Resilients
R

29 de desembre de 2020

No havia sentir a dir mai que els catalans fóssim resilients. A vegades sentia que érem tossuts, del morro fort o altres galindaines però la paraula resilients l’he incorporada fa poc al meu vocabulari. En desconeixia el significat exacte fins que he consultat el diccionari. Defineix la resiliència com “la capacitat d’afrontar situacions molt difícils i tornar a la normalitat”. La Gran Enciclopèdia Catalana és una mica més descriptiva: “Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones […] que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius”.

Deixo de banda que l’expressió “estímuls negatius” em sembla contradictòria. Per a mi els estímuls són al·licients per avançar, altrament serien obstacles o frenades. Però les dues definicions esmentades m’han portat directament a pensar en les persones que són objecte de violència i, malgrat tot, no es fan enrere sinó que persisteixen en la seva voluntat de seguir endavant fins aconseguir allò que s’havien proposat.

En aquest grup hi podem incloure totes les persones que han  sofert adversitats, però d’una manera especial vull referir-me a aquells que es veuen privats de llibertat a causa de les seves idees i, en concret, dels presos polítics independentistes catalans. Podem estar d’acord o no amb els seus plantejaments polítics, però fins ara no n’hi ha cap que s’hagi fet enrere. Tots persisteixen en la voluntat de continuar endavant. És precisament aquest un dels motius que posa més nerviosos aquells que s’oposen al seu alliberament. No s’han retractat, no han donat mostres de penediment, no han demanat perdó i, a més, han dit que quan tinguin ocasió ho tornaran a fer. Aquesta actitud és intolerable per aquelles ments monolítiques que voldrien veure’ls humiliats demanant perdó. I com que tenen el poder, els ho fan pagar molt car. En comptes d’administradors de justícia s’han convertit en executors de la venjança.

Ho hem vist ben clar en l’escrit pel qual se’ls priva dels beneficis del tercer grau que els permetia sortir de la presó un dies a la setmana.  Ho permetien els reglaments penitenciaris i les respectives comissions de seguiment. Aquest serà el quart Nadal que passen a la presó després d’un procés injust i unes sentències més que discutibles. No hi fa res que diversos organismes internacionals hagin reclamat repetidament la seva llibertat immediata. Els jutges que els han condemnat s’han convertit en amos i senyors de les vides d’unes persones que no han fet res més que complir el mandat dels electors. No podem parlar de justícia mentre qui l’administra interpreta les lleis a la seva conveniència. Mentre hi hagi aquestes condicions, mentre es posi en pràctica la llei de l’embut segons qui siguin les persones imputades, mentre la dictadura tregui el nas amb actes de caràcter feixista i ningú faci res per impedir-ho, es fa molt difícil creure que vivim en una democràcia. Mentrestant, malgrat tant de sofriment  de les víctimes i les seves famílies, una cosa haurien de tenir clara: no ens arrugarem i seguirem més resilients que mai. Ni un pas enrere. “Llum als ulls i força al braç!”

Bones Festes

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta