9.8 C
Igualada
Dilluns, novembre 29, 2021

Com veuen els directors les escoles d’aquí 20 anys? (part 2)

ÀNGELS FARRÉ CORTADELLAS – ESCOLA GARCIA FOSSAS

Vaig néixer a Igualada, però sóc de Civit, poblet de la Segarra. Ja fa 29 anys que visc a Igualada i que estic a l’escola Garcia Fossas. En fa 14 que sóc directora, però a l’escola he estat tutora, coordinadora de cicle, especialista d’anglès i cap d’estudis.
Des de ben petita ja tenia clar que volia ser mestra, els infants m’encanten, però mai hagués pensat que arribaria a ser directora, ja que era una nena i jove un xic tímida, discreta i amb pànic de parlar en públic.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Si tinc en compte el canvi tan gran que ha viscut l’escola en aquests 29 anys que hi treballo, suposo que d’aquí a 20 anys l’escola també canviarà molt.
Jo desitjaria que fos una escola que s’adapti al model que reclami la societat del futur, que sigui encara de més qualitat, més capacitada per atendre la diversitat, amb més recursos humans, menys ràtios, més tecnològica i sobretot encara més motivadora per a l’alumnat.

D’altra banda m’agradaria que l’escola no perdés l’essència actual i que continués essent acollidora, propera, oberta, crítica, dialogant, viva, que seguís donant una educació integral i sobretot vetllant per l’educació emocional dels infants.

ANNA ROMERO SEGURA – LLAR D’INFANTS LA LLUNA

Nascuda a Igualada fa trenta tres anys. Porto exercint com a mestra d’infantil farà uns tretze i, a dia d’avui, em dedico de ple a la direcció de la llar d’infants municipal La Lluna. M’apassiona la fotografia en blanc i negre i el bon cinema.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
La nova situació que vivim ens ha permès plantejar-nos moltes coses. Una d’elles, el com eduquem i treballem. Imagino la llar d’infants d’aquí vint anys com un espai renovat , innovador i en constant procés d’evolució. Un espai que té veu i importància dins la societat. Un espai on trobem que el centre de tot és l’infant. On es respecti i comparteixi els valors i l’educació que els 0-3 anys es mereixen. També imagino una societat conscient i participativa d’aquesta educació tant significativa en els primers anys de vida d’un infant.

PEP TORRAS MAS – ESCOLA ATENEU IGUALADÍ

El meu currículum en el món de l’educació és:
– Mestre d’educació física per la Universitat de Lleida
– Màster en intervenció socioeducativa en contextos multiculturals. Universitat de Lleida.
– Màster en direcció de centres educatius.
– 15 anys sent mestre de l’escola pública dels quals 1 any com a secretari i 7 anys a la direcció de centres educatius.
Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Es fa difícil imaginar l’escola d’aquí 20 anys en un món en canvi i evolució constant. El que tinc clar és que serà diferent a com l’entenem avui en dia. Defenso una Escola Pública capaç de ser ser un motor de transformació social en la que la diversitat s’entengui com un valor. Una escola on l’alumne sigui realment el centre de la tasca docent i on sigui partícip de tot el procés d’aprenentatge, des del plantejament d’objectius fins la seva avaluació. Defenso una escola on es potenciï el pensament crític i la millora constant de les pràctiques educatives per tal de poder arribar a tot l’alumnat.

CARME HERNÁNDEZ RABANAL – INSTITUT PERE VIVES I VICH

Doctora en Informació i Documentació en la Societat del Coneixement per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciada en Filologia catalana per la UB, llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i llicenciada en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); amb una experiència de més de 30 anys en centres educatius catalans i en institucions internacionals de França i Suïssa.

Ha impartit docència a la Universitat Grenoble-Alpes (UGA), a l’escola de negocis Grenoble École de Management (GEM) i a la Universitat Lumière Lyon 2. Ha treballat en organitzacions científiques internacionals i paral·lelament ha fet recerca i publicat articles en l’àmbit de la informació i la comunicació.

