D’Igualada a la universitat – Jordi Cuadras

D

Els futurs estudiants universitaris d’Igualada han tornat a tenir al seu servei, divendres passat a l’Escorxador, una fira universitària que arriba a la segona edició ja consolidada i amb diferents centres d’arreu del país que no es volien perdre la cita amb els més joves de la ciutat per informar-los sobre com poden encarar el seu futur acadèmic. Una molt bona iniciativa que fa més pròxim als joves de la ciutat aquest món de papers, tràmits, recorreguts i canvi de sistema que representa el pas de l’institut a la universitat. El dia de la Fira Igualada Universitària, malauradament, és l’únic dia en el qual les universitats més importants del país estan a prop de la ciutat. La resta de l’any, aquests centres queden lluny i molts joves han de fer un autèntic viatge fins a arribar-hi, amb maleta inclosa perquè moltes vegades l’única opció que tenen és la de quedar-se a dormir a la ciutat on estudien. Amb l’arribada de l’Eix Diagonal i el desdoblament de l’Eix Transversal, Igualada aconsegueix, finalment, tenir a un màxim d’una hora en cotxe la Universitat de Vic i a mitja hora la de Manresa. Tot això se suma a l’hora i escaig que hi ha fins a Lleida i al poc menys d’una hora que es tarda a arribar a Bellaterra i Barcelona. Unes connexions competitives que ens brinda el fet d’estar al centre del país i que aprofitaríem si hi hagués una oferta en transport públic d’autobús adient cap a destins on en aquests moments Igualada hi està d’esquena com són Lleida, Manresa o Vic. Tot i la millora, amb els anys, de les carreteres, el transport públic amb aquestes ciutats s’ha quedat encallat en el temps i avui només disposem d’una Alsina Graells que tarda gairebé 2 hores per arribar a Lleida o d’un Masats a Manresa que tarda 50 minuts amb un únic servei a les 2 del migdia d’anada i a les 9 del matí de l’endemà de tornada, impossible de comptabilitzar. En el cas de Lleida, on cada vegada hi estudien més igualadins i igualadines, fins i tot s’han muntat un grup de Facebook per organitzar-se les anades i tornades en cotxes. Crec, però, que caldria estudiar si hi ha la possibilitat de poder crear unes connexions ràpides amb aquestes universitats. En el cas de Lleida una anada els dilluns i una tornada als divendres s’ompliria segur i en els casos de Manresa o Vic podrien ser expedicions diàries en busos de menys capacitat. Fa tres anys es va fer aquest pas amb l’autobús de la Universitat Autònoma de Barcelona; es van ampliar les expedicions i hi ha demanda, tot i que els horaris que es van estipular, inexplicablement, no concorden amb els de les classes. El mapa universitari del país ha anat variant i s’ha descentralitzat de Barcelona, però Igualada segueix tenint un transport públic centralitzat a la capital. Cal canviar aquesta dinàmica i adaptar-nos a noves necessitats com són, en aquest cas les dels nous universitaris de la ciutat. Les matrícules ja són prou estrepitosament altes després de la pujada de fins el 66% com per haver de trobar-se obligats a pagar un pis o la gasolina del cotxe per manca d’un transport amb la ciutat. Tot esperant un tren gran que comuniqui de manera ràpida totes aquestes ciutats, brindem-los aquesta nova possibilitat. Jordi Cuadras