El terme municipal de Sant Martí de Tous, dit també simplement Tous, de 39,20 km2, limita amb Argençola i Jorba al nord, amb Santa Margarida de Montbui a l’est, amb Santa Maria de Miralles i Bellprat al sud i, ja a la Conca de Barberà, amb Santa Coloma de Queralt a l’oest. Al cens del 2020 vivien a Tous 1.228 habitants. Comprèn el poble de Sant Martí de Tous, cap de municipi, l’antic poble o veïnat de Fiol o Fillol, l’antic castell i església de la Roqueta, el santuari i raval de Sentfores, l’antiga església de Sant Pere de l’Erm, els veïnats o ravals de Can Mensa, el Rec, Flix, l’Aubareda, Massip, l’Eucaria i la Pineda, la urbanització del Serral, i algunes masies.
El poble de Sant Martí de Tous es troba a 465 m d’altitud, a la confluència de les diverses rieres que formen la riera de Tous, i que constitueixen un nucli apinyat als vessants del turó on s’alça l’antic castell (ara gran casal amb una torre emmerletada, molt restaurat i ampliat als segles XVI i XX, amb grans jardins, però que encara conserva l’aspecte de fortalesa). S’han conservat alguns elements de l’urbanisme medieval, com el carrer de les Voltes. Domina el nucli l’església parroquial de Sant Martí de Tous, àmplia construcció de la fi del segle XIX, amb campanar de torre quadrada, beneïda el 1894 pel bisbe Morgades i bastida damunt l’antiga església gòtica, de la qual només resten vestigis. A l’entrada de la població hi ha l’escultura d’una cérvola, obra de l’artista local Francesc Junyent, que perpetua la llegenda de la cérvola blanca de la Fou.
La història de Sant Martí de Tous va lligada a la història del seu castell i les primeres notícies que en tenim són del segle X, època en què depenia del de Montbui. El castell i el seu senyoriu passa, en el segle XIV de jurisdicció religiosa a reial i després se’n fan càrrec els monjos del monestir de Sant Jeroni de la Murtra fins a la desamortització. Anirà canviant de mans fins a l’actualitat.
La producció vitivinícola marca bona part de la producció agrícola del segle XIX, així com la indústria adobera i cotonera.
Església de Sant Martí
L’església parroquial de Sant Martí de Tous fou construïda l’any 1892 sobre l’antiga església d’estil gòtic de la qual es conserven alguns vestigis com un finestral doble amb arcs apuntats polilobulada i l’escala del campanar. L’edifici de planta rectangular s’articula en una sola nau amb quatre capelles a cada lateral dedicades a diversos Sants. En destaca la primera i la segona capella situades a la paret de ponent. La primera alberga diferents peces entre les quals en destaca una pica baptismal i el sarcòfag de Bernat de Tous del segle XIV. La segona capella esta dedicada a la Verge del Roser i alberga quadres que formaven part del retaule del Roser del segle XVI. La coberta és amb volta de canó sostinguda per arcs faixons. L’altar cobert per un baldaquí que fou reconstruït després de la Guerra Civil amb Sant Martí, escultura de la dècada de 1960. A la zona del presbiteri hi ha una pintura mural de Domènec Corbella Llobet, realitzada l’any1980.
La parròquia de Tous consta esmentada en la llista de parròquies del segle XII del Bisbat de Vic. L’any 1334 es va començar a edificar l’església d’estil gòtic, a càrrec dels feligresos i sota la vigilància de Bernat de Tous que finalitzaren l’any 1358.
Durant la Guerra Civil l’església es va utilitzar com a magatzem i tot el que hi havia al seu interior va desaparèixer.
Davant l’església hi ha una antiga creu de terme d’estil gòtic.
Emplaçament: Plaça de l’Església. Nucli urbà
Sant Pere de l’Erm
L’església de Sant Pere de l’Erm es troba situada al nord del terme de Sant Martí de Tous. L’edifici d’estil romànic fou edificat el segle XI i posteriorment, entre els segles XIV i XV fou remodelat.
L’edifici va ser concebut amb planta de creu llatina de tres naus amb tres absis ben orientats. Actualment només en queda el creure i els tres absis. De la primitiva església romànica es conserven l’estructura dels tres absis que s’obrien a les naus mitjançant arcs de mig punt adovellats. La nau central es comunicava amb les naus laterals amb el mateix sistema d’arcs de mig punt adovellats. L’absis més meridional es cobert per una volta de mig punt on hi són visibles les empremtes de l’encanyissat de l’encofrat de la volta original. L’exterior de l’absis conserva la decoració llombarda de lesenes i arcuacions cegues, típiques del romànic primitiu.
Emplaçament: Ctra. d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, al km 8,6.
El castell
El castell de Tous és troba situat al com d’un turó, a l’est del nucli de Sant Martí de Tous i dominat a l’esquerra per la riera de Tous. Actualment el castell està restaurat tot i que conserva elements originals i tot el recinte es troba tancat per una reixa metàl·lica. En destaca la torre de l’homenatge coronada per merlets i orientada a ponent. L’origen de la torre és data entre els segles X-XI però ha estat objecte de diverses refraccions i on s’hi obra balcó amb baranes de ferro forjat. L’accés a l’interior del recinte fortificat es troba situat a migdia, a la Torre del Portal mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat.