Com veus l’escola d’aquí 20 anys?
Voldria veure un ensenyament més adaptat a la realitat. La velocitat amb què s’avança tecnològicament i les circumstàncies canviants que ens sobrevenen constantment demanen, a curt termini,  la revisió de les metodologies i dels espais. Hem d’estar amatents al que passa al nostre entorn, tenir la voluntat d’implementar les experiències que es van mostrant exitoses i adoptar una perspectiva més transversal. El 2040 veurem una escola diferent a l’actual, més digital, creativa i col·laborativa.

ROSA MONTRABETA MENSA – ESCOLA DOLORS MARTÍ

Vaig néixer el 10 d’abril de 1961 a Igualada, però vaig viure els millors moments de la meva infantesa i adolescència a Òdena. Decidir el meu futur professional ho vaig tenir molt clar, ser mestra, era el que volia ser. Vaig tenir la sort d’estudiar Magisteri a Lleida i els primers dos cursos vaig treballar a la seva província.

He exercit de mestre des de l’any 85 a Igualada, els primers 25 a l’Escola Ramon Castelltort i des del 2010 a l’escola Dolors Martí. He gaudit i après del càrrec de directora des del juliol de 92 fins avui dia. Passejar i gaudir de la natura, anar al cinema, teatre, tertúlies amb la família i amics és el que m’agrada fer en el meu temps lliure.

Com veus l’escola d’aquí a 20 anys?
Vull imaginar una escola més inclusiva que l’actual on tothom tingui les mateixes possibilitats, oportunitats ,i que les barreres de gènere, raça, socials,…siguin quasi bé nul.les.

Una escola molt valorada per tota la societat, per les famílies, pel govern , amb molts més recursos formatius i humans per atendre la diversitat.

Una escola capaç d’aconseguir que tot l’alumnat pugui créixer i ser avaluat segons les seves capacitats, on el seu benestar sigui prioritari i en sigui el protagonista.

Una escola on el més important sigui que l’alumnat adquireixi les eines per assolir les competències que necessitarà per ser un ciutadà responsable, conscient de les seves possibilitats i capacitats, crític amb tot allò que l’envolta i competent en la societat.

Una escola on el motor siguin els aprenentatges significatius, més arrelada al medi, a la ciutat i on les relacions en xarxa siguin més significatives.

Una escola que avanci al mateix ritme que ho fan les eines digitals i no es quedi enrere amb les noves tecnologies.

Una escola on els docents siguin els més valorats de la societat per la gran tasca que tenen la responsabilitat de fer.

JOSEP MARIA COMAMPOSADA RIUS – INSTITUT MILÀ I FONTANALS

50 anys, professor del departament d’electricitat i electrònica, especialitat equips electrònics des del juny 1990, cap d’estudis de l’INS Milà i Fontanals des del 2004 i director del centre des del juliol de 2020.

Com veus l’escola d’aquí a 20 anys?
L’educació post obligatòria del futur ha de ser capaç de donar resposta a les necessitats de formació que es requereixen a cada moment i, en un món tan canviant com el nostre, és molt difícil preveure les professions del futur.

El que podem esperar és que les escoles seran molt diferents a com han estat fins ara, hauran de ser més inclusives, adaptades als diferents ritmes d’aprenentatge i que tinguin en compte l’equitat, amb metodologies que es basin en el treball en reptes i projectes, en les que l’alumnat pugui trobar el seu talent natural i la satisfacció de dedicar-se professionalment al sector en que s’ha estat formant.

L’alumnat haurà de reflexionar i valorar tots els aspectes abans de prendre una decisió fonamentada sobre l’itinerari escollit en la seva formació. Les noves tecnologies i una societat cada cop més global, farà que molts dels professionals del futur hagin de posar en valor les seves capacitats en qualsevol punt del món.

Per això cal obrir-se a altres itineraris formatius i, tal i com va dir l’educador Ken Robinson “Estem obsessionats a portar la gent a la universitat. No vull dir que no s’hi hauria d’anar, però no tothom necessita anar-hi. I no tothom necessita anar-hi ara, potser ho faran més tard”.

