Segurament pocs saben qui és Tuesday Bassen. És el nom comercial escollit per una noia de Los Angeles, d’aspecte tímid, amb ulleres naïf que, sent pintora i ceramista, ha treballat com dissenyadora per moltes companyies (entre d’altres, Nike, Adidas, Fiat, Play Boy, American Outfitters, Nasty Gal i les seves pròpies botigues). L’artista, en veure com els seus productes eren copiats pel grup Inditex, va fer una aproximació enviant-hi els seus advocats. I li van respondre per carta dient-li que no pensaven compensar-la. Al·legaren la diferència de notorietat. “La web de Zara rep 98 milions de visites mensuals, les de Berskha 15 milions i pocs saben qui és vostè”. I ella va penjar a Instagram els seus dissenys, els copiats i la carta rebuda. En poques hores es va convertir en un fenomen viral i la companyia d’Arteixo va anunciar que retirava els productes que poguessin ser controvertits. Una nova victòria inesperada de David davant Goliath.
Fa ja molts anys vaig assistir a una conferència que donava Giorgio Armani a Milà. Les seves frases inicials les dedicava a agrair a tots els que l’havien ajudat. I de cop va dir: “veig entre els assistents a aquesta conferència els meus millors clients. Són la gent de Zara que compren totes les meves col·leccions per copiar-les”. Tot i ser un dels grans de la moda, la seva amarga ironia només va fer envermellir els representants que eren allà. L’empresa ha seguit “interpretant” les creacions de més èxit del món. Per això hi ha qui diu que Inditex no és una empresa de moda, sinó un model logístic per assortir les seves botigues amb productes d’èxit.
Així el gegant gallec té pel món “fashion hunters” que recullen “inspiracions” pels seus creatius. Una pràctica controvertida. Tothom sap que els plets per propietat intel·lectual no solen tenir massa èxit, si no estan emparats per patents. I això en el món de la moda és impossible. Però ara les xarxes permeten fer judicis ràpids i de sentència immediata. El veredicte ètic el fa el consumidor. I si aquests es dediquen a fer un boicot, no hi ha empresa al món capaç d’aguantar-ho. D’ací que Zara s’hagi “avingut a resoldre el problema”.
S’han acabat les imposicions i la impunitat de la llei del més fort. No només en els mercats. També en la política. L’individu té noves armes per lluitar. S’ha vist recentment en les revoltes i contra revoltes del Nord d’Àfrica i Turquia. La imatge social és fràgil i transparent. Les xarxes tenen pocs límits. Han esdevingut un vehicle de llibertat, que ni es pot perdre, ni s’ha d’utilitzar malament. Perquè a vegades s’utilitzen per denunciar situacions injustes. Però en d’altres esdevenen només un xantatge.
Pere Prat, empresari.
