Amb l’entrada en vigor del Reial Decret 1055/2022 d’envasos i residus d’envasos el 29 de desembre de 2022, juntament amb la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, Espanya ha establert un nou marc legal ambiciosament orientat a la millora de la gestió d’envasos i la seva circularitat. Aquestes normatives representen un punt d’inflexió en la forma en què les empreses i els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP) han de gestionar els envasos, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental i promoure la sostenibilitat.
Noves Obligacions per a les Empreses
El Reial Decret 1055/2022 imposa diverses noves obligacions a les empreses, amb un enfocament clar en la reducció de residus i la millora de la sostenibilitat dels envasos:
- Prevenció. Es plantegen objectius per reduir tant el pes com la quantitat d’envasos que es posen al mercat, amb una visió a llarg termini de reducció significativa dels residus generats.
- Reutilització. S’estableixen objectius per fomentar la reutilització d’envasos en diferents canals, destacant la importància de reduir l’ús d’envasos d’un sol ús.
- Mercat. Les noves obligacions inclouen la necessitat de proporcionar informació obligatòria i voluntària sobre els envasos, així com l’establiment de prohibicions específiques per millorar la transparència i la sostenibilitat.
- Material reciclat. Es fixen objectius per incrementar la incorporació de material reciclat en la producció d’envasos, una mesura clau per a la reducció de l’ús de recursos naturals i l’impacte ambiental.
- Ecodisseny. Es promou l’ecodisseny per tal de desenvolupar envasos que siguin més sostenibles, amb un menor impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida.
Obligacions Col·lectives
La nova normativa també reforça les obligacions col·lectives a través del concepte de responsabilitat ampliada del productor. Això inclou l’obligació d’assolir els objectius de reciclatge i recollida separada, així com la implementació d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) en cas de no complir-se amb els objectius establerts per a la recollida selectiva d’ampolles de plàstic de menys de 3 litres.
CGM: Un exemple d’innovació i sostenibilitat
Dins aquest context, l’empresa CGM ha emergit com un actor clau en la implementació d’aquestes noves normatives. La planta de CGM, especialitzada en el reciclatge d’envasos usats buits, no només contribueix a la reducció de la petjada de carboni a nivell global, sinó que també subministra polietilè reciclat d’alta densitat a fabricants de tubs per a la canalització d’aigua, entre altres aplicacions.
CGM treballa estretament amb l’administració per garantir el compliment de la normativa vigent i vetllar per la seguretat dels treballadors i del seu entorn. A més, la planta incorpora sistemes de tractament d’aigües eficients i realitza controls periòdics de la qualitat de l’aire, demostrant el seu compromís amb la sostenibilitat.
Nous projectes: innovació en la gestió de residus
CGM continua ampliant la seva contribució a la sostenibilitat amb la presentació d’un nou projecte per a la construcció d’una planta de reciclatge tèxtil. Aquest projecte pretén recuperar fins a 20.000 tones anuals de fibres tèxtils procedents de roba usada, generant 25 nous llocs de treball i integrant sistemes d’intel·ligència artificial d’última generació. A més, CGM també està liderant el desenvolupament d’una planta de reciclatge de pales eòliques, un projecte pioner a Catalunya que s’alinea amb els principis d’ecodisseny. Aquesta iniciativa permetrà transformar fluxos de residus emergents, com les pales eòliques, en nous productes amb una baixa petjada de carboni.
CGM està posicionant-se líder en el sector del reciclatge i la gestió sostenible de residus, contribuint de manera significativa a l’assoliment dels objectius establerts pel nou marc legal espanyol. La seva aposta per la innovació i la sostenibilitat, combinada amb un compromís ferm amb el medi ambient.
«Nosaltres necessitem la ciutat, i la ciutat ens necessita a nosaltres»
CGM igualada es troba a l’avantguarda de la gestió de residus, transformant els desafiaments en oportunitats per a una economia circular més sostenible. Mariano Mestres destaca el compromís de l’empresa amb la innovació, l’adaptació a les normatives canviants i la col·laboració estreta amb clients i administracions per aconseguir un impacte positiu en el medi ambient.
Els residus s’han convertit en una oportunitat? Assessoreu els clients en com aconseguir-ho?
Fa molts anys que es valoritzen residus i es reintrodueixen a la cadena de valor, com per exemple el cartró, la ferralla, la fusta etc…. El que ha canviat ara és que, per diversos motius, s’ha obert el ventall de residus a valoritzar. Està havent-hi un canvi de consciència ambiental per part d’administracions, productors i clients finals que fa que això estigui agafant velocitat. La nostra tasca és la d’identificar fluxos emergents de residus i buscar alternatives de valorització, que inclouen també la recerca de tecnologia per realitzar aquests processos de transformació. I en aquest sentit treballem de la mà dels nostres clients per aconseguir aquest objectiu.