La societat haurà de saber valorar, més enllà de l’aspecte econòmic, el que i el com es fan les coses, per fer entre tots un món més just i respectuós amb el medi ambient.

RAQUEL CAMACHO – ESCOLA MUNICIPAL D’ART I DISSENY LA GASPAR

Doctora en disseny per la Universitat de Barcelona, investigadora en disseny, artista visual i professora d’arts plàstiques i disseny als cicles formatius de Gràfica Publicitària i Gràfica Audiovisual, i professora del Grau universitari de Disseny a la Universitat Internacional de Barcelona. El seu treball abasta des de la comunicació i identitat visual, el motion graphic, el mapping i el videoart, amb un interès especial per a l’educació i l’ensenyament del disseny, així com la recerca en l’àmbit del disseny. Membre integrant del grup de recerca en disseny REPRODIS de la Universitat de Barcelona i col·legiada 768 del Col·legi oficial de disseny gràfic de Catalunya. Actualment directora de l’escola municipal d’art i disseny La Gaspar d’Igualada.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Veig a l’escola municipal d’art i disseny La Gaspar amb una ampliació de la seva oferta educativa en disseny amb nous cicles formatius de grau superior de disseny audiovisual, disseny en moda i disseny en pell que donaran resposta formativa dins l’àmbit de la creativitat i el disseny a les necessitats de l’empresa d’Igualada i la seva comarca. Veig a La Gaspar amb nous estudis grau superior de pell, així com Màsters universitaris i Cursos de postgrau d’especialització en disseny en pell convertint-se en un punt de referència del prototipatge en pell situant en aquest àmbit a Igualada al mapa.

Veig a La Gaspar com una escola amb molta il·lusió, ganes de créixer i amb una clara voluntat de ser una escola referent a nivell nacional en l’àmbit del disseny gràfic i audiovisual i referent a nivell internacional en l’àmbit de la pell, però sense perdre l’esperit familiar que ens caracteritza.

RAFAEL CARMONA TÉLLEZ – CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DE L’ANOIA

Els meus pares em van portar al món a Almeria l’any 1965. Entre els meus anys d’alumne i de professor puc afirmar amb plena certesa que tota la meva vida ha voltat entorn a l’educació. Sóc Llicenciat en Filosofia i des de fa 30 anys professor d’ensenyament secundari d’aquesta matèria. Durant aquest període he exercit diferents càrrecs de gestió i lideratge en diferents centres públics de la comarca com són, entre d’altres, director de l’Institut Pere Vives Vich d’Igualada o Coordinador Pedagògic de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí. Des del 2019 he acceptat un nou repte com a director del Centre de Formació d’Adults de l’Anoia.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Sempre he pensat que l’escola ha de ser un reflex de la societat, i si aquesta és canviant, l’escola també ho ha de ser. El canvi és el nostre motor. Per això no s’ha de tenir por a una escola innovadora, creativa, crítica, diversa, inclusiva, emprenedora, participativa, socialitzadora, tecnològica, ecològica, menys individualista i més formadora de ciutadans veritablement democràtics. Hem de posar el nostre gra de sorra perquè aquesta escola sigui d’aquí a 20 anys autènticament pública, gratuïta i universal, en el sentit d’arribar a tothom sense exclusió, independentment de la seva edat, origen, formació i capacitat. Que sàpiga desenvolupar les millors habilitats de cada individu amb una oferta educativa adequada centrada en la formació integral de la persona (física, psíquica i emocional), on sempre tingui cabuda el diàleg i la lluita contra les desigualtats. En definitiva, una escola del segle XXI que ensenyi a viure. Us imagineu una escola sense abandonament? sense fracàs escolar? On l’alumne sigui el centre de l’educació amb un ensenyament més personalitzat? Que tot això no sigui un somni, sinó una realitat, està a les mans de tota la societat que concebo en un futur proper més conscienciada i implicada en la formació del seus ciutadans.

