Jaume Singla
Soc el Carles Carol Martí, tinc 37 anys vaig crear Espai Gastronomia el 2014, gestionem les finques de Ca n’Alzina, Can Macià, el Castell de Tous i recentment hem obert el Restaurant Amèrica Orígens i el Bohigas Pop Up Bar. Seure a menjar en una taula amb la companyia adequada és possiblement el millor plaer que em pot donar la vida.
Què vol ser Amèrica Orígens?
Amèrica Orígens vol ser un restaurant de referència a Igualada, un lloc on sentir-se còmode, on els comensals sàpiguen que trobaran un espai confortable i ampli, amb una oferta gastronòmica de qualitat i un servei amable i cordial
El 2014 Carles Carol va sorprendre amb la creació del novedós Espai Gastronomia. Ha complert les seves expectatives?
No tenir expectatives fa que no necessitis complir-les. M’ho he passat bé des del primer dia, i en tot moment he sabut que si el projecte s’hagués acabat l’endemà hagués valgut la pena. Tenim un equip increïble, del qual em sento immensament orgullós de formar-ne part, he vist créixer la qualitat del nostre producte fins a un nivell que mai hagués imaginat, tenim una estructura empresarial sòlida i amb uns valors inalterables. Puc dic que em sento molt satisfet de la feina feta.
Amb una setmana de diferència ha inaugurat dos nous establiments. Què aporten de nou a l’hostaleria anoienca?
El passat dimecres 17 de juny inauguràvem el Restaurant Amèrica Orígens amb una cuina mediterrània connectada amb els orígens de l’establiment que representa, i de llarg recorregut. I aquest dimarts 23 hem inaugurat el Bohigas Pop Up Bar, un projecte efímer, obert només durant l’estiu, un espai molt singular ubicat al pati de la de la masia de les Caves Bohigas, amb una cuina fresca i dinàmica, on tots els vespres de dimecres a divendres a partir de les 19h es podrà prendre alguna cosa o sopar a base de tapes i hamburgueses de qualitat. El caps de setmana també obrirem els matins per fer-hi esmorzars de pagès i vermuts al migdia.
El seu grup gestiona llocs tan emblemàtics com: les finques de Ca n’Alzina (Rubió), Castell de Tous (Sant Martí de Tous) i Can Macià (Òdena) per a celebracions, casaments i esdeveniments d’empreses. Cadascun té el seu estil?
Tots quatre espais tenen una forta personalitat i una llarga història. Ca n’Alzina és una masia centenària amb vistes increïbles a la vall de Rubió; el Castell de Tous és una edificació catalogada, amb un gran valor històric, que necessita d’una sensibilitat especial; Can Macià és un espai obert, envoltat de vinyes on els convidats queden molt integrats en un espai natural; i l’Hotel Amèrica, és casa meva, és on he jugat de petit, on vaig educar-me i vaig començar a fer les primeres feines amb només 13 anys i on vaig decidir que volia ser hoteler.
Mantindrà l’Amèrica com a lloc de referència i trobada a Igualada?
L’Amèrica ha estat un lloc emblemàtic des de molt abans que jo nasqués, en la seva creació l’any 1955 als afores de Igualada i al peu de la NII. Amb el creixement d’Igualada, ha quedat integrat a la ciutat, i per la ubicació, per la singularitat i per la facilitat d’aparcament ha estat un punt de trobada habitual. Tan de bo sigui així molts anys més.
És la quarta generació de Carol. Estava cantat que es dedicaria a la hostaleria?
De petit volia ser com el meu avi, i amb poc més de 10 anys ja deia que volia ser hoteler, però ell em deia que fos arquitecte com el meu pare, cosa que no em vaig ni plantejar, segurament perquè soc tossut com ell. Amb 12 anys el meu millor amic era l’Edu, el pintor de l’hotel, i vaig fer les primeres feines amb ell, als 13 em vaig posar a la cuina per primera vegada en unes vacances de Setmana Santa, i ja vaig seguir treballant en diferents feines fins els 20. Vaig tenir de la sort de tenir dos grans exemples: l’un el meu avi, i l’altre el Josep Huerta, el gerent de l’hotel, qui m’ha ensenyat quasi tot allò que sé de l’amor a aquest ofici.
Què en va aprendre l’avi i el tiet avi, els entranyables Josep i Joan Carol de l’Amèrica?
Eren uns germans inseparables, que tot i que eren molt diferents van saber respectar-se fins l’últim dia. L’avi era una persona d’una enorme personalitat, no deixava indiferent a ningú, era emblemàtic, sabia defensar els seus, respectava i ajudava el seu equip per sobre de tot, era lluitador i persistent i mai es rendia.
Sota la seva direcció el grup ha superat amb èxit la greu crisi del 2008 amb els nous projectes vinculats a Espai Gastronomia. Quines sorpreses més ens té preparades?
Be, jo vaig entrar de director a l’hotel després de treballar i formar-me en altres hotels, el desembre de 2008 on es vàrem sumar una crisi monumental, amb una manca de reestructuració del model de negoci que era obsolet des de feia anys. Jo tenia 26 anys, vaig haver de prendre moltes decisions i em vaig equivocar en algunes d’elles, vàrem haver d’acomiadar més de la meitat de la plantilla, vàrem tancar els restaurants, reubicar el bar i desmuntar la barra que havia construït el meu besavi. Va ser molt dur però vaig aprendre moltíssim. El 2014 vaig deixar el negoci familiar per obrir Espai Gastronomia, i l’ajuda de les dues empreses va fer que pugéssim tirar endavant després d’aquella gran crisi econòmica.
