Avui, dia 29 d’abril, Dia Internacional de la Dansa

7
Avui, 29 d’abril és el Dia Internacional de la Dansa. Aquest 2020 ens ha tocat viure’l a casa, però el confinament no atura el moviment! Des de l’Associació de Professionals de Dansa de Catalunya han recollit una mostra dels més de 500 vídeos que s’han penjat a xarxes per la campanya #BallemaCasaDID20, engegada el passat 1 d’abril i que ha durat tot el mes.
A les 7 de la tarda tindrà lloc un brindis virtual quan es farà la lectura del manifest, enguany escrit per la gestora i crítica de dansa Montse Otzet, i l’actuació musical en directe de Nacho Melús. Hi podeu accedir a través d’aquest enllaç.
El manifest d’enguany és el següent:

“PETIT GRAN MOVIMENT
Havent viscut la dansa des de diverses vessants, resulta curiós que em faci aquesta pregunta: és important celebrar el Dia Internacional de la Dansa? Sí, perquè això voldria dir que ens trobem en una normalitat, en una festivitat que anualment agrupa diverses actuacions de dansa alhora que, generalment, conté un toc reivindicatiu d’un art que hauria de ser més present en la nostra societat i que mereix rebre l’ajut corresponent d’aquest 2% que es reclama a les institucions per la cultura, contra el 0,65 actual. Però aquesta normalitat ens l’ha arrencat de soca-rel el Covid-19, el Coronavirus que, conduint-nos a un estat d’alarma mundial ens obliga a cancel·lar tota celebració presencial per donar pas només a manifestacions audiovisuals, a uns vídeos on el que es veurà serà la gent ballar a casa seva.

Sí, gràcies a la Unesco, des de l’any 1985 i en memòria del naixement del ballarí i coreògraf Jean-Georges Noverre (1727), el 29 d’abril de cada any, el nostre cap i el nostre cos són més sensibles a l’art del moviment però ¿de quin moviment? Perquè el moviment no és present en la nostra societat tan sols de forma professional sinó que, sortosament, el trobem també en qualsevol gest de la nostra vida quotidiana. I és aquí on voldria posar el focus: mentre per una banda cal reclamar, i des d’aquestes línies ho faig, més pressupost i una presència més sòlida de la dansa en apartats com per exemple, la formació i l’exhibició, per altra banda animo a observar el moviment quotidià com si es tractés de dansa.

Un moviment que per petit que sigui no té per què perdre el seu valor; un gest que per senzill que resulti sigui capaç de generar emoció, rebuig o tendresa. Tan sols ens hem de convertir en simples espectadors per sensibilitzar-nos davant milers de petjades, avançant per una rambla a ritmes diferents, o ser observadors de la intensitat d’acció que prenen els nostres peus quan nusos deixen un regalim de marques en la sorra de la platja, així com ser capaços de fantasiejar amb les línies imaginàries que formen en l’espai desenes de cossos creuant-se per andanes. Sí, aquestes accions diàries són dansa, són moviment.

Una dansa escènica, amb noms impresos a programes i cartells, o un moviment quotidià, del qual en som protagonistes anònims tots nosaltres? Tant se val, perquè el que és important no és tan sols dedicar a la dansa un dia internacional, sinó que siguem capaços de donar-li un espai emotiu i generós en les nostres vides.”

https://vimeo.com/412641209