Un problema molt freqüent en la població és l’obstrucció nasal, que pot estar motivada per molts factors i causes. Pot ser transitòria o persistent o crònica. Pot ser unilateral o bilateral o fins i tot alternant.
El grau de tolerància varia molt d’una persona a una altra i pot influir molt en la seva qualitat de vida. Hi ha qui ni tan sols pot dormir les nits.
És molt important determinar-ne bé la causa, per poder aplicar el tractament correcte.
Quins són els símptomes?
-Notar-se el nas tapat sovint
-Dificultats per respirar pel nas
-Dolor al cap o cara
-Taponament d’orelles
-Sequetat de boca
-Li costa dormir
-Alteracions a de l’olfacte o gust
-Fent esport es fatiga o cansa abans
En què ens afecta tenir el nas tapat:
L’obstrucció nasal fa que el cos no s’oxigeni bé, dificulta la filtració de l’aire, dificulta el descans, i per això pot donar lloc a:
-Cansament, somnolència durant el dia, disminució de la concentració i activitat
-Problemes de son
-Problemes cardiovasculars: hipertensió i arrítmies
-Deteriorament progressiu de l’olfacte
-Més facilitat per patir faringitis, laringitis, bronquitis,…
-Irritabilitat
Quines són les causes?
Les més freqüents :
– Desviació de l’envà nasal (paret que separa les dues fosses nasals, i que està format per cartílag i ossos) Pot ser d’origen congènit o adquirida (per un traumatisme).
– Hipertròfia dels cornets inferiors (augment exagerat de volum de la mucosa nasal). Un refredat ho provoca, però de manera transitòria.
-Hipertròfia de les vegetacions adenoides (carnots) Problema que trobem pràcticament en nens.
Altres causes:
-Rinitis vasomotora (alteracions del funcionament nasal- irritació de la mucosa nasal). Pot ser al·lèrgica (àcars, pòl·lens, animals domèstics,…) o no al·lèrgica (canvis de temperatura, stress,…). Es tracta d’una hipertròfia de cornets mantinguda en el temps o recurrent. Moltes vegades no es soluciona degut a haver adquirit l’hàbit d’utilitzar gotes nasals (vasoconstrictors tòpics), amb les que quan passa l’efecte tenim un rebot.
-Sinusitis, pòlips nasals, tumors. Quant als pòlips, poden ser bilaterals o unilaterals
-Canvis hormonals a l’embaràs, menàrquia o menopausa.
-Alteracions endocrines (problemes de tiroides, sobrepès i obesitat)
-Hàbits tòxics (tabac, alcohol)
Com podem solucionar l’obstrucció nasal?
Com he comentat al principi, cal fer en primer lloc un bon diagnòstic, que ens permetrà proposar el tractament més adequat. Des d’una bona exploració física, amb rinoscòpia anterior i fibroscòpia nasal i de rinofaringe, passant per proves d’imatge (Rx, TAC nasosinusal), analítiques i test o proves d’al·lèrgia. També es pot quantificar el grau d’obstrucció amb la rinomanometria.
-Tractament farmacològic en funció de la simptomatologia del pacient (antihistamínics orals o tòpics, corticoides nasals…), tractar l’al·lèrgia si és el cas.
-Reduir o eliminar l’ús de descongestionants nasals
-Tractament quirúrgic: 1. Correcció de l’envà nasal (septoplàstia nasal) Tècnica simple per via endonasal que normalment no modifica l’estètica del nas, que requereix d’una curta anestèsia general i que només comporta el petit malestar d’un taponament nasal durant 3-4 dies. 2. Reducció del volum dels cornets inferiors, que realitzem separadament o també en la mateixa intervenció de l’envà nasal, mitjantçant làser diodo (de contacte) o radiofreqüència. En el cas de reducció simple dels cornets no cal anestèsia general, fent-se normalment amb una sedació, i sense necessitat de taponament nasal, ja que el risc d’hemorràgia és pràcticament nul.
3. Cirurgia endoscòpica nasal (CEN), per eliminar pòlips nasals o tractament de sinusitis cròniques, sense necessitar abordatge més agressiu via externa, i minimitzant el risc de complicacions.
Com a conclusió podem dir que les obstruccions nasals tenen tractament, ja sigui mèdic o bé quirúrgic, mitjançant intervencions senzilles i fàcils de realitzar, poc agressives i amb bon postoperatori. És important fer un bon diagnòstic per poder indicar la millor solució.
