Un article de
Veuanoia

Cinemes d’Igualada i l’Anoia. Primeres projeccions (Part 1)
C

25 de maig de 2020

RAMON ROBERT

Les primeres projeccions de cinema a Igualada es van fer a finals del segle XIX. La publicació La Semana de Igualada, en una edició de l’estiu de 1899, indica que la primera projecció tindrà lloc el dia 9 de juliol d’aquell any, a la plaça de la Creu. Abans de l’exhibició d’imatges en moviment, a Igualada només s’hi havien vist projeccions fotogràfiques fixes, que eren comentades pels firaires passavolants.
En el mateix article s’hi diu que les projeccions amb el cinematògraf poden estar renyides amb la bona moral. S’hi llegeix el següent: “Dícese que en el Cinematógrafo que se exhibe en la Plaza de la Cruz se presenta algun cuadro que no está muy conforme con la moral. No sabemos si tales habladurias son ciertas o no, peró para el caso de que algo hubiera en ellas de verdad, llamamos la atención de los que tales cuadros exhiben para que los substituyan por otros más conformes con lo cual al par que dejarán bien sentado su nombre, alcanzarán mayor provecho ya que no mediando legítimo escrúpulo podrá todo el vecindario admirar este nuevo adelanto que con justícia llama la atención”.


Més endavant, algunes entitats igualadines van començar a oferir sessions de cinema en els seus locals. Per la Festa Major de l’any 1905, el “setmanari autonomista” Pàtria feia esment de les projeccions al Centre Catòlic: “A les nou, gran concert vocal i extraordinària sessió cinematogràfica, acabant amb un Castell de focs”. La publicació Sometent, “portaveu de la comarca igualadina”, anunciava en la seva edició del 7 d’octubre del mateix any: “Amb èxit extraordinari ve funcionant el cinematògraf del Centre Catòlic d’Obrers”.
A l’Ateneu Igualadí ja es venien fent projeccions des de l’any 1902. A l’estiu de 1905 van estrenar “el Gran Cinematógrafo Moderno, movido por motor eléctrico”. Mesos més tard, a l’abril de 1906, la revista mensual El Ateneo donava la següent informació: “Continuen sent visitades, amb molta animació, les sessions que el cinematògraf Sanjuan ve fent tots els festius al nostre saló-teatre. Fa uns dies, alternant amb les sessions cinematogràfiques, es va donar a conèixer al nostre públic el ventricle senyor Martí amb la seva família d’autòmats”. Aquell mateix any 1906, el periòdic Sometent va advertir als seus lectors que a l’Ateneu s’hi havien exhibit “algunes pel·lícules bastant immorals”. El 1907, el preu de la l’entrada era 0’40 pessetes la preferencial, 0’20 pessetes la general i 0’10 pessetes la infantil.
A l’estiu de 1905, als jardins del Cercle Mercantil, van començar-se a fer sessions de cinema, amb la inauguració d’un cinematògraf de la marca Pathè Frères. Més endavant, al 1909, Sometent tornava a criticar les projeccions: “D’algun temps ençà, el cinematògraf del Mercantil s’hi exhibeix pel·lícules excessivament immorals i indecents, capaces d’enrogir les galtes de qualsevol que tingui les més rudimentàries nocions d’honra”.
Aquells locals, i alguns d’altres, cas de la seu de Cor Vell, al carrer de Santa Caterina, van seguir fent periòdiques sessions de pel·lícules durant les dues dècades inicials del segle. Però la primera sala comercial de exhibició de cinema, el Mundial, no es va inaugurar fins a l’any1923.

Cinemes igualadins
El primer cinema d’Igualada va ser Mundial Cine, construït i inaugurat durant les festes de Pasqua de 1923. Al mateix passeig Verdaguer, a la finca del Casal, van ubicar-se el Centre Interparroquial, després anomenat cinema Rex, inaugurat el 1957, amb la sala adjunta Petit Rex. Gairebé a tocar hi havia el cinema Moderno, inaugurat el 1934, i més endavant dit Astoria, o Jardí Astoria, quan les projeccions eren a l’aire lliure. Als anys 50 també van funcionar com a sales (no comercials) de projecció de cinema el Frente de Juventudes, a l’avinguda Balmes, i el Centre Catequístic, al passeig Verdaguer cantonada carrer Delícies.
A la Rambla de Sant Isidre, en un primer pis, a l’any 1944 va iniciar les projeccions el que seria el cinema més elegant de la ciutat, el Saló Rosa, que va tancar portes al 2011. Ja als anys 60, després d’una etapa de l’Empresa Regui, totes les sales de cinema, inclosos el Cercle Mercantil (CNT FAI durant la guerra i Teatro Circulo Mercantil en anys de franquisme) i l’Ateneu Igualadí (Centro Nacional durant la dictadura) foren gestionades per la Compañía Regional de Espectáculos, una societat que durant molt de temps va tenir de gestor a Ramon Grau, qui fou alcalde d’Igualada en el període 1971-1979. Va ser ell qui va inaugurar el cinema Tarragona, al carrer Tarragona, sala de gran aforament, que va iniciar les projeccions les festes de Nadal de 1967, estrenant-se llavors la pel·lícula La Biblia. A partir del l’any 1976, en iniciar-se el període de transició política, el Tarragona projectaria pel·lícules prohibides fins llavors, cas de Satyricon o d’El último tango en Paris. Va deixar de funcionar a finals dels anys 80, sent reconvertit en un bingo.
A l’estiu de 1970 obriria les portes el gran cinema Kursal, que va viure anys d’esplendor, fins cessar les projeccions al 2014. Llavors Igualada es va quedar orfe de cinemes. No se n’obriria cap de nou fins gairebé tres anys després, el mes de desembre de 2016. És l’Ateneu Cinema, l’únic que ara mateix hi ha a la ciutat d’Igualada, amb un limitat aforament per a 129 espectadors. Molt lluny dels 1.500 seients que tenia el Kursal. Això sí, la comoditat i la projecció són de primera. A causa de la Covid-19, l’Ateneu Cinema porta quasi tres mesos apagat. Esperem que ben aviat pugui reprendre les projeccions.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que amb la nova normativa de lloguers s'abaixaran notablement els preus de la Conca?