualitat dels Moixiganguers, com preparen la Festa, i de l’actualitat.
Mica en mica es va esclarint el panorama per als que feu castells. Ha estat un any i mig desastrós, per al vostre col·lectiu, oi?
Els Castells son l’activitat oposada a la pandèmia i requereixen contacte social i físic. Aquest últim any i mig la colla ha sobreviscut gràcies a que hi ha molta gent que s’estima l’entitat i ha volgut ajudar, ja sigui participant a activitats no pròpiament castelleres o fent aportacions de diners que també han ajudat molt. Ara més cap al final hem pogut començar a fer assaig, molt limitats, amb grups de 25 persones però això ha permès recuperar algunes sensacions.
Creus que s’hauria poder haver fet més per poder garantir tenir castells “segurs” davant el Covid?
Com he dit, els castells necessiten contacte físic i social i a més de quanta més gent millor. Això és l’oposat al que ens han demanat durant la pandèmia per tant és molt complicat fer-ho de manera segura. Però sí que caldrà recuperar els castells amb valentia i vèncer les pors que pugui tenir la gent i les administracions a tornar a tancar pinyes. Cal que tothom es vacuni el més ràpidament possible això serà la millor manera de recuperar l’activitat d’una manera normal.
La tornada a la “normalitat” creus que afectarà de forma diferent a les colles grans de les més petites?
No, crec que dependrà més de la mentalitat de la gent que estigui davant que de la mida de la colla. Els Moixiganguers sempre hem dit que estàvem apunt per tornar-hi i fer el màxim que estigui permès, sempre hem estat davant reivindicant que poguéssim fer activitat social primer i ara activitat castellera i així que autoritzin fer castells farem una diada castellera.
Com es troba, ara mateix, la vostra entitat? Heu hagut de passar un aniversari especial lluny de les places….
L’entitat ha demostrat ser forta, hi ha molta gent involucrada i molta gent que ha patit per l’entitat i això ens ha fet veure que Igualada i la comarca estimen la seva colla. Sí que és veritat que hi ha molt cansament i fer el 25é aniversari així ha sigut una llàstima però ja ho celebrarem com toca quan es pugui.
Torna l’exhibició castellera per la Festa Major, si bé sense colles convidades. Deu ser per motiu del Covid, suposo?
Per Festa Major no podrem fer una actuació de castells però farem un acte on reivindicarem el valor casteller que té la plaça d’Igualada, és una plaça que ha vist grans castells i les millors colles, tenim ganes de sortir amb la camisa altre cop a plaça, però no serà una actuació normal per la Covid i no podem portar colles de fora.
Quina és la vostra intenció, per diumenge a la plaça?
Reunir la colla i fer un acte simbòlic amb pilars, un acte reivindicatiu de la plaça i d’agraïment de la colla al públic local que ens ha cuidat aquest any i mig
També feu una exposició molt interessant, de la mà d’en Pau Corcelles. Hi heu posat molt d’estima en aquesta exposició. Què hi voleu explicar?
L’exposició és del Pau Corcelles i és sobre els Moixiganguers, és la seva visió des de dins de la colla i és la continuació del llibre que vam publicar l’any passat en motiu del 25é aniversari de la colla. Els Moixigaguers tenim la sort de tenir “El noi de les fotos” que documenta des de dins la vida de la colla, que és molt més que els seus castells i tant el llibre com l’exposició és la seva visó d’aquesta vida interior. Estem molt contents de ser els protagonistes d’aquesta visió ja que sempre sortim afavorits a la visió del Pau.
Sembla que no hi ha manera que la polèmica no envolti la Festa Major cada any. La relació entre les entitats, i entre algunes d’aquestes i l’Ajuntament, no és per llençar coets. Què en penseu, des dels Moixiganguers?
Les dinàmiques de les entitats son molt diferents de les de l’Ajuntament o de la resta d’administracions. Les entitats som arrauxades, imaginatives, creatives i les administracions moltes vegades no poden seguir des de la rigidesa institucional les entitats, és per això que cal que les entitats tinguin el suport de l’ajuntament i molta autonomia en la gestió, ja que sinó les dues dinàmiques entren en conflicte. La Festa Major és el moment on més cal coordinar les dues maneres de fer per tancar carrers, reservar espais i respectar horaris.
Sovint les juntes de les entitats ens passem més temps demanant subvencions, gestionant assegurances, demanant talls de carrers i places o contractant seguretat i ambulàncies que imaginant quin acte volem fer i això es fa amb l’esforç de molta gent que dedica hores i hores del seu temps lliure a portar les entitats. Quan demanes un tràmit i et demanen que presentis per triplicat i signat digitalment el paper de no se què, és força desesperant però si les entitats fan coses és perquè hi ha molta gent també fent això.
Aquestes dues dinàmiques de l’administració i de les entitats fan que els conflictes siguin freqüents i que les coses que no estan resoltes de fons explotin. Igualada té un conflicte obert de com celebrar la Festa Major que cal resoldre, jo personalment crec que el dilluns festiu és la millor solució i que el dia central sigui diumenge amb tots els actes, però hi ha gent que no i cal parlar-ho discutir-ho i consensuar-ho per arribar a un model estable de festa que sigui reconeixible cada any.
Respecte la vostra colla, com us plantegeu el futur a mig termini? Imagino que voldreu refer o recuperar el camí que es va quedar aturat a l’inici de la pandèmia. Quins serien els vostres objectius?
Està clar que el primer objectiu serà recuperar la gent, que veient com està responent esperem que no sigui complicat, un cop fet això els límits els marcarà el compromís i les ganes de fer castells però està clar que el primer repte serà recuperar els castells de 8 per poder tornar a mirar a la cara els castells de 9, les ganes hi son i veure castells de 9 fets per igualadins a Igualada ja vam demostrar que era possible. Doncs caldrà tornar-hi no?
