Seguirem servint als diners o a la comunitat?

46

Laura Ravés
Fundadora de HiHappiness

Es diu que després de la guerra ve la postguerra i que després de la malaltia, ve la convalescència.
En poques setmanes, hem deixat de banda les nostres vides precipitades i amb poc temps per la mirada a l’altre, a donar-nos compte del vulnerables que som com a espècie.
Un virus ha parat el món sencer.
La natura, al llarg dels segles, ens ha donat lliçons sobrades que qui mana és ella. No recordem que «el batre de les ales d’una papallona pot provocar un huracà en una altra part del món».

Com serà la nova realitat?
• Tenim un teixit empresarial configurat per petites i mitjanes empreses. Ara és un virus, però no se’ns pot oblidar que estem en plena revolució tecnològica. Ens servirà com aprenentatge? A més, els robots no agafen malalties. Una variable més a posar a l’equació.
• Com respondrem als treballadors als que hem “obligat” a teletreballar quan abans no ho permetíem? Les empreses estan preparant aquesta resposta? Hauríem de tenir una figura a les empreses, entre operacions i RRHH, que fos un planificador, per poder fer front a accions que ens toquen massivament.
• Estem parats per un virus, no per una desacceleració econòmica o una crisi. És una situació inèdita. Preveure comportaments econòmics és sempre difícil, ara encara ho és més. És lògic que prioritzem les persones però seguint de prop ve l’economia i ens n’hem d’ocupar perquè les conseqüències poden ser molt greus si no s’actua bé.
• Hi haurà canvis en geopolítica? Estem mirant cap a la Xina. Sembla que hem d’aprendre com s’ha gestionat allà la situació. Però també hi hem de mirar en un altre sentit. Si la fàbrica mundial és la Xina, estem perduts. Quan la Xina es para, tots ens parem. I ens continuarem parant. Seran pandèmies, seran crisis climàtiques, seran diferents esdeveniments però ja sabem que pot passar, que no és una hipòtesi.

• Per altra banda, quina opinió ens mereixerà Europa? Molt em temo, que el nombre d’euroescèptics augmentarà. Queda més que palès que no ens entenem ni a casa nostra. En una situació on hauríem de tenir una única veu semblem un orgue de gats.
• Augmentaran les vocacions femenines en les carreres STEM? Els veritables herois són els metges, els/les infermers/es, els investigadors, els biòlegs. Els reptes tecnològics ens han posat a prova. Qui no voldria inventar una vacuna ara mateix? O aportar solucions tecnològiques en un món que es mou telemàticament?
• Com serà la vida a les escoles? Aprofitarem l’oportunitat perquè mai cap nen es quedi exclòs de les classes quan per exemple, pateix una llarga malaltia?
• Seguirem viatjant tant per feina? Sembla ser que arribem a la conclusió que val la pena desplaçar-se quan cal negociar, però que quan es tracta d’intercanviar informació, ens podem estalviar els viatges.
• I els grans esdeveniments? Com gestionarem les grans concentracions de gent?
• Com comprarem? Els que eren reacis a les compres online potser ja no ho són tant i a més, una botiga online permet crear experiències a mida per cada client. Com s’hi pot enfrontar la botiga física?
• Com seran els processos de selecció? Ja es dóna el cas que alguns candidats només accepten feines que permetin el teletreball o siguin 100% teletreball.

Com serà la nostra nova mirada? Seguirem servint als diners o a la comunitat?