Parlem amb els participants a la taula rodona sobre conflictes familiars
Aquest dimecres a les 18h tindrà lloc a la Biblioteca Central d’Igualada la taula rodona sobre “Alternatives al litigi judicial en la resolució de conflictes en l’àmbit familiar”, organitzada per l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) i Biblioteca.
La via judicial és l’opció més estesa a l’hora d’afrontar els conflictes després d’una separació. No obstant, existeixen alternatives que poden resultar més beneficioses com la mediació, la teràpia familiar i la coordinació de coparentalitat. A càrrec de Pascual Ortuño, jutge de família, Connie Capdevila, psicòloga mediadora, Cristina Martínez, psicòloga mediadora i Guillermo Matioli, psicòleg familiar. Modera: Jose Fernández.
Hem parlat amb tots ells abans de l’acte per tal que ens expliquin sobre què parlaran.
La mediació és eficaç quan ambdues parts accepten el resultat de la mediació. Formes d’aconseguir aquest acord.
Una de les principals diferències de la mediació respecte al litigi judicial és que a la mediació no hi ha ni vencedors ni vençuts. És a dir, ambdues parts arriben a un acord satisfactori per a cadascuna d’elles. Això és el que succeeix en qualsevol negociació amb èxit. De fet, la mediació és una negociació assistida. El fet que les dos parts surten guanyant és un dels factors més determinants per a que ambdós acceptin el resultat de la mediació, i es comprometin a complir els acords. La manera d’arribar a l’acord rau en trobar aquells punts que beneficien a les dos parts, i que per la dinàmica del conflicte, que sempre estrangula la creativitat, no s’havien trobat abans.
Com es trien els mediadors?
Els mediadors son professionals de diversos camps, com la psicologia, advocacia, educació o treball social formats en mediació mitjançant un màster homologat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Cal estar col·legiat al respectiu col·legi professional. Amb aquests requisits els mediadors s’han de registrar al Registre de mediadors del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, pertanyent al Departament de Justícia, per a poder exercir com a tals.
A Igualada hi ha serveis de mediació públics, tant de l’Ajuntament com del Consell Comarcal. També hi ha serveis privats. Qualsevol persona o família que necessiti mediació pot acudir a aquests llocs.
La mediació es fa servir per moltes coses. Abans hi havia la figura de “l’home bo” (gent molt respectada que les parts acceptaven per “aconsellar-los” en la solució del conflicte). Quina diferència hi ha amb la mediació?
La mediació és practicada per professionals entrenats per a cedir el protagonisme als seus clients. L’assumpció és que aquests acudeixen al sistema judicial perquè es veuen incapaços de solucionar els problemes per sí sols. Aleshores el sistema judicial mitjançant els respectius advocats i jutges decideixen per ells, traient-los el protagonisme. Una de les principals funcions de la mediació és retornar a les parts en conflicte el protagonisme per tal que siguin elles qui trobin les solucions als seus problemes. Una de les principals dificultats del sistema judicial està en l’acompliment de les sentències. La part “perdedora” acostuma a boicotejar-les de manera més o menys encoberta. Està demostrat que el grau d’implicació sempre és més gran quan són els protagonistes qui troben la solució, en comptes de tercers com advocats o jutges.
Què és la Coordinació de Coparentalitat?
La coordinació de Coparentalitat és un procés de mediació en cas de progenitors divorciats amb un alt grau de conflicte que perjudica als fills. En casos de divorci amb fills menors el jutge aprova un Pla de Parentalitat que és un document escrit que estableix de què s’ha d’ocupar cada pare a partir d’aquell moment. L’objectiu del Pla de Parentalitat és reduir el conflicte en relació a les qüestions dels seus fills. Però en els progenitors entre els quals existeix una alta conflictivitat aquest document es mostra insuficient, ja que en el dia a dia sorgeixen moltes qüestions a resoldre que el Pla de Parentalitat, per ser un document bastant genèric, no pot especificar.
Aquells problemes per a la resolució dels quals els progenitors no són capaços de posar-se d’acord, com per exemple les extraescolars que ha de realitzar el seu fill, solen portar als pares als jutjats. Però a més de no resoldre així els problemes, recórrer als tribunals pels conflictes del dia a dia acaba essent contraproduent per les despeses i per la intensificació del conflicte que aquesta situació genera.
En aquestes circumstàncies la coordinació de Coparentalitat ofereix una alternativa més raonable de solució de disputes, i sobretot de promoció de la salut mental i del correcte desenvolupament dels fills. El jutge atorga al Coordinador de Coparentalitat el poder per prendre decisions en el treball amb els pares dintre d’uns marges, a més elabora informes que el jutge té en compte a l’hora de modificar i/o mantenir sentències, la qual cosa li dona un grau d’autoritat considerable que li permet desenvolupar amb més eficàcia la seva tasca. La figura del Coordinador de Coparentalitat s’està introduint a Catalunya, procedent d’altres països on està donant molts bons resultats a l’hora de reduir les demandes judicials que els pares es posen entre si
Quan és indicada la Coordinació de Coparentalitat i quin és el seu objectiu?
En pares amb un elevat grau de conflicte i judicialització d’aquest conflicte els fills poden més fàcilment desenvolupar trastorns psicològics. En aquests casos està indicada la Coordinació de Coparentalitat amb un professional expert en la medicació i la gestió del conflicte. L’objectiu últim és sempre la promoció de la salut dels fills que es produeix com a conseqüència de la reducció de la conflictivitat entre els seus pares.
La psicologia intenta corregir comportaments i donar pautes de conducta quan se’ls hi demana per corregir certs problemes personals. Com poden fer de “jutges” en comportaments grupals?
Hi ha certs principis en la mediació com atorgar legitimitat al discurs de l’altre, i per tant poder escoltar les seves raons sense prejutjar-les com “inferiors” a les meves, que són plenament aplicables a problemes més amplis, com poden ser conflictes entre grups ètnics o territoris.
Hi ha teràpies de grup, familiars, escolars, etc. Es poden considerar actes de mediació?
En el sentit indicat a la darrera pregunta d’afavorir la millora en la comunicació amb l’altre, sí. No obstant la teràpia, tant individual com grupal, té el focus més en les dificultats emocionals que les persones experimenten. La Mediació i la Coordinació de Parentalitat cerquen arribar a acords concrets. Sovint són les dificultats emocionals de les parts les que impedeixen l’assoliment d’aquests acords. En aquests casos la mediació i la Coordinació de Coparentalitat són plenament compatibles amb la teràpia. No obstant, cal remarcar que es centren en aspectes diferents.
