Són les 3 de la matinada del 3 de novembre quan 5 furgonetes surten des de diferents municipis de l’Anoia en direcció al País Valencià. En poques hores, les iniciatives solidàries d’un petit grup d’anoiencs conflueixen per enviar i repartir ajuda a les zones més afectades per una DANA que ha deixat més de 200 persones mortes, un gran nombre de desapareguts i milers d’afectats que sobreviuen a les seves cases, amb la incertesa de no saber quan recuperaran serveis com l’aigua corrent o la llum.
Només unes hores abans, una story d’Instagram de la Katherine, que gestiona un negoci online pastissos des d’Igualada, ho va desencadenar tot. La Maria Teresa – que té familiars a Catarroja – i la seva parella es van oferir per posar el seu vehicle. “Gent de La Torre, Capellades, fins i tot persones de Sant Just Desvern es van posar en contacte amb nosaltres per tal d’enviar-nos bizums i que féssim compres per donar a la gent afectada, i ens va contactar gent de Rubí per enviar-nos les seves compres”, explica la Maria Teresa a La Veu de l’Anoia. El resultat final: 5 furgonetes carregades d’aliments bàsics, material divers i també aliments per animals que els han arribat de Gats Òdena. La Maria Teresa, la Katherine, el Xavi, el Javier, el Pytus, la Marta, el Marcos, l’Eric i el Juan Diego inicien la ruta per l’AP-7.
A les 7 del matí, la comitiva anoienca arriba a la zona 0 de la crisi humanitària, on encara hi ha dificultats per organitzar els grups de persones voluntàries. La Maria Teresa explica que “vam tenir la sort que un taller de cotxes havia obert les portes per emmagatzemar l’ajuda que porta la gent que venim d’altres llocs”. Es tracta d’un taller de customització de vehicles situat a Alaquàs, entre Aldaia i Paiporta, dues de les localitats més afectades per les riuades. Allà reben instruccions sobre l’estat de la zona i allò que es poden trobar.
Un dels primers problemes que perceben és que, tot i la gran quantitat d’aliments i material que arriba, falten mans per poder fer un bon repartiment a nivell logístic. “Ara mateix sembla més important tenir capacitat per repartir que la quantitat de material que està preparat als magatzems”, explica l’anoienca.
Les dificultats per arribar a l’interior dels municipis afectats són evidents. “No podíem arribar a molts carrers, et sents impotent”. Un cop poden entrar en alguns dels carrers afectats, es troben amb una situació que els impacta. “El fang, els mobles i els cotxes amuntegats, és una sensació horrible. És molt pitjor que allò que es veu a la televisió.”, explica la Maria Teresa.
L’Eric, el membre més jove de la comitiva amb 18 anys, explica que “mai m’hagués pogut imaginar com estava la zona, comparat amb el que havia vist a la televisió”. També critica la “falta de comunicació” amb les diferents autoritats desplegades a la zona “per tal de poder-nos distribuir millor sobre el terreny”.
Sobre el terreny, el grup de voluntaris anoiencs parla amb les persones afectades des del carrer per poder solucionar, en la mesura del possible, els seus problemes més urgents. A través dels balcons i finestres, els arriben peticions d’ajuda de tot tipus, a les quals intenten respondre amb el material que duen carregat. Quant al material, la Maria Teresa és clara, en consonància amb els missatges enviats des de la majoria d’institucions: “Menjar envasat, material per realitzar els treballs sobre el terreny, productes desinfectants, productes bàsics d’higiene, bolquers“. L’anoienca demana a les persones que tinguin pensat fer de voluntàries, que pensin especialment en protegir-se amb material adequat. I és que l’acumulació d’aigua estancada i el fang poden comportar greus riscos d’infeccions.
“Hi ha molta gent que es veu sola i atrapada encara avui, quan han passat diversos dies”, sentencia la Maria Teresa.
El repartiment finalitza al migdia, i sobre dos quarts de 2 de la tarda, les 5 furgonetes tornen buides cap a l’Anoia. Alguns volen tornar a València el proper cap de setmana, si la seva pròpia logística vital els ho permet.