JUDIT SERRA I MORERA – INSTITUT BADIA I MARGARIT

D’Igualada. EGB als Maristes i primera promoció obligatòria d’ESO a Igualada, a l’institut Pere Vives. El Treball de Recerca de Batxillerat em va captivar i amb el TdR Síndrome de Down i llenguatge vaig descobrir la recerca i vaig guanyar un premi CIRIT. Apassionada de les llengües, la comunicació i el llenguatge, signo la llengua de signes catalana i poso pictogrames per tot arreu. A Selectivitat vaig fer francès, llatí i grec (i perquè no n’hi havia més). Amb 6 anys vaig dir al meu pare que volia aprendre idiomes i em vaig passar estius voltant pel món. A banda d’aprendre anglès, vaig vèncer la vergonya.

Mestra d’educació especial (UB), logopeda (UAB) i psicopedagoga (UOC). Tastaolletes universitària, amb 41 anys continuo estudiant a la UOC. M’agrada ensenyar i aprendre.
Amb 16 anys APINAS em va obrir les portes al món de l’educació especial i encara avui, l’esplai i la residència m’inspiren cada dia. Amb 22 anys vaig entrar al meu primer institut públic: l’institut Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat. He treballat a bona part del sistema educatiu: infantil, primària, educació especial, ESO, Batxillerat, FP, serveis educatius i formació al professorat. Des del 2015 soc la directora de l’institut Badia i Margarit.

Muntar un institut de zero és apassionant i, alhora, un autèntic maldecap on aprenc cada dia des d’innovació pedagògica fins a arquitectura, passant per música i electrònica, dret, informàtica educativa o economia, però soc molt afortunada perquè m’hi acompanya sense defallir un equip extraordinari de professionals, 380 alumnes excepcionals i -seria molt injust no anomenar-los- els directors i directores d’instituts públics de la comarca amb qui comparteixo objectius i passió.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
D’aquí a 20 anys m’agradaria retrobar-me amb els alumnes i que em diguessin que tenen un gran record de la seva vida a l’institut, que s’ho van passar bé, que van aprendre molt i que es van sentir escoltats i partícips del seu aprenentge. Per d’aquí a 20 anys veig l’educació i la formació tal i com la vull ara: amb l’alumnat al centre, feliç d’anar a l’institut i aprendre, amb curiositat, rigorós, flexible i compromès amb la societat i amb ell mateix.
Treballo per una educació on progressivament vagi tenint més pes tota la vessant artística i on s’incorporin aprenentatges que formen part de la nostra essència humana. Al costat de la impressora 3D m’agrada veure-hi la màquina de cosir; al costat de la pissarra digital hi vull una biblioteca d’aula; i enmig dels ordinadors, m’encantaria veure-hi algú fent puntes de coixí; i m’agrada veure l’alumnat regant l’hort i jugant a jocs de taula durant els patis.
Per mi hi ha una paraula clau en educació i és accessibilitat. L’educació i la formació han de ser accessibles, en tots sentits, per a tothom i sempre. Però això potser ho deixo per una tesi, algun dia.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Quarta victòria en quatre partit per l’Igualada Femení HCP

IGUALADA FEMENÍ HCP 4 CH MATARÓ 1 Quart partit d’OK Liga i quart triomf per a un Igualada Femení HCP que continua oferint un nivell magnífic....

Una estrella de Hollywood roda la seva propera pel·lícula a Capellades

Un dels actors més reconeguts de Hollywood, Liam Neeson, ha estat vist rodant la seva pel·lícula 'Marlowe' des de fa unes setmanes a diferents...

Copasa crearà 50 llocs de treball en la nova instal·lació de Montbui

Construcciones Papeleras (COPASA) ha comprat dues parcel·les al polígon de Santa Margarida de Montbui per construir-hi unes instal·lacions amb una inversió de 4 MEUR...

Salut preveu un augment de contagis, que s’estabilitzarien per Nadal

El govern demana que tothom extremi la prudència amb els dinars i sopars d'empresa de les pròximes setmanes. Els contagis de coronavirus augmenten i les festes...

“Hell of an Office” és el primer videojoc premiat al Zoom Festival

El Zoom Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya ha celebrat la gala de cloenda i lliurament de premis aquest dissabte a la nit,...
Compartir