La Conformant una superfície de 98.648 Km2 i una població de 10.679.000 habitants, dels quals un 93,83% són immigrants, professant majoritàriament la religió islàmica, i, amb una activitat econòmica tradicionalment basada en les perles, la cria de camells, la pesca i els dàtils, i des de fa cinc dècades en el petroli; certament, i gràcies a la riquesa petroliera, els Emirats Àrabs Units (EAU) s’han convertit els darrers anys en una destinació turística de primer nivell, atesa la desmesura estructural i geomètrica de les seves edificacions, i -com no- d’un pregon abast econòmic; mostrant un paisatge urbà i si cap humà, de signe futurista, que difícilment es cohesiona amb les velles siluetes de l’arquitectura tradicional; però que, al cap i a la fi, cal descobrir per a poder-ne parlar.
Aquests Emirats, situats al sud-oest d’Àsia, a la Península Aràbiga, a l’entorn dels bells paratges geogràfics del desert aràbic i amb un clima generosament càlid durant tot l’any, estan formats per set emirats, alguns dels quals, Dubai i Abu Dhabi, són els més coneguts. Tots aquests països, més enllà de l’univers dels negocis i els reclams dels esdeveniments internacionals, et conviden a participar d’una gran oferta d’activitats que van des del luxe dels seus establiments comercials i dels hotels de cinc o més estrelles fins a les experiències mes típiques a què t’internen els seus souks, la cuina tradicional àrab i algunes de les seves festes populars.
Una breu revisió de l’origen i la Fundació dels Unió dels Emirats Àrabs ens porta a finals de la dècada dels anys 60, quan després de la retirada britànica van dur-se a terme els primers passos per a la formació d’una federació d’estats monàrquics (emirats); una realitat que es va veure oficialment consolidada, el desembre de 1971, amb el naixement de la Federació dels Emirats Àrabs Units, que inicialment comprenia sis Emirats: Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujairah, Xarjah i Umm al-Qaiwain, als quals un any més tard s’afegiria Ras al-Khaimah. En la seva constitució, els Unió dels Emirats Àrabs (EAU) són, doncs, una indiscutible monarquia federal, composta per aquests set emirats autònoms, coneguts des de l’any 1973, com les “monarquies petrolieres del Golf Pèrsic”, on cada un d’ells és governat per un emir, desmarcant-se de qualsevol fórmula democràtica de partits polítics i eleccions.
En la seva configuració, i segons la seva constitució, essent Abu Dhabi, des de 1996, la capital federal, cadascun d’ells conserva una important autonomia política, judicial i econòmica, i en conseqüència, el seu Consell Suprem Federal, un òrgan exclusivament consultiu, és aquell en què els governants de cada emirat tenen competències legislatives sobre la major part dels assumptes però amb plena independència entre ells. Així, el President i Vicepresident són elegits per aquest Consell Suprem, assumint respectivament els càrrecs de forma habitual els xeics d’Abu Dhabi i de Dubai.
