Aquesta setmana ha vingut a la meva notaria en Pere, recentment ha mort el seu pare, client de la notaria, i per diferents motius desitja renunciar a l’herència. Volia informar-se de quina manera podia renunciar i a qui li correspondria la seva part, si als seus fills o als seus germans.Renunciar (o repudiar segons diu el nostre Codi Civil) a una herència implica moltes conseqüències, i per això li expliquen en el nostre despatx els seus efectes:
1) Si renuncio a l’herència puc penedir-me i acceptar després? Això no és possible, la renúncia és irrevocable, i una vegada renunciada no es pot, en un moment posterior acceptar l’herència.
2) Renunciar si hi ha testament: habitualment en els testaments hi sol aparèixer una segona opció (substitució) per als casos que el nomenat hereu o legatari mori abans que el testador o renunciï als béns. En aquests casos s’haurà d’aplicar aquesta substitució conforme surti en el testament.
3) Renúncia si no hi ha testament: quan no hi ha testament, s’hauria de tramitar l’anomenada acta de declaració d’hereus abintestat, i al renunciar a l’herència no passaran a heretar els fills del renunciant, sinó que la seva porció de l’herència acreixerà als altres cohereus. En aquest cas, per exemple, no heretaran els fills d’en Pere, sinó els seus germans.
4) Puc fer la renúncia de forma verbal, sense documentar-la? Degut als seus importants efectes la renúncia a Catalunya ha de ser davant Notari, no és vàlida la renúncia fet en document privat o verbalment.
6) Si el causant difunt té deutes importants o desconeguts: S’ha de tenir en compte que per l’acceptació de l’herència pura i simple, l’hereu respon dels deutes del difunt i de les càrregues hereditàries, no només amb els béns hereditaris, sinó també amb els béns propis. Per això, a més a més d’una renúncia simple a aquesta herència, és possible l’anomenada acceptació a benefici d’inventari (obligatòria a Catalunya en el cas de menors i persones subjectes a tutela, entre d’altres). Consisteix en fer un llistat dels béns de l’herència i dels seus deutes i càrregues hereditàries, i una vegada realitzat l’inventari en el termini de 6 mesos, prendre una decisió definitiva sobre la mateixa. Aquest tipus d’acceptació és convenient en cas de sospitar que poden existir deutes d’import elevat sense conèixer-se exactament la seva quantia.
7) Renúncia a favor de persona determinada: Em planteja en Pere la possibilitat de renunciar a favor d’un dels seus germans, amb el que té major relació. És possible però té major cost fiscal ja que tributarà: a) en Pere per l’impost de successions com si hagués acceptat l’herència. b) el seu germà en Joan per efectuar-se el equivalent a una donació.
8) És possible renunciar en vida del causant abans de que mori o he d’esperar-me a la seva mort? En principi no és possible la renúncia al dret de legítima abans de la mort del causant, excepte en uns supòsits residuals de pactes en determinats casos, no molt habituals a la pràctica.
9) No pot fer-se en part, a termini o condicionalment: és a dir, en Pere no pot renunciar a una part de l’herència i acceptar l’altra, o renunciar de forma condicionada a que es compleixi o no un fet.
10) Renúncia prescrita: en el cas que hagi transcorregut més de quatre anys i mig des de la defunció del causant, si en Pere renuncia a l’herència s’interpreta que hi ha una donació, i la Generalitat ens girarà una liquidació de l’impost corresponent a la mateixa.
11) Renúncia de menors d’edat: per renunciar a les herències o llegats de menors d’edat, caldrà que la renúncia sigui feta pels pares del menor i a més a més hauran de comparèixer a la renúncia els avis paterns i materns del menor, un de cada banda i el de més edat, per tal de no acudir a la autorització judicial.
Carlos Jiménez Fueyo, notari d’Igualada
cjimenezfueyo@correonotarial.org
