Acabàvem l’anterior article dient que compartim el diagnòstic que el sistema públic de pensions s’enfronta a un important repte estructura. Però abans d’exposar les nostres propostes per fer-hi front volem reafirmar-nos en favor de mantenir el nostre sistema de repartiment (basat en la solidaritat intergeneracional i interterritorial) davant de la introducció de criteris propis del sistema de capitalització (basat en la inversió i especulació) del que tenim algun exemple de fallida (sistema de pensions xilè).
Dèiem que la diferència no està en el diagnòstic sinó en les propostes, el govern del PP a la passada legislatura va introduir mitjançant dues lleis del 2011 i 2013, tot una sèrie de mesures dirigides a retallar la despesa. L’impacte d’aquesta reforma de les pensions encara està per valorar. Però a tall d’exemple, i malgrat la ministra Báñez declari que les pensions estan garantides i que no baixaran mai, la introducció del factor de sostenibilitat que s’aplicarà a partir de l’any 2019 i que introdueix coma a variable per al càlcul de pensions l’esperança de vida en el moment de la jubilació (conegut com a factor d’equitat intergeneracional) suposarà molt probablement, donat que l’esperança de vida tendeix a augmentar, que els seus drets cotitzats durant l’etapa activa s’hauran de repartir entre un major nombre d’anys i per tant de manera global cobraran menys al mes però més anys. A títol d’exemple, la Fundació de Caixes d’Estalvis (FUNCAS) ha advertit que les pensions seran un 35% més baixes després del canvis introduïts per la Llei 27/2011. Es pot entreveure que les reformes adoptades, juntament amb l’actual desregulació del mercat laboral, semblen indicar que una bona part de la població arribarà a la jubilació amb pensions per sota de les actuals i augmentarà el nombre de persones sense dret a una pensió contributiva.
Per això, proposem:
1) Derogar les reformes de pensions de PP i PSOE per tal que; es recuperi el poder adquisitiu; es recuperi la revaloració automàtica de les pensions; es deixi sense efecte el factor de sostenibilitat per a la revaloració de les pensions i el factor de sostenibilitat de la pensió de jubilació; es recuperin els drets en matèria de jubilació anticipada i jubilació parcial.
2) Més ingressos fiscals: cobrir amb més ingressos fiscals de l’Estat les despeses de la gestió de la Seguretat Social, que avui, incomprensiblement, es paguen íntegrament amb cotitzacions socials.
3) Augmentar les bases màximes i mínimes de cotització: fer un sistema de redistribució just, que contribueixi més qui més té i no es penalitzi la classe treballadora. Cada punt addicional de cotització pot suposar ingressar uns 3.500 milions d’euros addicionals.
4) Reduir la precarietat i el frau en el mercat laboral: només la reducció d’un 20% de jornades parcials fraudulentes suposarien ingressos per valor de 1.200-1.500 milions d’euros.
5) Combatre l’economia submergida, estimada en un 23% del PIB, l’equivalent a 4 anys de pensions. Ferla aflorar podria suposar un increment de recaptació equivalent a més d’un punt del PIB.
6) Més aportacions de l’Estat: progressivament, fins a estabilitzar la despesa en pensions en el 14-15% sobre el PIB (actualment molt per sota de la mitjana de la UE).
7) Garantir un finançament suficient del sistema públic de pensions, plantejant un finançament mixt en què la Seguretat Social pugui rebre part dels seus ingressos del sistema tributari.
Imprescindible insistir i persistir que la situació actual de crisi en el sistema de la Seguretat Social és un problema de manca d’ingressos derivat de la reducció de la recaptació de les cotitzacions de la Seguretat Social. El problema del sistema de pensions no és que gastem massa, és que ingressem poc! Si no es recupera l’economia i creix la quantitat i qualitat de llocs de treball, el problema persistirà.
Montserrat Montaña, coordinadora ICV Anoia
