27.6 C
Igualada
Divendres, juliol 1, 2022

De revisió obligada la mostra “Bastint anhels”, d’Albert Nel·lo, o el talent de saber apropiar-se dels moments claus del món casteller

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Albert Nel·lo va incorporar-se al món de la fotografia de gran, malgrat sentir-se de ben jove un entusiasta de la càmera fotogràfica. De primer, el pas cap al camp de la fotografia va ser summament autodidacte, servint-se no solament de material bibliogràfic, sinó també prenent com a pauta l’obra de diferents fotògrafs reconeguts, uns veritables referents, especialment pel que fa a l’àmbit competencial de la tecnologia fotogràfica. Seguidament, va accedir a una formació molt més professional participant de diversos cursos convocats en diferents localitats (Valls, Tarragona i Barcelona).

Consolidada una sòlida formació, Nel·lo, va començar a destacar assolint una dilatada producció per a la qual va concórrer en distints concursos fotogràfics, essent ben aviat mereixedor d’uns qualificats premis i reconeixements.

Als nostres dies, aquesta vasta producció ens situa davant d’un artista capritxós i versàtil, tant a nivell tècnic com temàtic, que ha dut a terme un extens recorregut per unes plurals maneres de fotografiar, a la vegada que endinsant-se per distintes estètiques. Tanmateix, i per a aquesta avinentesa en què ha presentat la seva obra, al FineArt Igualada 2022, “Bastint anhels”, ha optat per a l’ús del blanc i negre, incidint en la gamma que ofereix l’escala de grisos per a fer-se seves unes captures que exalten amb un incomparable domini del monocrom la més gran expressivitat dels rostres humans i dels seus gestos. Això és, el blanc i negre, en aquest cas, li ha permès d’igualar la importància i l’interés dels diferents grups de castellers, deslligant-los de la identitat que els defineix com a colla; bo i contribuint alhora a nodrir cada una de les imatges, mitjançant uns impactants detalls, de l’expressivitat i l’apassionament que la vida castellera acostuma a relatar. Endemés, des d’una perspectiva més genèrica, les fotografies dels castellers il·lustren realment les vivències i les complicitats entre els membres de cada colla, àdhuc les aptituds de cadascun dels seus components.

Malgrat la situació excepcional actual, per aquesta mostra, l’autor ha aconseguit de reunir un significat nombre de fotografies de l’univers casteller.

En les seves diferents actuacions a les places públiques; instantànies que ressalten, endemés de cada únic i irrepetible semblant personal, l’expressivitat dels rostres, la complicitat de les mirades i la disposició de les mans i els braços a l’hora de fer pinya per a enlairanr-se cap al cel; és a dir, la pròpia grandiositat del món casteller. En definitiva amb aquesta extraordinària producció ens trobem davant dels vertaders “cos i ànima” de l’univers casteller, mentre que de retruc es posen en evidència el potencial cultural d’un país a l’hora de lluitar, organitzar-se i, sobretot, no defallir.

L’exposició “Bastint anhels”, és, doncs, un incomparable i valuós reportatge d’una elevada i noble passió de l’autor, perseguida a través d’unes successives i atentes seqüènciacions fotogràfiques, al decurs d’uns quatre anys. En paraules de Nel·lo, més enllà d’oferir una visió global del món casteller, amb unes pregones captures s’ha proposat de rescatar l’essència d’aquest col·lectiu. “Per a mi, són com la vida mateixa, un grup de persones on cadascú té la seva missió. Igual que a les empreses o a les famílies, quan algú del grup falla, el castell cau, de la mateixa manera que passa en una empresa o una família”. Per tant, les imatges se centren a posar en valor el factor humà, la valentia, la col·laboració, la confiança mútua i l’esforç -amb un objectiu comú- en l’acte de fer pinya i aixecar un castell.

Al capdavall, aquesta mostra apunta a ser una pregona narració fotogràfica de la pràctica castellera; un discurs -si es vol- que va molt més enllà de les habituals fotografies de les colles castelleres. En suma, aquesta és l’obra d’un fotògraf talentós i intuïtiu que ha sabut anticipar-se com ningú als passos i als gestos de cada un dels personatges retratats, gairebé endevinant i veure a venir cada una de les jugades.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

Visitanoia, una altra proposta per promocionar el turisme

La sectorial de turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia que aglutina i representa a les empreses del sector ha presentat la creació d’una...

La Síndica de Greuges d’Igualada va atendre 130 casos durant el 2021

La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, ha presentat públicament la memòria de la tasca duta a terme durant l’any 2021. La presentació, s’ha...

Més de la meitat dels anoiencs no s’ha posat la tercera dosi de la covid-19

Salut ja fa mesos que administra la tercera dosi de la vacuna covid a Catalunya. La dosi de reforç busca garantir la protecció de...

L’editorial: Confiar en la vacuna

L’Anoia acumula 679 morts per covid-19 des que va iniciar-se la pandèmia, el mes de març de 2020. Una xifra preocupant, prou com perquè...

Llegendes, cançons populars, dansa i tradicions d’arreu dels Països Catalans arriben a Tous

Sant Martí de Tous es convertirà un any més en l’epicentre de les llegendes. La 13a edició del festival de Llegendes de Catalunya començarà...
Compartir