26.7 C
Igualada
Divendres, juliol 30, 2021

10 anys d’història d’uns populars, magnífics i generosos “Músics del Parc”

Carmel·la Planell Lluís
Periodista, historiadora i fotògrafa

Va ser tot una delícia el passat dijous, 3 de juny, poder participar de l’últim concert d’aquest curs dels “Músics del Parc”, en un acte en què més enllà del plaer i la satisfacció de poder compartir una bona estona amb ells, podies sumar-te a la il·lusió de la presentació en viu i en directe de les seves més recents composicions, enregistrades en un molt festiu i animat CD.

Justament coincidia amb aquesta data quan se celebraven els 10 anys d’història dels populars “Músics del Parc”: aquest grup de músics que, al llarg de tota una dècada i totes les tardes de cada dijous, han amenitzat l’entorn del paisatge urbà igualadí, emmarcat pel parc de Garcia Fossas i l’escola del mateix nom, amb unes peces musicals summament populars; unes cançons que s’han consolidat com a un autèntic reclam per als nens i nenes de l’Escola Garcia Fossas i els seus familiars, quan puntualment tots els dijous han anat concorrent a la cita.

La història d’aquesta sol·lícita convocatòria va començar fa 10 anys, en un dia memorable en què tot va ser diferent. Alguns d’aquests músics, si bé avui en són més, en l’habitual acte de recollir les criatures a la sortida de l’escola, portant -uns- els seus instruments musicals a les motxilles, com tantes vegades es van desplaçar cap al parc per a acompanyar en el berenar i en el joc a fills i filles … i aquell dia la situació va resultar ser especialment peculiar i original; això és, mentre la mainada jugava, ells de forma espontània es van posar a tocar els seus instruments orientant-se envers un relat fantasiós compartit amb boniques cançons. Ells mateixos van fer una presentació de cada un dels instruments descobrint a aquell expectant públic infantil el significat i la funció de cada artefacte musical.

Molt aviat, i amb l’ànim de donar a conèixer aquells aspectes que més caracteritzaven a aquests instruments i les seves diferències en relació als altres, serien -diguem que- oficialment presentats aquests i els músics que els tocaven. Aquesta va ser, doncs, la primera escenificació i detallada narració de l’acte d’estrena del primer concert, pas a pas: “Amb tots vosaltres nens i nenes, el Ramon, que és qui toca l’instrument més gran, un instrument de corda, el contrabaix; l’Albert, que toca un instrument de quatre cordes, de forma rodona, que es diu bongo, el Sergio, que toca un instrument de sis cordes que es diu guitarra; el Salva, que toca un instrument de vent, que no es bufa i es manxa, anomenat acordió; el Jordi, que toca moltes cordes tot i que aquí es maneja amb un instrument petit anomenat ukulele (ukelele) però que avui ens acompanya amb la guitarra; i el Pep, que fa màgia amb el que toca i toca molts instruments, si bé de vegades toca un instrument de corda que es toca amb un arquet i es diu violí, però que al parc sempre s’acompanya d’un instrument de vent, la flauta”.

I, així, des dels més petits fins als no tan i -com no- la gent gran, tots van començar a gaudir d’aquelles típiques composicions tan conegudes a les festes populars, no sense algunes de collita pròpia; cantant i també ballant unes melodies que aquí, al parc, moltes vegades, tenien aquell gust dolç dels caramels, o bé eren enganxes com la regalèssia o feien l’olor dels bombons de xocolata, tot ambientant en una amarada i fresca albada i -perquè no- els salts d’aigua dels rierols camí de la mar. I a través d’aquest embolcall d’aromes, sabors i sons s’endevinaven unes belles històries de fades, de dracs màgics i d’aquelles famoses bruixes que es pentinen… Tot això tots els dijous de la primera temporada d’escola, els dijous de tardor; seguidament tots els freds i gairebé gèlids dijous d’hivern; tots els dijous de les alegres primaveres; i -com no- tants altres dijous d’estiu.

Tanmateix si hi ha una peça que majorment fa gran el missatge d’uns músics que han enamorat a tot el món podria ser és aquesta, una alegre melodia amb una lletra que més o menys diu així: “Aquesta escola és la nostra escola, des del pati fins al terrat, amb tots els mestres que ens fan a tots més savis … i amb tot el que aprenguem que ens servirà des d’avui fins al demà. Garcia Fossas és la nostra escola, tots junts la fem de veritat”.

Definitivament, l’acte va quedar brodat amb l’apassionant presentació d’aquest recull de 10 cançons del nou CD, que magnifiquen els inoblidables moments de totes aquestes trobades compartides; arribant a un final de festa i unes emotives seqüències de comiat, en què es regalava -una vegada més- una vitalitat i energia que mai no s’apagaran.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La Pobla dona un nou impuls a l’activitat de la seva gent gran

A partir d’aquest mes de setembre l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt incrementarà les actuacions que realitza al voltant de l’envelliment actiu a través...

Racons de l’Anoia: Pujalt

El terme de Pujalt, de 31,43 km2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de...

A propòsit d’una notable Exposició: “Natura viva”, de Carlota Delgar, a Igualada

Nascuda a l’osonenca Manlleu i instal·lada al cap d’uns anys a Els Hostalets de Pierola, Carlota Delgar se’ns presenta com una dona activa i...

Igualada tindrà les zones blaves gratuïtes durant tot el mes d’agost

Aquest any durant tot el mes d’agost la zona blava de la ciutat d’Igualada serà gratuïta. L’1 de setembre es tornarà a activar. L’ajuntament...

L’editorial: Ha tornat el foc

De nou l’Anoia ha tornat a ser assolada pel foc. Aquesta vegada a Bellprat, Santa Maria de Miralles i Sant Martí de Tous, que...
Compartir