Aquest portal dona accés al patí d’armes, totalment reformat i des d’on s’accedeix a la zona residencial, situada en un cos annexa a ponent del patí. El frontis té una porta adovellada i dos finestrals germinada d’estil gòtic a l’alçada del primer pis i dues petites finestres quadrades a nivell de golfes. Aquesta porta dona accés a un petit pati interior d’estil gòtic que organitza les diferents estances de la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha un magatzem, una cuina i una capella, que havia estat l’antic celler. La sala està formada per diversos arcs apuntats i en destaca una fresquera i una paret d’opus spicatum. Al pis hi ha la zona residencial, amb un seguit d’habitacions, una gran sala menjador formada per diversos arcs de diafragma i una sala polivalent on s’hi duen a terme diversitat d’actes completament reformada. A la façana principal d’aquest volum s’hi obren quatre arcs de mig punt utilitzats com a grans finestrals.
El castell de Tous es podria considerar un castell medieval tardà, d’estil gòtic, atès que és en el segle XIV, quan es va reformar, accedint, en gran mesura, a l’aparença actual. Actualment, una part s’utilitza com a zona residencial i una altra zona com espai cultural i d’events.
Emplaçament: plaça de l’Església, nucli urbà
La Fou
El saltant de la Fou es troba situat dins una zona boscosa propietat d’Aubareda. Aquest saltant d’aigua crea en el seu recorregut un seguit de rierols i baumes que formen un paisatge humit dins un entorn de secà, per tant és un espai amb un gran interès geomorfològic, hidrològic i paleontològic. L’aigua prové de la riera de la Roqueta, afluent de la riera de Tous.
Santuari de Sentfores
El Santuari de la Mare de Déu de Sentfores edificat sobre els vestigis d’un edifici primitiu romànic, possiblement de finals del segle XII, de la mateixa època que l’antiga talla policroma de la verge actualment desapareguda.
L’edifici de planta de creu llatina amb dues capelles laterals a la secció transversal. L’encreuament dels dos eixos principals hi ha una cúpula amb pintures de Jaume Enrich i Gabriel Junyent realitzades l’any 1993. En ella s’hi descriu l’apoteosi gloriosa de la Mare de Déu amb els quatre evangelis. Autors que han decorat el santuari amb altres escenes històriques relacionades amb la vida de Jesús i la Verge Maria. L’altar situat a un nivell superior respecte la nau central està flanquejat per quatre columnes d’estil neoclàssic on s’hi obra una obertura d’arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu de Sentfores, el cambril. El cambril, construït l’any 1777 i sotmès a una restauració l’any 1993 s’hi accedeix s’hi accedeix per unes escales laterals i alberga l’actual imatge de la Mare de Déu amb el nen. La primitiva església romànica es documenta per primera vegada l’any 1294 en el testament de Berenguer Paloma amb el nom de “Salifores”, malgrat tot, possiblement fou construïda entorn el segle XII.
Emplaçament: Camí de Sentfores, passat Cal Papallanes, el primer trencant a la dreta
El carrer de les voltes
El carrer de les voltes es troba situat al centre del nucli antic de Sant Martí de Tous i correspon a un dels carrers més emblemàtics del municipi. El carrer distribueix el pas des la Plaça Manuel Girona cap al castell i l’església parroquial fins l’actual carrer de l’església. El carrer consta de dos trams cadascun d’ells de dos arcs de mig punt adovellats i coberts per edificacions posteriors, convertint-los en passos coberts. L’arc situat a la cruïlla amb el carrer Major donava entrada a la zona del poble i era conegut com “el portalet”. Sota aquest primer pas cobert hi destaca la finca de Cal Codina que conserva la llinda de fusta de la porta d’accés amb l’any inscrit de 1733.
El sindicat agrícola
L’edifici de la Cooperativa Agropecuària es va edificar l’any 1923. Es troba situat davant la Plaça de Sant Isidre i actualment està format per un nau central i tres cossos annexes posteriors ocupant una superfície total de 2579 m2. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.
La nau principal o celler, de planta rectangular i d’una sola planta està construïda amb pedra i argamassa amb un parament irregular i com element decoratiu l’efecte visual dels maons que emmarquen les finestres i portals. La façana principal, situada al sud, consta d’una porta d’accés de grans dimensions emmarcada per dos pilars de maons i a la part superior tres grans finestrals emmarcats per pilars de maons que divideixen la finestra en tres. Damunt la finestra central hi ha la imatge de Sant Isidre, patró dels agricultors.
Emplaçament: Plaça de Sant Isidre
Aubareda
És una masia d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània. L’origen és una antiga masia fortificada de planta rectangular de la qual es conserven línies d’espitlleres al mur de façana nord i sud i també al mur est del cos central, actualment integrades dins la casa. L’edifici està construït amb tres volums de planta rectangular amb les cobertes a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Consten de planta baixa, primer pis i golfes, reformades recentment a excepció del volum de llevant, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes.
La masia de l’Aubareda ja es troba documentada l’any 960, en el mateix document en que s’esmenta per primera vegada el castell de Tous. La masia era propietat del castell de Tous fins l’any 1199 que va passar a formar part de l’orde de l’Hospital per testament de Ramon de Tous. L’any 1552 la masia la van comprar Pere Quadres, fill del Mas o Domus Quadres, que es va casar per segones núpcies amb Elisabet Gabarró origen de l’actual família Vidal que ocupa la finca
Emplaçament: Camí que va des de Sant Martí de Tous a la Fou
