Una metgessa del CAP Anoia elabora un documental sobre el confinament perimetral

U

La metgessa de família del CAP Anoia Maria Dolores López Gosp ha realitzat un interessant documental en vídeo, disponible des d’aquesta setmana a les xarxes socials, en què es pot conèixer de primera mà com van treballar els serveis sanitaris d’atenció primària de la Conca d’Òdena durant la fase més dura del confinament.
El vídeo, titulat “Covid-19 a la zona zero de Catalunya: A la pell dels metges”, té una durada d’una hora i sis minuts, i fa un recorregut pel diferent personal mèdic dels centres d’assistència primària de la Conca durant el temps del confinament perimetral. En el documental hi participen metges, infermeres, pacients i més personal sanitari que va intervenir directament en un moment crític del sistema.
Dolores López ha explicat a La Veu que “la idea va sorgir arran del confinament, i totes les sensacions que anàvem vivint des de dins. Volia fer un documental que expliqués des de nosaltres mateixos allò que havíem viscut, en primera persona i des de l’atenció primària, perquè es parlava molt en els mitjans dels hospitals, de les uci’s, però no tant des de la medicina de proximitat”. La doctora afegeix que “la realitat ha estat molt dramàtica, molt més enllà del que es veia cada dia per les xarxes socials o pels mitjans de comunicació. El vídeo pretén reflectir això, des d’un punt de vista professional”.
Quan la metgessa del CAP Anoia va proposar la idea als seus companys, “de seguida tothom hi volia participar, la veritat és que em va sorprendre molt les ganes que tothom tenia en aquest projecte”. En el documental es pot veure com funcionava la carpa de triatge que es va muntar a l’exterior del CAP Anoia, al final del passeig Verdaguer, o la formació telemàtica que es va fer al personal sanitari per a fer ecografies pulmonars, un servei pioner a l’atenció primària que va resultar tot un èxit en la lluita contra la Covid-19 a la Conca d’Òdena. També es poden veure altres serveis, com l’atenció domiciliària. “El contacte directe amb els malalts, a casa seva, era molt dramàtic. Encara se’m posa la pell de gallina i m’emociono quan veig les imatges i recordo aquells moments, quan, en algunes ocasions, el malalt deia quines eren les seves voluntats anticipades… L’atenció a la cronicitat i el final de vida va ser molt, molt dur”, diu López.
El documental compta amb imatges en moviment i moltes fotografies, així com entrevistes a una vintena de testimonis directes. “El vídeo ha costat molt de fer, moltes hores, sort del meu fill de 12 anys que m’ha ajudat, de moment l’he presentat al CAP Anoia i ha agradat força. Per a tots els que hi hem participat ens agradaria que el documental servís no només per al record d’allò que va passar aquí, sinó també com a pauta de treball i per millorar per ocasions futures, si es tornen a produir”.
Podeu veure el vídeo a continuació: