El 27 de maig del 2017, a la seva columna diària de “La Vanguardia” Quin Monzó es felicitava amb la següent expressió: “Senyores i senyors, m’omple d’orgull i de satisfacció anunciar-los que ja sóc un jubilat actiu”.
Es felicitava pel següent motiu: va rebre una carta del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, a prop de complir els 65 anys, anunciant-li el dret que tenia en jubilar-se. En comunicar a la seva gestora aquest fet, li va explicar una cosa que desconeixia:
Arribat a aquesta edat provecta i sent autònom, podria mig jubilar-me. Ells ho diuen “passar a la jubilació activa”. Això significa que cobres la meitat del que cobraries si et jubilessis del tot, però pots seguir treballant i cobrant pel que treballes… i pagaria menys en la quota mensual de la Seguretat Social. No m’ho acabava de creure…
Aquesta modalitat de “Jubilació Activa”, és la que normalment s’explica, i la que s’acull majoritàriament el jubilat que vol continuar treballant. Però n’hi ha una altra, que és la següent:
La “Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social a la Disposición adicional trigésima primera. Complementariedad de ingresos con la pensión de jubilación… incorpora la següent redacció, contemplada actualment al Art. 213 del “Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social”: «El percibo de la pensión de jubilación será compatible con la realización de trabajos por cuenta propia cuyos ingresos anuales totales no superen el Salario Mínimo Interprofesional, en cómputo anual. Quienes realicen estas actividades económicas no estarán obligados a cotizar por las prestaciones de la Seguridad Social. Las actividades especificadas en el párrafo anterior, por las que no se cotice, no generarán nuevos derechos sobre las prestaciones de la Seguridad Social.»
En aquesta opció es cobra el 100% de la pensió, no es paga res a la Seguridad Social, i es pot facturar, tal com diu la llei “…cuyos ingresos anuales totales no superen el Salario Mínimo Interprofesional, en cómputo anual…” que en aquests moments és de 735,90 € per 14 pagues, 10.302,60 € d’ingressos íntegres nets, o sigui menys totes les despeses fiscalment deduïbles, així o ha determinat la jurisprudència al respecte.
No sé per què aquesta segona opció crea desconfiança, tant és així, que se m’ha consultat sobre aquest tema “si podria tenir problemes en acollir-se a ella”. Doncs, ni més ni menys, els mateixos que en la primera. Cap!
Josep Soriguera Blanch | josepsoriguera.advocat@icab.cat
Advocat ICA, Director de Iuris Trivum Advocats
