Realment, Ribadesella o Ribeseya, potser no te l’esperes però és un emplaçament de parada i visita obligada, no solament per la seva prodigiosa localització i ser un captivador poble de mar sinó, i molt especialment, per la singular ria que dibuixa el riu Sella en obrir-se al Cantàbric, entre l’anomenada Punta del Cavall i la platja de Santa Marina. De retruc, aquest riu nascut als Pics d’Europa, a les encontrades de Lleó, traspassa fronteres i travessa la terra asturiana fins a arribar al Cantàbric, en un no massa llarg recorregut; però, que s’ha fet summament famós gràcies al tradicional i popular “Descens Internacional” sobre el seu curs fluvial, tota una gran festa any rere any.
Al costat d’aquest reclam que puntualment va fent història, Ribadesella o Ribeseya se’t presenta com a una població, sí, d’aquelles de fer parada i fonda, i de visita totalment inexcusable, no solament perquè t’ho certifica la seva recent qualificació oficial de “municipi d’excel·lència turística”, un tribut que tan merescudament li regalen les faldilles de les muntanyes que la coronen així com l’abrupta costa de penya-segats –sobretot, els Penya-segats de l’Infern- que semblen abraçar-la; sinó per la incomparable bellesa que admiraran els teus ulls -pas a pas- al decurs d’una atenta contemplació.
Efectivament, al meu entendre i segur que t’avindràs amb mi que el majúscul encís d’aquesta població rau en el cor del seu nucli primitiu, un traçat de carrers i carrerons amb unes edificacions que, més enllà d’estar vestides d’història, segueixen sent les autèntiques icones de la vida, del tarannà i de la cultura local del seu veïnatge. En definitiva, tot plegat, una joia de patrimoni arquitectònic que et fa tremendament agradable la mirada a tots els racons d’un meravellós municipi que, amb tot, retrata una rica història de l’esplendor econòmic dels dies de l’Edat Mitjana, moment en què les drassanes se servien de la fusta que es feia baixar pel Sella, donant vida a un necessari comerç marítim de la sal (producte indispensable per a salar el peix i poder conservar-lo). Val a dir que d’aquest episodi gloriós, perllongat en el temps, i dels seus protagonistes, actualment, encara te’n donen fe alguns dels seus notables edificis.
Així, et resultaran inesborrables algunes mostres d’una impressionant arquitectura indiana arran de mar, així com el seu espectacular Passeig del Moll (o de la Reina Letícia), i, a unes passes, al bell mig del centre històric, les seves testimonials arquitectures que parlen i honoren llunyans períodes de bonança econòmica, com la “Casa de los Ardines”, un vell palau que ara és l’edifici de l’Ajuntament, la Casona de l’Escut, o l’Església de Santa María Magdalena, entre d’altres.
Emperò, al costat d’aquest patrimoni arquitectònic, existeix un patrimoni rupestre, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la Cova de Tito Bustillo, assentada a la riberes del Sella, que mostra unes troballes d’una important cultura primitiva de l’època del Paleolític superior.