No sempre és fàcil repensar els processos per tal de convertir residus en productes. Us heu especialitzat en alguns tipus de residus o treballeu en qualsevol d’ells?
Assessorem els nostres clients per a la gestió de qualsevol tipus de residu ja sigui a plantes pròpies o de col·laboradors nostres. Les nostres properes inversions estaran destinades a la valorització de plàstics, pales eòliques i tèxtils.
Teniu plantes d’emmagatzematge on tractar-los o aneu a dipòsits controlats externs?
Per realitzar tot el procés de reciclatge des que els residus o recursos surten de casa dels clients, aquests passen per algun dels nostres centres de transferència, on s’adeqüen correctament, abans d’enviar-los a les plantes de valorització final, ja siguin nostres o de tercers. Cada vegada es redueix més l’enviament de residus a dipòsits controlats.
Les instal·lacions estan sotmeses a canvis de normativa freqüents. Com us ho feu per estar sempre al dia?
Disposem d’un gran equip tècnic propi que constantment està actualitzant les llicències i adaptant-les també als nous processos que anem incorporant.
A vegades empreses ja instal·lades de fa anys es troben amb problemes amb veïns que s’han instal·lat més tard i es queixen de pudors, sorolls, tràfic. És correcta la normativa municipal?
Les ciutats històricament han crescut al voltant de les indústries que és on es generen llocs de treball i oportunitats per als joves.
El tema de les olors sempre és un tema de debat en qualsevol ciutat o municipi, i depenent del sector majoritari que estigui implantat, hi ha unes olors o altres. La indústria alimentària té unes olores característiques, la de la pell, la dels plàstics, la química…, inclús ciutats on, per exemple, només hi ha turisme, les olors que genera també són motiu de debat.
Crec que els industrials tenim la responsabilitat de vetllar per la seguretat de les persones i prendre les mesures adequades perquè la nostra activitat tingui el menor impacte possible. Contínuament es fan inversions per minimitzar aquests impactes per tal de mantenir la convivència entre els veïns. Nosaltres necessitem la ciutat i la ciutat ens necessita a nosaltres.
Es parla molt de l’economia circular. És una possibilitat real i de costos raonables?
No hi ha alternativa. Algunes matèries primeres són finites i d’altres que no ho són estan en mans d’altres països que ens ho posaran molt difícil per aconseguir-les i tenir ells l’exclusivitat. És el cas de les Matèries Primeres Crítiques (Critical Raw Materials ) com per exemple el níquel, el fòsfor, el liti, etc… la Unió Europea ha creat el nou Reglament sobre Matèries Primeres Fonamentals per al Futur de les Cadenes de Subministrament dintre del Pacte Verd Europeu. Al no disposar de fonts naturals al país d’aquestes matèries, l’única manera d’aconseguir-les és extraient-les dels residus. Actualment, per a la Unió Europea, és una de les principals línies estratègiques d’actuació i està canalitzant molts diners a través del Perte d’Economia Circular, que va dirigit especialment a tots aquests tipus d’activitats especialitzades en la recuperació i utilització d’aquests materials.
Està clar que el medi ambient es degrada amb la presència humana. Com es defineixen els límits?
El valor de referència que mundialment s’ha decidit utilitzar per a mesurar l’impacte mediambiental és la petjada de carboni, i crec que serà la unitat de mesura més important dels pròxims 50 anys. En els propers anys crec que la veurem reflectida en totes les activitats que farem, tant a nivell domèstic com industrial. Prendrem decisions de comprar els productes per el seu valor en la relació Eur/ emissions CO2.
Com ho feu per treballar amb diferents tipus d’indústries, farmacèutiques, químiques, adoberes…?
El nostre equip comercial és qui identifica cada tipologia de residus i ho trasllada a l’equip tècnic i d’operacions, que és el que dissenya el procés per aconseguir la millor via de valorització possible.
Teniu un equip tècnic per assessorar els vostres clients?
Un gran equip, amb molta experiència que comprèn bé les necessitats dels clients i vetlla per una economia circular sostenible i amb baixa petjada de carboni.
Com us ho feu per estar al dia en normatives tan canviants i variades?
L’administració contínuament envia els canvis normatius i el nostre equip tècnic és el que prepara els projectes per anar actualitzant les llicències o preparar nous processos. També estem al dia dels comunicats que van enviant tant des del Gremi de Recuperació de Catalunya i del Clúster de Residus de Catalunya, molt actius en tots els aspectes normatius actuals.
